Barrientos: “Si el català és obligatori, Catalunya serà un desert judicial”

El magistrat Jesús María Barrientos va fer ahir la seva primera compareixença al Parlament com a president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, malgrat l'exhaustiva radiografia que va fer de l'estat i les mancances dels jutjats catalans, va topar de cara amb la majoria de grups.

Els diputats Joan Coscubiela (Catalunya Sí que és Pot), Benet Salellas (CUP) i Jordi Orobitg (Junts pel Sí) van exigir a Barrientos quines mesures aplicarà la sala de govern del TSJC per capgirar la xifra de sentències redactades en català, que l'any passat va caure fins al 8,4%, a banda de l'incident de la jutgessa d'Olot, que volia fer parlar en castellà unes lletrades. El magistrat del TSJC va ser clar: “Al TSJC defensem els drets lingüístics dels ciutadans; però, si el català és un requisit per als jutges, Catalunya serà un desert judicial.” Barrientos hi va afegir que Catalunya “no és una destinació atractiva” i per això de la plantilla de 810 jutges i magistrats, 116 són coberts per substituts i suplents. També va recordar que gairebé un 40% dels treballadors judicials són interins i ho va qualificar d'“alarmant”.

Barrientos va ser ràpidament replicat. El conseller de Justícia, Carles Mundó, va afirmar, en la seva visita a Lleida, que l'ús del català a la justícia fa deu anys que baixa precisament perquè “només és un mèrit, quan el coneixement del castellà és una obligació”. Mundó hi va afegir que la llengua mai ha suposat cap dificultat per treballar al país i “el que podria explicar la manca d'interès són les grans càrregues de treball que hi ha a Catalunya, on hi ha deu jutges i mig per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana espanyola és d'onze i mig”.

La Plataforma per la Llengua també va considerar ahir que el català ha de ser un requisit en l'àmbit de la justícia a Catalunya. “Espanya és una anomalia on el ciutadà no pot escollir la llengua amb la qual es dirigeix a la justícia, a diferència de les democràcies avançades”, va afirmar el president de la plataforma, Òscar Escuder.

Barrientos –que formarà part del tribunal que jutgi Mas, Ortega i Rigau pel 9-N i de la sala que ha acceptat investigar la presidenta del Parlament– també va discrepar amb els diputats sobre les causes de la judicialització de la política. Tant Coscubiela com Salellas i Orobitg, van respondre públicament que no farien cas al president de la comissió de Justícia, Germà Gordó, que en privat els havia demanat que no preguntessin temes polítics a Barrientos.

Tot i la seva prudència, el president del TSJC va plantejar als grups, “si presentar-se en certs processos, com el de Serra, no contribueix a la judicialització de la política”. I quan Salellas va demanar-li jutges “més sensibles amb els drets de les persones, com ara les que són desnonades, abans que amb les lleis”, Barrientos va recorda-li que “són els polítics” els que les fan.

Pel que fa a la planta judicial, el president del TSJC va reiterar que van demanar 53 nous òrgans i només se n'han aprovat 9. També va aclarir les seves declaracions d'abans-d'ahir a Lleida, en què es deia que culpava el Departament de Justícia de no voler crear els espais, i va afirmar que tant el departament com el ministeri són “clau” per assolir-ho.