Jaume Sanllorente
Fundador ONG Sonrisas de Bombay
Jaume Sanllorente “No som res si no ens donem als altres”
Sempre em llevo amb la intenció que hi ha hagi un Bombai lliure de pobresa i d'injustícia social
Crec que tota persona hauria de tenir com a propòsit que qualsevol persona fos una mica més feliç gràcies a ella
El seu poder, el seu somriure. La vida li va fer un gir de 360 graus en un viatge a l'Índia. Va deixar Barcelona ciutat per ajudar en un orfenat de 40 nens que podien acabar en mans de les màfies de la prostitució… Amb ell va néixer l'ONG Sonrisas de Bombay, que ajuda actualment més de 8.000 persones.
A la ciutat de Bombai, amb 20 milions, la meitat de les persones viuen amb menys d'un dòlar al dia...
L'Índia és un país emergent però amb molta pobresa, i en una situació no comparable per la desprotecció total dels seus drets fonamentals.
Treballaves com a periodista econòmic i, els caps de setmana, en un local d'un futbolista del FC Barcelona. Un viatge et va canviar la vida...
Era un viatge de turisme. El darrer dia vaig conèixer un orfenat que estava en una situació econòmica molt complicada i vaig tenir clar que si veia allò havia de fer alguna cosa. Vaig tornar a Barcelona i ho vaig deixar tot.
Què et va colpir més de tot el que hi vas viure?
Que els nens que viuen als slams de Bombai tenen només tres opcions de futur: recollir escombraries per vendre a empreses de reciclatge amb les seves famílies, la prostitució de nens de 3 a 5 anys i venuts pels seus mateixos pares a xarxes de prostitució, i dependre de màfies que els amputen extremitats perquè facin més pena a l'hora de pidolar.
Terrible escenari! Aquestes màfies no es poden aturar?
Hi ha hagut un petit canvi, però la línia entre la policia i les màfies estava diluïda. Per sort, cada dia hi ha menys corrupció en la policia, però els diners i la perversió continuen sent un drama.
Els primers temps allà van ser difícils?
Van ser durs. Vaig viure el xoc cultural a l'inici. Treballar allà comporta moltes traves burocràtiques. Em van amenaçar les màfies i vaig haver de viure-hi dos anys amb escorta perquè teníem nens que havien estat en els prostíbuls d'aquestes màfies.
Deu anys hi has passat. Quina és la principal lliçó que has après?
Em queda molt per aprendre i molt per millorar.
I el poder del somriure?
Sens dubte. Quan vinc a Barcelona, la gent no celebra. La cara occidental acceptada és la de mala llet. És trist que el més correcte sigui no somriure.
Com veus el planeta?
El món és incoherent, ens venen un univers de bons i dolents. El problema és que els que diuen que són bons no ho són.
Falten líders que ajudin...
Crec que tota persona hauria de tenir com a propòsit que qualsevol persona sigui una mica més feliç gràcies a ella.
Jo em pregunto cada dia: “Qui ha estat més feliç avui gràcies a mi?” El secret de ser útil al món. No som res si no ens donem als altres.
Jo em pregunto cada dia: “Qui ha estat més feliç avui gràcies a mi?” El secret de ser útil al món. No som res si no ens donem als altres.
Quins projectes teniu ara?
Treballar amb la comunitat índia. I projectes d'educació, salut i desenvolupament socioeconòmic, gràcies als 3.000 socis de Sonrisas de Bombay.
Afirmes que si les ONG existeixen és perquè els governs no compleixen amb els seus deures amb els ciutadans.
El govern de l'Índia no compleix els deures i no posa cap esforç perquè la població conegui els seus drets fonamentals, que en tenen. La gent no els sap. Per això hem creat el programa Jump to Justice i farem pedagogia dels seus drets.
Quin és el teu dia a dia?
Gestionar i no perdre contacte directe amb el terreny.
Has pensat alguna vegada en llançar la tovallola?
Mai m'ha passat, ni ens els pitjors moments. Sempre em llevo amb la intenció que hi ha hagi un Bombai lliure de pobresa i d'injustícia social.
Has rebut, entre altres distincions, el Premi Axuda 2007, el Premi Tierno Galván als Valors Humans, el Premi Jove Solidari del Festival de Cinema de Castella i Lleó i la Medalla d'Or de l'Associació Espanyola de Foment Europeu... Què és el que et diu la gent?
“Felicitats pel que fas”... i jo els dic als socis: “Pel que fem plegats.”
L'any 2015 vas ser una de les dues persones que van intervenir amb un discurs en la cerimònia commemorativa del 70è aniversari de les Nacions Unides.
Què et va dir el secretari general, Ban Ki-moon?
Què et va dir el secretari general, Ban Ki-moon?
Que li va agradar que digués que segurament les Nacions Unides no ho havien fet tot bé i que hi ha hagut ombres, però que han contribuït a un lloc amb molta més llum. Crec que el que hauríem de fer millor les ONG és saber transmetre qui som i què fem. I les Nacions Unides haurien de comunicar més tot el que desenvolupen.
Donaries la teva vida pel teu projecte?
Sens dubte. La meva missió és i serà treballar sempre perquè no quedi un sol pobre a la ciutat de Bombai.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.