Càritas reitera que la pobresa és més intensa i es fa crònica
L'entitat evidencia que les famílies més en precari no noten cap millora econòmica, sinó que necessiten cada cop més ajuda
Reivindica polítiques de formació i laborals per recuperar la feina i els sous dignes
La realitat del dia a dia de les entitats socials pot ser difícil de valorar, però és en el moment de presentar les memòries quan els números evidencien la situació de precarietat en què han de sobreviure moltes famílies. Ahir va ser el torn de Càritas Diocesana, que a tot Catalunya va atendre l'any passat 343.513 persones, sobretot proporcionant ajuda per cobrir les necessitats bàsiques (lloguer, rebuts de l'aigua i la llum, aliments, roba i productes d'higiene), suport per a l'educació i el lleure dels infants (reforç escolar, centres oberts i acompanyament a mares soles amb fills) i també programes per ajudar els adults a trobar feina.
Tot i que en nombre de persones ateses no hi ha gaire variació d'un any a l'altre, els responsables de Càritas van alertar que les famílies han de sobreviure en situacions cada cop més precàries: “Veiem que el procés d'acompanyament que necessiten els usuaris és cada cop més llarg i més intens”, va explicar la responsable de desenvolupament institucional de Càritas de Terrassa, Amèlia de Juan.
A la pràctica, això significa que una família no en té prou que l'entitat li cobreixi les necessitats alimentàries bàsiques i la roba de temporada, sinó que, a més, necessita una ajuda econòmica per pagar el lloguer i una altra perquè no li tallin la llum. En molts casos, per l'estrès emocional que viuen a casa, els infants necessiten anar a un centre obert, on troben tant una via per aprofitar el temps de lleure com un reforç escolar. I és que una de les claus de la radiografia de Càritas és que el 64% de les llars ateses són famílies amb infants, un 17% de les quals són mares soles amb criatures al seu càrrec. Són famílies en què la situació de pobresa es cronifica –un terme que ja s'està convertint en massa habitual en les memòries de les entitats socials– i que, per tant, necessiten més suports per sobreviure, els necessiten durant més temps i cada dia tenen més difícil trobar una sortida que els permeti fer vida autònoma.
La persona, al centre
“Les decisions polítiques sobre temes socials i laborals no tenen al centre les persones, sinó els diners”, va denunciar la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, i hi va afegir: “Sense una feina digna, hi ha un gros important de la població que mai podrà sortir de la pobresa.” En la mateixa línia, l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va insistir en la preocupació per aquesta cronificació de l'exclusió: “Si només hi ha una mirada econòmica a la societat del benestar, tornarem a caure d'aquí a uns anys en la mateixa crisi.” Omella, que va reclamar que l'economia de mercat inclogui “valors ètics i de solidaritat”, va demanar als governs polítiques actives de formació, laborals i d'especial atenció als joves, i també va tenir peticions per als empresaris: “Sous dignes i horaris que permetin conciliar la vida laboral amb la família.”
Més de 107.000 llars sense ingressos –ni feina ni prestacions–, l'increment de l'atur de llarga durada i el fenomen en augment dels treballadors pobres –un 12% dels usuaris de Càritas treballen amb contracte, i un 17%, sense contracte, però no arriben a final de mes– són tres aspectes que van subratllar els responsables de l'entitat per dibuixar una societat cada cop més desigual i en què moltes famílies no veuen cap brot verd.
