Els torrons, a l'Ateneu

L'Ateneu Popular la Flor de Maig del Poblenou ha viscut uns anys molt agitats. I ara, sembla, aixecaran el cap. L'Ajuntament ha començat les obres de condicionament de l'estructura perquè s'hi puguin tornar a fer activitats. I ben aviat. Així ho explica Úrsula Soler, en representació de l'Ateneu: “Ens han dit que al novembre... Per Nadal compto que hi tornarem.” La necessitat de corregir les deficiències de l'estructura, les quals, en paraules de l'Ajuntament, “no garantien la seguretat de les persones”, va motivar el desallotjament al mes de febrer. L'Ajuntament va oferir recol·locar temporalment activitats i materials en espais del casal de joves de Can Ricart i del casal de barri. Les entitats, expliquen, s'han “buscat” la vida per no haver-se de moure del barri. La Flor de Maig és seu d'activitats i tallers organitzats per l'Ateneu Popular i és la seu de la coordinadora de les cooperatives de consum Estèvia i La Unió.

Les obres de rehabilitació les fa una empresa privada per encàrrec de la comunitat de propietaris, majoritàriament privats. Recordem que l'Ajuntament és propietari de la part de l'edifici que correspon a La Flor de Maig, l'entrada i el primer pis de l'antiga cooperativa, un 41% del total. I recordem que en temps de Convergència al govern de la ciutat aquest 41% es va adquirir per la gens menyspreable xifra d'un milió d'euros. La resta de l'edifici –tres baixos comercials i dos habitatges al tercer pis– és de propietat privada i només un dels habitatges estava ocupat per una persona quan els bombers van decidir que calia desallotjar i apuntalar. Va ser el mes de febrer passat quan es va veure que no s'hi podia estar, gràcies, en part, a la informació recollida per un grup de recerca de la Universitat Politècnica de Barcelona. La part apuntalada pels bombers correspon, però, a la part privada de l'edifici. De La Flor de Maig només estan afectats els lavabos i alguna sala. Com a prevenció, els bombers van preferir desallotjar i precintar un baix comercial, on s'està treballant, els dos habitatges i l'Ateneu. Comenta Soler: “Van comprar sense saber què hi havia. Quan compres t'ho mires abans, no? Van tirar pel dret.” I aprofita per expressar una reivindicació antiga: “Es va reobrir per al barri el 1978, i s'hauria d'haver expropiat aleshores.”

Situació kafkiana

A la vegada que es descobria l'estat degradat d'alguna de les estructures, i es veia que caldria fer obres i posar-se d'acord amb la part privada propietària del 59% de l'edifici, l'Ajuntament, ja liderat per Ada Colau, es va plantejar com desfer el tracte. Tenia una patata calenta a les mans. L'Ajuntament volia anul·lar la compra del 2014, per la via judicial, amb l'argument que estava viciada d'inici, ja que el consistori no estava al cas, per acció o omissió, del precari estat en què es trobava.

Un altre tema candent és la restauració de la façana. L'Ajuntament diu que ja té redactat el projecte, i que està pendent de l'aprovació a la Comissió de Govern. Les obres s'han d'iniciar el mes de febrer del 2017. És una restauració de la façana que pretén tornar-la al seu estat original, reparant les esquerdes i altres desperfectes que ha provocat el pas del temps.

I què passa amb el de dins, el que no es veu de La Flor de Maig? Tot i que l'Ajuntament afirma que hi ha hagut una via de comunicació “fluida” amb els usuaris de l'Ateneu, ells no tenen la mateixa sensació de fluïdesa i expliquen els seus intents fallits de contactar amb l'arquitecte municipal responsable. Volen saber què passarà dins. Si es fa una passejada per les estances de La Flor de Maig, algunes de les quals immenses, és més que evident el pas del temps, el deteriorament i els pegats que s'hi han fet amb la millor de les intencions. Per no parlar de la instal·lació elèctrica, un autèntic laberint. El consistori ha respost a la pregunta: s'està redactant el projecte de rehabilitació interior, “incloent l'adequació a la normativa de les instal·lacions.” Té data límit de redacció: el 31 de desembre.

Pel que fa als diners, sobre les obres actuals l'Ajuntament no diu ni piu: “És una actuació privada, no podem proporcionar l'import.” La restauració de les façanes té un pressupost, segons projecte, de 516.890 euros. I la rehabilitació interior no se sap, és clar, s'està redactant el projecte.

Les agonies dels usuaris de l'Ateneu La Flor de Maig van començar abans del mandat municipal actual. Van trontollar quan el govern d'aleshores, comandat per CiU, va decidir no pagar més el lloguer de La Flor de Maig. Uns milers d'euros... Les entitats es van convertir en ocupes. Finalment, l'Ajuntament va comprar la seu de l'entitat d'entitats.

I, al febrer d'enguany, torna la tempesta. Les entitats van decidir que el solar del costat, abandonat de feia dècades, podia ser un bon espai per reivindicar que La Flor de Maig estava activa. A l'empresa de demolició que és propietària no li va fer un pèl de gràcia. Al cap de no res d'haver-lo ocupat, ja tenien muntada una caseta i un vigilant. Es va matar de soca-rel l'ocupació.