Societat

Llengua

´ L'accent diacrític dóna joc

Les noves normes gramaticals i ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans desfermen un debat viu a les xarxes socials i als mitjans

Lingüistes i usuaris discrepen sobre l'eliminació d'accents i la recuperació del guionet

La dona que dóna caramels als nens s'ha fet famosa. Tothom en parla i ho expressa per escrit aplicant les noves normes ortogràfiques –encara per aprovar– que va presentar dijous la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC): “La dona dona caramels als nens.” En la majoria dels casos, ho escriuen sense l'accent diacrític que la màxima autoritat en llengua catalana ha eliminat, per fer-ne evidents els inconvenients. Les xarxes socials van plenes d'exemples de paraules que, sense l'accent que les distingeix, podrien induir a confusió: “Un gos rosegant un ós [en lloc d'un os]”, etc.

Internet es va convertir ahir en
el camp de batalla de partidaris i detractors de les noves normes ortogràfiques, i fins i tot el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, excorrector de català, va participar en el debat. En una entrevista a RAC1, va sortir en defensa de l'accent diacrític, que va qualificar de “meravella”, perquè afavoreix els “matisos de la llengua”.

“M'agrada que la llengua sigui protagonista, al marge de si s'està d'acord amb la norma o no”, comenta Núria Puyuelo, filòloga i col·laboradora d'El Punt Avui. Puyuelo celebra que, després de tants anys, l'IEC s'hagi decidit a actualitzar la gramàtica –la de Pompeu Fabra era del 1918–. Pel que fa a la polèmica sobre la dràstica reducció del nombre de paraules amb accent diacrític (només se n'han salvat catorze), la filòloga entén que hi hagi crítiques, però assegura que no hi haurà problemes en l'ús, “perquè pel context ja es veurà a què es refereix” cada paraula. Puyuelo explica que, quan treballa en la redacció de llibres de text, li costa trobar exemples de frases amb mots que portin accent diacrític i en què hi pugui haver confusió pel fet de posar-hi o no l'accent.

Més crítica es mostra amb la recuperació del guionet en algunes paraules. La decisió de suprimir la majoria dels guionets “va tenir molts detractors”, recorda Puyuelo, que donava suport a la mesura
i ara lamenta la marxa enrere.

Neus Nogué, professora del departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de Barcelona (UB), coincideix amb Puyuelo que “la gramàtica normativa vigent s'havia de completar i actualitzar”. “Pel que fa a l'ortografia –afegeix–, s'hi fan uns quants retocs per millorar-la, com és normal en qualsevol llengua.” Nogué en celebra especialment “alguns com ara la rr d'erradicar i d'altres que feia temps que es demanaven”.

Amb referència a la polèmica
per la retallada d'accents diacrítics,
la professora de la UB avisa que
“hi ha gent que critica sense gaire fonament, perquè, amb la llengua, tothom s'hi atreveix”. “Arrufen el nas només pel fet que ells ja se'ls havien après”, assenyala. I recorda: “Com va dir Joan Solà, els canvis són per a les generacions que pugen, no pas per a les que se'n van o les que ens n'anem.” “Pel que fa als diacrítics –insisteix Nogué–, tant
el mateix Solà com altres lingüistes, com Francesc Ferrer Pastor i Brauli Montoya, ja havien proposat simplificar-los o fins i tot suprimir-los.”

Les dues filòlogues celebren que l'IEC, acusat sovint d'immobilista, hagi actuat. “Per fi s'ha posat fil a l'agulla” i s'ha revisat la gramàtica, valora Puyuelo. Nogué admet que
a molts els hauria “agradat que la nova gramàtica normativa s'hagués publicat abans”, però admet que
“no és una feina fàcil” i confia que “compleixi les expectatives”.

14
paraules
monosil·làbiques conservaran l'accent diacrític. Fins ara n'hi havia 150.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.