Societat
Espanya, destinació Catalunya
El debat independentista no ha afectat els moviments migratoris i hi ha més espanyols que arriben al Principat que catalans que en marxen
Sant Cugat, un dels municipis més rics, és la ciutat on més persones van a viure
Espanya no recela de Catalunya o, dit d'una altra manera, el procés sobiranista que viu el Principat no suposa cap canvi en els hàbits migratoris dels espanyols, que continuen triant Catalunya com a destinació per viure-hi i treballar-hi. Les dades fetes públiques ahir per l'Institut Català d'Estadística, Idescat, sobre els moviments de població indiquen que durant l'any passat es van registrar 54.754 entrades de persones provinents d'algun punt de l'Estat espanyol, mentre que el nombre de catalans que van marxar a viure fora però sense marxar de l'Estat no va arribar als 50.000. Aquest és el segon any consecutiu que el flux migratori amb Espanya és positiu.
Aquesta migració espanyola l'encapçalen els andalusos, seguits de castellans de les dues Castelles i aragonesos. Es tracta d'un col·lectiu eminentment jove, en què destaca especialment el segment comprès entre els 19 i els 35 anys, majoritàriament de nacionalitat espanyola, amb una motivació per canviar de residència que va des dels estudis superiors fins a l'ocupació laboral.
A l'altre costat de la balança, les comunitats amb un saldo migratori negatiu (marxen més catalans que no espanyols vénen) són les Illes Balears, Navarra, el País Basc i Madrid, que figura en el lloc més destacat d'aquest rànquing.
Pel que fa als moviments migratoris amb altres estats, durant l'any passat van arribar a Catalunya 113.990 persones i en van marxar 92.994. Aquestes dades són incompletes perquè els padrons no registren automàticament les baixes cap a l'estranger quan aquestes es produeixen.
L'informe de l'Idescat analitza bàsicament els moviments interns del país i hi destaca el fet que Sant Cugat del Vallès –un dels municipis que se situen sempre a la banda alta en el rànquing del PIB– és la ciutat on més persones van anar a viure l'any passat, amb 596 altes en el padró. La segueixen l'Hospitalet de Llobregat, amb 440 persones més, Castelldefels (418) i Sant Adrià de Besòs, que va guanyar 417 nous veïns.
El capítol de les desercions l'encapçala la ciutat de Barcelona, que va perdre quasi 4.000 ciutadans que, segons l'estadística, es van distribuir majoritàriament en poblacions de l'àrea metropolitana.