Símbols en qüestió

Tot arriba al ple de Barcelona ja mastegat, sovint regurgitat i tot. En època de sobreexposicions mediàtiques, aquesta és la condemna del principal debat polític que, amb caràcter mensual, se celebra a l'Ajuntament, reduït a més en la seva part decisòria, la que reflecteix l'activitat executiva del govern municipal, a la mínima expressió: en temps d'alcaldes socialistes era habitual que aquesta fase del plenari superés la vintena de punts. En el mandat anterior ja es va reduir, per la major dificultat que tenia per tirar endavant les seves iniciatives l'executiu en minoria de CiU. I en l'actual, ha seguit minvant. Ahir, la integraven 12 punts, i un va ser retirat. I això que era la primera sessió ordinària en dos mesos, que a l'agost no hi ha ple.

Passa que, com que en temps de sobreexposicions mediàtiques qualsevol buit s'acaba omplint, a falta de contingut, resten els debats simbòlics i nominalistes. Ara es posa en qüestió l'estàtua de Colom, estrella de la setmana des que la CUP va anunciar que en demanaria la retirada. I, de retruc, la Sagrada Família, que ahir el regidor d'Arquitectura, Paisatge i Patrimoni, Daniel Mòdol, va titllar de “gran farsa” i “mona de Pasqua gegant”.

La proposta sobre Colom no va aconseguir cap més aval que el dels cupaires. Estava cantat que no tenia cap recorregut, però Maria José Lecha va celebrar haver aconseguit el que va dir que era el seu objectiu: que es debatés sobre els dispositius simbòlics que encara mantenen vigent “l'enaltiment del colonialisme, l'imperialisme, l'esclavisme i el genocidi perpetrats a Amèrica”. La CUP batalla per un relat alternatiu al que s'ha construït i nodrit per la majoria de forces polítiques, i ahir exhibia el “ressò mundial” assolit per la seva proposta. “Si el que volien era un titular, l'han aconseguit; però, què han aconseguit per la ciutat?”, replicava Jordi Coronas, d'ERC. Joaquim Forn, de CiU, els acusava de fer “política de piulada”, i Carina Mejías, de C's, en feia burla i detectava una inspiració chavista. “Hugo Chávez ja va fer esborrar qualsevol empremta del navegant” a Veneçuela, apuntava, mentre que Alberto Fernández, del PP, advertia que “la repercussió internacional no vol dir que la proposta fos assenyada”, i es preguntava si la CUP demanaria la retirada de l'aqüeducte de Segòvia per les “condicions laborals precàries” aplicades pels romans.

El cas és que Barcelona en Comú –a diferència dels seus socis del PSC, que van votar en contra de la proposta– es va abstenir, i Gerardo Pisarello va anunciar que el govern sí que estudia afegir un esment a la “dimensió colonial” del monument a Colom. El consistori també prepara ara sobre el tema un congrés i dues xerrades aquesta tardor, una de l'antropòleg Gustau Nerín sobre colonialisme, i una altra de l'historiador Stéphane Michonnneau sobre el perquè de l'obra.

Pisarello va obrir la porta a la retirada del monument a Antonio López, marquès de Comillas, que demanava la CUP per la seva participació en el comerç d'esclaus. L'Ajuntament ja havia dit que treballava en alguna “intervenció” sobre l'estàtua, que es concretarà amb un concurs d'idees i participació veïnal. Dimarts, el mateix Pisarello n'havia descartat la retirada, però ahir la va apuntar com una opció, i també el canvi de nom de la plaça on està situada.

Al qüestionament de Colom s'hi va afegir el de la Sagrada Família. Arran de l'anunci que les obres entren en una suposada recta final de 10 anys, el PP va reclamar que el govern d'Ada Colau clarifiqui en sis mesos quins plans urbanístics té per als entorns del temple. La iniciativa va tirar endavant, però la tinent d'alcalde Janet Sanz va deixar clar que serà una proposta amb consens veïnal, res a veure amb la reforma urbanística a què aspiren els impulsors del temple, que implicaria expropiacions i reallotjament de veïns, i que el govern ni es planteja. És a dir, cap novetat tampoc en això, a banda de l'exabrupte que el socialista Mòdol va deixar anar sobre la “pseudoobra de Gaudí”, una farsa per a turistes “que arrosseguem des de ja fa molt de temps”.

Tot això el dia en què, en la línia de substituir símbols monàrquics per altres de republicans de la qual el govern Colau fa bandera, s'aprovava el rebateig del saló de plens amb el suport de tots els regidors menys els de C's i el PP, és a dir, de 33 de 41, sis més dels dos terços necessaris. Des d'ara, porta el nom de Carles Pi i Sunyer, alcalde en dos períodes durant la Segona República, el primer escollit en una votació en què van participar també les dones. Fins ahir, era el saló de la reina Regent, denominació que tenia des de la visita que Maria Cristina d'Habsburg i el seu fill Alfons XIII, llavors un nen, van fer a Barcelona durant l'Exposició Universal, el mateix 1888, en què es va inaugurar el monument a Colom. Ara que li han canviat el nom, veurem quan canvia també la naturalesa dels debats.