castellers
diada de santa úrsula
La història és Vella
La Colla Vella aconsegueix la gesta de tots els temps descarregant tres reis de la gamma extra per Santa Úrsula
I tot descarregat! Era el crit que ahir ressonava a la plaça del Blat i a tot Valls per anunciar que la Colla Vella havia descarregat en una mateixa actuació tres reis de la gamma extra: el 4 de 10 (per primer cop), el 3 de 10 i el 4 de 9 net. És la gesta de tots els temps. Això no ho havia fet mai ningú abans.
Després de descarregar el 3 de 10, l'enxaneta rosada va ser enlairada damunt dels caps dels altres castellers i, amb el puny enlaire, entonava amb ells el crit de guerra “i Vella!, i Vella!...”. En el bracet i en la mirada d'aquella guerrera rossa tan petitona, hi havia concentrada la força imbatible d'una colla bicentenària que ahir va entrar a la plaça del Blat disposada a no negociar res. A pit descobert. “Això d'avui és molt fort i les sensacions són una mica estranyes, estic serè però alhora sé que només podem sortir d'aquí havent fet història.” M'ho deia un camisa gastada de la Vella poc abans d'ocupar el seu lloc al nucli central del folre del 4 de 10, el primer colós amb què s'havia d'enfrontar la colla. En quinze dies, la Vella havia hagut de superar el tràngol amarg de la derrota a Tarragona i armar-se moralment per fer, ahir, allò que els hauria donat, precisament, la victòria en el Concurs de Castells. I ho va fer. La seva va ser una obra que encara no havia estat escrita i que un servidor té la fortuna d'explicar-la.
El 4 de 10 va ser el primer gegant que va entendre el missatge: ahir no van faltar els maleïts cinc segons. El colós es va deixar dominar per un atac molt ben coordinat a partir de l'encaix de folre i manilles, amb un tronc que va lluitar i va saber controlar tots els temps del castell fins a culminar una descarregada triomfal. Tot seguit, el 3 de 10 va intentar oposar més resistència i, de fet, amb la sortida dels dosos, va etzibar una punyalada al fetge que duia escrita la paraula llenya. Però el tronc va reaccionar en bloc, encaixant i escopint la fiblada com un gran equip, fins a salvar èpicament el combat amb el segon gegant.
Cansada, amb canvis al tronc i tota la pressió damunt les espatlles, el 4 de 9 net esperava en una tercera ronda inoblidable. Màxima pressió. Honor i força. El pla era: fer sonar la gralla, mantenir la posició i no deixar-se anar passés el que passés, que la canalla ja faria la resta. El castell total no va pujar tan bé com s'esperava i va perdre perillosament la forma, però el van mantenir clavat, quiet, immobilitzat... I les gralles no van deixar de sonar fins a un final èpic. Una baixa per lesió va impedir rematar-ho amb el pilar de 8. Independentment, això d'ahir va ser incomparable.
La raça de la Joves
Decepció, ràbia, impotència... La plaça va jutjar amb severitat la Colla Joves, però ningú li podrà retreure que no ho va donar absolutament tot. Els vermells, que van actuar en segon lloc, van sortir a totes per atacar el 3 de 10. Però el castell va pujar mal agafat i va fer llenya tot just començar. La caiguda va tenir conseqüències, la plaça va quedar sense servei d'ambulàncies i l'actuació es va aturar tres quarts d'hora.
La Joves va agafar aire amb el 3 de 9 i tot seguit va anunciar el 2 de 8 net. La serp verinosa entrava en el programa com un tro. Però l'alineació presentava un aixecador molt menudet, amb més valentia que cos. Per ajudar-lo en l'ascens, tots els components del seu pilar duien lligat el mocador per damunt del genoll. El tronc del 2 de 8 va aguantar estoicament la dificultosa pujada del menut (quin coratge!), que es va arribar a col·locar, però el castell, molt fatigat, es va rompre quan s'hi enfilava l'enxaneta. La Joves hi va tornar i, per segona vegada, li va succeir el mateix. Va acabar amb el 2 de 8 amb folre. Si una cosa caracteritza la Joves és que no es rendeix mai. I ara tampoc ho farà.
