Trens: raó d'estat, raó d'indignació

Unes infraestructures potents i en bon estat, dissenyades en funció de l'interès i les necessitats públiques, són clau per al bon funcionament d'un país. És per aquest motiu que les evidents mancances en les infraestructures ferroviàries de Catalunya i el consegüent perjudici en la mobilitat de milers de persones i mercaderies han posat aquesta qüestió en el centre del debat polític, un debat que avui viurà un nou episodi al programa Claus d'El Punt Avui Televisió.

En aquest cas són els diputats Santi Rodríguez, del PP; Hortènsia Graupera, de Catalunya Sí que es Pot; Jordi Terrades, del PSC, i Marc Sanglas, de Junts pel Sí, amb la participació del professor d'economia de la UB Daniel Albalate, conduïts per Igor Llongueras, que analitzen l'abast de les inversions en política ferroviària, les prioritats i les mancances del sistema.

El debat, enregistrat dilluns als estudis d'El Punt Avui Televisió, va gravitar sobre la idea que Daniel Albalate va resumir al final del programa, en el sentit que l'interès polític dels partits que han governat l'Estat espanyol ha prioritzat inversions de difícil justificació tècnica en portar l'alta velocitat a ciutats sense demanda real, deixant en un segon terme les grans inversions d'impacte social a la gran xarxa de rodalies de Barcelona.

“És del tot desmesurat connectar totes les capitals de província amb el TAV, no té sentit que hi hagi tants quilòmetres d'alta velocitat, s'estan llençant molt diners amb aquesta actuació sense cap mena de lògica”, va dir el diputat de Junts pel Sí Marc Sanglas. Contra aquesta crítica, el diputat del PP Santi Rodríguez va defensar “la component social del transport ferroviari” i de les grans inversions del TAV, i va dir que a Catalunya també hi ha exemples de línies que compleixen aquesta funció “social”, com ara el tren de Lleida a la Pobla que gestiona la Generalitat.

En relació amb el gran model ferroviari a l'Estat, el socialista Jordi Terrades va explicar que hi hauria d'haver un eix principal d'alta velocitat, Sevilla-Madrid-Barcelona fins a la frontera, i la resta de la trama amb velocitat alta, i va qualificar de “greu error” que s'hagi cedit a pressions del territori per ampliar la xarxa del TAV. Hortènsia Grau, de CSQP, també va apostar pel “model de la velocitat alta”.

El greuge ferroviari a Catalunya té molts noms i un és el de l'Euromed. En aquest sentit, el debat va abordar la pregunta clara i directa sobre si el greuge que Barcelona i València no estiguin connectades amb el TAV respon a la decisió política de Madrid de voler entorpir les relacions entre els dos territoris de parla catalana. Des de Junts pel Sí, Marc Sanglas va demostrar tenir molt clara la resposta: “És evident que s'ha evitat prioritzar una connexió natural i és claríssim que s'ha volgut evitar una relació entre el País Valencià i Catalunya.”

El socialista Jordi Terrades va recordar la intencionalitat política dels governs del PP a València, que sempre han volgut “prioritzar la connexió d'alta velocitat amb Madrid” i va recordar al diputat popular Santi Rodríguez que “el desdoblament entre Tarragona i Vandellòs de l'Euromed és una de les prioritats que el govern de l'Estat hauria d'accelerar”.

Hortènsia Graupera va coincidir també a denunciar “raons polítiques” en la relegació de la connexió del TAV entre Barcelona i València. “És un intent de frenar el desenvolupament de les regions de llevant, exemple del model de l'Espanya radial”.

En canvi, el diputat popular Santi Rodríguez va recordar que “una de les primeres línies de velocitat alta que es va posar en marxa va ser l'Euromed”. Al seu entendre, això és la mostra més evident que no hi ha cap marginació “política”, i va anunciar que el desdoblament entre Tarragona i Vandellòs, que permetrà millorar les prestacions d'aquesta línia ferroviària, “entrarà en funcionament el primer trimestre de l'any vinent”.

Daniel Albalate va recordar l'obvietat que qualsevol decisió sobre inversió en infraestructures “és política” i que en tot cas el que cal és determinar si “s'adopta prenent com a base una decisió tècnica o no”. I en el cas de l'Euromed, l'expert de la UB va assegurar que no es van tenir en compte els patrons de mobilitat de l'Estat espanyol. “Tècnicament no està justificat ni l'AVE de Sevilla a Madrid ni l'alta velocitat de València a Barcelona”.

Si l'Euromed està encallat, encara ho està més la gran xarxa de rodalies de Catalunya fins al punt que s'acusa el govern espanyol d'exercir una discriminació evident. “Catalunya està discriminada en les inversions en rodalies?”, va preguntar obertament Llongueras als participants al debat, i va trobar en la resposta de Graupera i Sanglas un sí rotund.

“La discriminació és evident”, va afirmar la representat de Catalunya Sí que es Pot, que va assegurar que del pressupost previst per al 2015 a rodalies de Catalunya, Adif només n'ha invertit un 26% i Renfe, un 5,1%. “Es pressuposta poc i del pressupost s'executa poquíssim.”

Per la seva part, el socialista Jordi Terrades va voler ampliar el debat reclamant també responsabilitats a la Generalitat, que té traspassada la gestió de rodalies. “Cal exigir al govern de Catalunya que arribi a acords amb el govern de l'Estat”, va dir abans d'afegir: “Aquí es justifica molt però es fa poca feina”, en relació amb la política del Departament de Territori de portar als tribunals Adif pels compromisos inversors no complerts.

En la seva resposta, el representant del PP va reconèixer que sí que hi ha discriminació en el model, però no en la qüestió territorial. Santi Rodríguez va reconèixer que és cert que a rodalies hi ha moltes incidències, però va donar aquesta explicació: “Hi ha avaries, però no tot són avaries. Hi ha per exemple robatoris de coure i hi ha molts accidents per gent que es tira al tren.”

Sobre els compromisos inversors no realitzats, Rodríguez va atribuir a Carme Chacón la ideació del pla de rodalies pactat el 2008 amb 4.000 milions d'inversió i que va definir com a “inassumible”. El representant popular es va mostrar molt crític amb la política de denúncia del govern català, i va assegurar que “és més útil la via del consens per abordar la situació que no pas anar presentant contenciosos a l'Audiencia Nacional, que estan condemnats al fracàs més absolut”. Marc Sanglas va respondre a aquesta intervenció assegurant que “la capacitat del govern de la Generalitat és mínima, estem lligats de peus i mans”.

Jordi Terrades va insistir en la necessitat que s'explori la via de la negociació i va recordar que des que governa Mariano Rajoy no s'ha reunit mai la comissió bilateral Estat-Generalitat”.

Més enllà de les responsabilitat d'un o altre, la representant de Catalunya Sí que es Pot va enfocar el seu discurs cap als perjudicats pel mal servei: “El problema és que qui no té la culpa, el ciutadà, sempre acaba rebent.”