religions
polèmica per les cendres
El Vaticà prohibeix el “ritual” funerari d'escampar cendres
El papa Francesc signa un document en què s'accepta la incineració però s'obliga a dipositar les restes en un lloc sagrat
No s'admet convertir les restes en records commemoratius o tenir-les a casa
L'Església catòlica prohibeix als seus fidels llençar les restes dels difunts a camp obert, dividir-les entre familiars o conservar-les a casa. La Congregació de la Doctrina de la Fe, versió moderna i renovada del Sant Ofici de la Inquisició, va difondre ahir un document, la instrucció Ad resurgendum cum Christo (Per ressuscitar amb Crist), que va ser aprovat pel papa Francesc el 16 de març passat i que posa ordre en les noves pràctiques, tant de sepultura com de cremació dels difunts, que es considera que estan “en desacord amb la fe de l'Església”.
El document accepta la cremació dels difunts tot i deixar clar que es prefereix la fórmula de la sepultura dels cossos. Ara bé, estableix tot un seguit de limitacions al destí que es dóna a les cendres amb la idea “d'evitar qualsevol malentès panteista, naturalista o nihilista”. En aquest sentit, el document deixa clar que “no està permès escampar les cendres a l'aire, a la terra o a l'aigua, o de qualsevol altra manera que es vulgui fer, o la conversió de les cendres en records commemoratius, en peces de joieria o altres articles”.
La Congregació de la Doctrina de la Fe està disposada a fer alguna excepció en el cas que es vulguin conservar les cendres al domicili dels familiars del difunt només en casos “greus i d'excepcionals circumstàncies” o quan alguna persona ho demani per “pietat”, segons va explicar el consultor de la congregació, Ángel Rodríguez Luño.
El text també avisa que “en cas que el difunt hagués disposat la cremació i la dispersió de les seves cendres a la naturalesa per raons contràries a la fe cristiana, se li han de negar les exèquies”. Aquest apartat va ser àmpliament comentat en la presentació pública del document, quan es va especificar que la negació del funeral només es podrà produir si en les últimes voluntats el difunt ha expressat de manera clara un rebuig exprés a la fe cristiana.
L'argumentari de l'església apunta a la idea que no es poden permetre “actituds i rituals que impliquin conceptes erronis de la mort, considerada com una anul·lació definitiva de la persona o com a moment de fusió amb la mare natura o amb l'universal, o com una etapa en el procés de reencarnació o com l'alliberament definitiu de la «presó» del cos”.
Dipositant les restes en un lloc sagrat, l'Església considera que es promou l'oració i el record de familiars i la comunitat envers el difunt. De la mateixa manera “s'evita la possibilitat d'oblit, falta de respecte o maltractament, així com pràctiques supersticioses o inconvenients”. Com a llocs de destí de les restes mortals, l'Església només accepta el cementiri o un espai que “l'autoritat religiosa competent hagi designat”.
LA FRASE
De qui són propietat els difunts?
“Els morts no són propietats dels familiars, són fills de Déu, formen part de Déu i per aquest motiu no se celebren ritus privats sinó cerimònies públiques i esperen en un cementiri la seva resurrecció”. Aquest és un dels arguments que va donar ahir Gerhard Muller, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe en exposar els detalls sobre el document sobre les instruccions per a la resurrecció. L'acceptació de la cremació respon, segons l'Església, a qüestions de tipus social, econòmic i higiènic, i pel que fa a la teologia la incineració “no toca l'ànima i no impedeix a la omnipotència divina ressuscitar el cos”. Tot i això, el secretari de la comissió de Teologia Internacional, Serge-Thomas Bonino, va mostrar una posició més radical en afirmar que “la cremació és una cosa brutal, no és un procés natural sinó que hi intervé la tècnica i no permet a les persones properes acostumar-se a l'absència”.
