“Ens haurem d'adaptar a l'impacte del canvi climàtic”

En un àmbit global, el que hem de fer és contribuir reduint, en la part que ens toca, les emissions que fem. Això vol dir fer una reflexió sobre la mobilitat i l'ús de l'energia. Però també hi ha una part del canvi climàtic que és inevitable, perquè hem abocat una quantitat molt gran de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, i una part dels impactes ja els tenim i ens hi hem d'adaptar. Què és el que podem fer? El que hem intentat fer en aquest treball, per exemple, analitzant en deu àmbits quins poden ser els riscos més importants amb vista a planificar mesures per fer-hi front.

Per començar, un impacte, l'increment de la temperatura en diferents sectors com ara l'agricultura i la ramaderia, el turisme, la gestió forestal, els serveis i la indústria entre d'altres. En total ens surten 18 riscos que municipi a municipi hem analitzat. Tot per ajudar els consistoris que estan redactant plans d'adaptació, no ja la diagnosi, que ja els la donem, sinó les accions a fer per reduir la vulnerabilitat. Ara, la idea és continuar estudiant impactes: la sequera, la reducció de la precipitació i innivació o l'augment del nivell del mar en treballs que anirem fent en un termini d'un o dos anys, a tot estirar.

Un dels impactes que s'analitzen és l'impacte sobre l'aigua per millorar-ne la gestió. Som un país mediterrani, i l'aigua sempre ha estat un recurs escàs, i el que ens indica aquest canvi climàtic és que s'accentuarà aquest estrès amb una menor disponibilitat. Augmentarà la competència entre els diferents sectors; el primari, l'industrial o el dels serveis, i per això hem d'extremar l'eficiència en el seu ús. En especial en el sector agrícola i ramader, que actualment és un dels que percentualment consumeix més aigua. També cal reduir la pressió dels aqüífers, que fa que en tinguem molts de contaminats, i buscar altres fonts d'aigua, com per exemple recuperar la pluvial o l'aigua regenerada.

Depèn del risc que considerem. Per exemple, si mirem l'aigua en el sector agrícola i ramader, les zones més afectades serien les de la plana de Lleida, les comarques de la conca de l'Ebre i les zones del nord de Girona. Si analitzem els boscos més afectats per la sequera, ens surt que el risc més important seria el dels boscos del Pirineu i el Prepirineu, ja que els boscos alpins no estan avesats a la sequera i cada vegada els afecta més.

El canvi climàtic no acostuma a dur fenòmens nous a un territori, accentua allò que ja tens. Al Mediterrani és evident que hem tingut sequeres i que tenim aiguats. El que pot fer el canvi climàtic és alterar la freqüència en què això passa. I això perjudica els ecosistemes, ja sigui l'agricultura i la ramaderia o els boscos, que se sotmeten a un estrès permanent.

El dia 7 de novembre és el dia inaugural del COP22. Servirà per fer el desenvolupament de moltes de les qüestions que es deien a l'Acord de París, com ara l'objectiu que la temperatura mitjana mundial no pugi més de dos graus aquest segle i d'altres que estan només anunciades. També es tractaran els processos per fer-ne la revisió cada cinc anys, les transferències dels països al fons climàtic de 100.000 milions de dòlars per als països més vulnerables, i es veurà el ritme que agafa l 'Acord de París , o si comença a haver-hi països que se'l repensen.