municipal
polèmica al Born
Tortura i context a El Born
El Born emmarca la mostra que situarà dues estàtues franquistes al carrer en una programació dedicada a la vulneració de drets i la impunitat
El govern i la resta de forces ni es plantegen retirar l'estàtua de Colom, com ho demana la CUP
Quan l'agost passat va esclatar la polèmica entorn de la prevista exposició Franco, victòria, República perquè inclourà la instal·lació de dues estàtues franquistes a les portes d'El Born, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Memòria, Ricard Vinyes, ja van al·legar que la mostra formaria part d'un programa ampli i que les peces, el monument a la Victòria de Frederic Marès i i l'estàtua eqüestre de Franco de Francesc Viladomat, serien adequadament contextualitzades. El context l'han aportat ara en presentar la programació de tardor l'ara rebatejat com El Born Centre de Cultura i Memòria, que girarà entorn d'un eix en forma de pregunta incòmoda: si la tortura és un element estructural de la dictadura, és la impunitat un element estructural de la democràcia? Per respondre, El Born programarà, sota l'epígraf Evocacions de la ruïna, debats, pel·lícules i dues exposicions.
El cicle, “insòlit” a Catalunya i l'Estat per la seva temàtica, van insistir Vinyes i Pisarello, arrencava ahir, just el dia que feia 41 anys dels últims cinc afusellaments del franquisme, i coincidint també amb l'anunci que el govern espanyol ha remès finalment al jutjat la petició de la jutgessa argentina Maria Servini per interrogar l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa i altres 18 investigats per la seva suposada implicació en els crims de la dictadura. Una casualitat més que oportuna, perquè la primera de les dues mostres previstes, la que obre el cicle, proposa un recorregut pels abusos i turments que el franquisme va aplicar de manera sistemàtica “contra persones que van negar-se a acceptar la condició de súbdits i aspiraven a ser ciutadania”. Són els termes en què es presenta l'exposició, relligada amb testimonis de víctimes. Això em va passar. De tortures i impunitats (1960-1978), es titula, en referència a una pregunta recurrent entre els alumnes del comissari de la mostra, l'historiador Javier Tébar: “Però això, va passar?”
A la mostra inaugurada ahir s'hi afegirà, a partir del 18 d'octubre, la de la discòrdia, que pretén denunciar, precisament, “la banalització de la dictadura en l'espai urbà”. Vinyes va recordar que les dues estàtues franquistes estaran acompanyades per l'ombra d'una tercera, el monument del 1934 dedicat a la República, obra del mateix Viladomat, que dècades després va fer l'estàtua eqüestre de Franco, una “esplèndida metàfora del buit ètic” que fa possible la banalització, en opinió de Vinyes, que va insistir que tant el monument al dictador com el de la Victòria “són ruïnes”. El primer, abans de ser retirat de la via pública, el 1986, va ser tacat amb pintura rosa i el 2013, ja al magatzem municipal, es va descobrir que havia estat decapitat. Atacs que permetran també “reflexionar sobre les resistències” sorgides contra la repressió, argumenta el comissionat.
Malgrat l'èmfasi posat ara en la denúncia de l'etapa franquista i la voluntat, explicitada per Pisarello, de fer del Born “un centre memorial de referència europeu”, el mateix número dos d'Ada Colau va advocar per mantenir com a “base irrenunciable” del centre el record de la caiguda de Barcelona, el 1714. El que no tornarà a rebre són esdeveniments desvinculats del seu discurs central, com aquella Barcelona Fashion Week del gener del 2014. Si torna a haver-hi una desfilada, serà perquè encaixi temàticament en la programació. Es tracta d'una qüestió de “coherència interna”, va argumentar Vinyes.
El dit de Colom
L'arrencada del cicle coincideix també amb l'anunci de la CUP que en el ple de divendres demanarà la retirada dels monuments dedicats a Cristòfol Colom i a Antonio López, marquès de Comillas. Al primer, per símbol de la colonització d'Amèrica. Al segon, per la seva vinculació amb el comerç d'esclaus. Pisarello va recordar que fa mesos que es treballa en “una intervenció” a l'estàtua de López , que seguirà present al carrer però amb algun afegit per contextualitzar el personatge i per aportar una “explicació crítica del fenomen colonial” i el tràfic d'esclaus que sempre va dur incrustat. Però també va deixar clar que l'executiu municipal no pensa tocar ni un dit a Colom. “No forma part de les actuacions previstes”, va concloure.
Ahir, els cupaires només van arrencar un gest de complicitat d'ERC, que tot i no subscriure la petició de retirar el monument, sí que va advocar per fer “un estudi històric de la iconografia que acompanya la base del monument”. CiU va considerar que la proposta està “fora de lloc” i “dóna una imatge de frivolitat”, i C's va titllar-la d'“excentricitat rocambolesca”, i el cap de files del PP, Alberto Fernández, tirava de sarcasme: “A la CUP només li falta demanar una estàtua de Kim Jong-un assenyalant cap a Ítaca”.
Debats, teatre i cinema sobre els abusos del poder i la impunitat
Tot i que les dues exposicions temporals previstes fan referència directa a la dictadura franquista, la resta de la programació d'El Born fins a final d'any amplia el camp de batalla teòric, girant sempre entorn de les relacions entre política i ètica, responsabilitat i justícia. El centre celebrarà un cicle de 10 debats titulat Sobre Violències, Catàstrofes i Impunitats. Les violències del segle XX, els usos memorialístics de l'espai públic o la vulneració dels drets humans i els models d'impunitat seran alguns dels assumptes que es posaran sobre la taula.
El centre també programarà una lectura dramatitzada de l'obra teatral d'Ariel Dorfman La mort i la donzella i un cicle de cinema que inclou La flaca Alejandra, un documental en què una represaliada per la dictadura xilena conversa amb la dona que, sotmesa a tortures, la va delatar, o també La imagen perdida, on el cambotjà Rithy Phan, per falta d'imatges d'arxiu, recrea la història de la seva família i el genocidi dels khmers rojos amb figuretes de fang.
