Habitatge
Aval a l'impost de pisos buits
El TC aixeca la suspensió dictada el maig passat sobre el tribut de la Generalitat
L'alt tribunal creu que s'està perjudicant la hisenda pública
El cas queda pendent del que dictarà la sentència
El Tribunal Constitucional ha decidit concedir a la Generalitat almenys una eina per poder fer front al problema de l'emergència habitacional, i en una resolució datada del dimarts passat ha decidit aixecar la suspensió sobre l'impost dels habitatges buits. Aquest és un tribut establert en una llei aprovada el juliol de l'any passat i que, abans de la suspensió cautelar dictada el maig passat, havia donat els seus fruits amb una primera recaptació d'11,3 milions d'euros, segons va anunciar el mes d'abril la consellera de Governació, Meritxell Borràs.
A la mateixa roda de premsa en què la consellera va detallar l'abast de la recaptació, que va afectar 198 societats financeres i empreses immobiliàries, ja va anunciar que el tribut estava amenaçat per la possibilitat que el govern espanyol hi presentés recurs. Els mals presagis es van complir, i el recurs presentat per Madrid va ser acceptat pel Tribunal Constitucional el mes de maig, fet que va comportar la suspensió cautelar.
Contra aquella decisió es va plantejar un recurs que ara és el que ha resolt el Constitucional, aixecant el vet de provisionalment, a l'espera del que acabarà resolent definitivament en la sentència que dictarà més endavant.
Al seu dia, el TC va acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol, que va plantejar que el tribut català atempta contra la llei estatal que ja grava amb un recàrrec en l'IBI sobre els propietaris que tenen un pis buit. L'impost català castiga els propietaris que fa dos anys que, sense cap justificació, no han donat una utilitat al seu habitatge. Els destinataris són persones jurídiques, és a dir, bancs o empreses immobiliàries, i els diners recaptats tenen una finalitat social.
Discussió jurídica
En el debat jurídic que es va plantejar quan la Generalitat va presentar recurs contra la suspensió cautelar, el Tribunal havia de decidir si la suspensió del cobrament del tribut perjudicava l'administració o, en cas contrari, si el fet de permetre el seu cobrament podria castigar els contribuents en cas que una sentència futura anul·lés el seu cobrament i se'ls hagués de reintegrar els diners ja pagats.
En casos similars d'impostos recorreguts davant el Tribunal Constitucional, el criteri que s'ha fet servir és que el benefici de l'administració tributària, per tant de la hisenda pública, ha de passar per davant de l'hipotètic perjudici que pugui patir el contribuent. Això és el que ja es va dictaminar al seu dia quan es va donar llum verd al cobrament de la taxa turística a les Illes Balears, l'impost sobre dipòsits d'entitats de crèdit d'Extremadura, i és el criteri que s'ha fet servir ara per aixecar el vet a l'impost.
L'única excepció que el tribunal ha fet a aquesta doctrina de permetre el cobrament de tributs mentre no resol el fons de la qüestió es va fer amb el tema de l'euro per recepta, que també va aprovar Catalunya. En aquella ocasió es va considerar que una hipotètica devolució en cas d'anulació de la taxa, com així finalment es va acabar produint, provocaria unes càrregues econòmiques excessives, tant pels ciutadans afectats com per l'administració.
En el cas de l'impost sobre pisos buits, el tribunal entén que són fàcilment identificables les persones jurídiques afectades en una eventual devolució. En aplicació d'aquests arguments, el TC aixeca la suspensió sobre la totalitat dels cinc articles recorreguts, fet que faculta la Generalitat a tornar a cobrar l'impost. El seu pagament es fa a través del sistema d'autoliquidació, com ja es va fer el mes de març passat, després que el govern aprovés el reglament de la llei al febrer.
A resultes del cobrament dels 11,3 milions, la Generalitat va anunciar aleshores que portaria a terme l'adquisició de 260 pisos per a finalitats socials. Sobre la identitat de les 198 persones jurídiques que es van veure obligades a pagar l'impost no es va donar informació al seu dia, ni tampoc del total de pisos que això representa.
La llei que grava els pisos buits va ser aprovada pel Parlament el juliol del 2015, pocs dies abans que la cambra aprovés la ILP sobre pobresa energètica, que també va ser recorreguda pel govern de Rajoy i suspesa pel TC.
QUÈ DIU LA RESOLUCIÓ DEL TC
45.000 habitatges desocupats
La qüestió de l'habitatge ha estat un dels grans problemes que la crisi ha posat damunt la taula, agreujat encara més per la realitat que, mentre milers de ciutadans eren expulsats dels seus pisos, alhora es posava de manifest l'existència de milers d'habitatges desocupats i propietat de bancs o immobiliàries. El càlcul que es fa a Catalunya és de 45.000 habitatges que han quedat desocupats després que els propietaris hagin estat víctimes d'un procés hipotecari. La majoria dels habitatges buits es concentren a les comarques barcelonines, i concretament a la capital catalana i al Barcelonès, que n'acumulen 2.459 i 6.432, respectivament. Destaca també la comarca del Vallès Occidental, que ja acumula 5.397 habitatges buits.
Entre les ciutats de Terrassa i Sabadell sumen 3.500 pisos buits per execució hipotecària. Les dades pertanyen al registre d'habitatges buits que recull l'Agència Catalana de l'Habitatge.