ensenyament
immigració
La concentració de més d'un 30% d'immigrants a les aules perjudica els resultats educatius
La concentració d'immigració es vincula de manera negativa als resultats dels estudiants autòctons a partir de concentracions superiors al 30% i sobre els propis immigrants quan se supera el llindar del 40% en les aules. Si més no, així ho assenyala l'estudi Adquisició de competències en estudiants autòctons i immigrants que publica l'Observatori Social de La Caixa, dels professors Josep Oriol Escardíbul i Jorge Calero, de la Universitat de Barcelona (UB), a partir de dades de les proves d'adquisició de competència matemàtica de PISA-2012 a Espanya.
Aquestes dades mostren que, mentre la concentració d'immigrants al centre se situa entre el 0% i el 30%, la puntuació en les proves d'adquisició de matemàtiques es manté igual en autòctons i immigrants (492 i 439 punts, respectivament); a partir del 30% de concentració baixa als autòctons (481), i a partir del 40% suposa un problema per als propis immigrants (418).
Escardíbul ha explicat que aquest llindar de concentració d'immigrants ha anat creixent, ja que al PISA-2003 era del 10% i al PISA-2006 era del 20%, i ha remarcat que la competència matemàtica és la “més neutra” per analitzar i és la que va estudiar en profunditat l'última edició de PISA. L'augment del llindar, segons els investigadors, permet ser optimista davant de la millora gradual dels processos d'integració de l'alumnat immigrant en el sistema educatiu espanyol.
La mostra de PISA-2012 assenyalava que la franja majoritària en les escoles espanyoles era d'entre 0% i el 30% de concentració, amb el 64,2% del total; mentre que les que tenien un 0% era el 27,2% dels centres, les que tenien entre un 30% i un 40% d'immigració era el 4,5%, i les que tenien més d'un 40% suposaven un 4,1%.
Escardíbul ha aconsellat una distribució més equilibrada de l'alumnat immigrant entre centres per millorar el rendiment econòmic dels alumnes autòctons i immigrants -“la concentració no beneficia”-. També ha sol·licitat aplicar abans mesures d'educació compensatòria per poder corregir dèficits de qualitat educativa en l'educació primària com atenció individualitzada i els plans de reforç per fer deures: “Els problemes detectats en Secundària ja comencen en la primària”, ha assenyalat el coautor.
Diferència de puntuació
Els resultats mitjana en competència matemàtica van llançar una diferència de 34 punts entre autòctons (491) i immigrants de segona generació -nascuts a Espanya- i de 55 amb els de primera -nascuts a l'estranger-. D'aquesta diferència de puntuació, els investigadors han pogut atribuir a la ‘condició d'immigrant' 13 i 17 punts, respectivament: “És la part que no s'ha pogut explicar” i suposa un terç del total, ha remarcat Escardíbul, mentre que la resta es poden explicar per les característiques personals, familiars i escolars.
Aquesta ‘condició d'immigrants', segons els investigadors, podria guardar relació amb trets psicològics que configuren una orientació cap a la institució educativa, un tracte discriminatori -conscient o inconscient- del professorat i alumnes o la tendència dels alumnes immigrants a relacionar-se amb altres alumnes immigrants.
On existeix una diferència més gran entre alumnat autòcton i immigrant, és en el percentatge per sota del nivell 2 de competències en matemàtiques, lectura i ciències -que la UE no vol que excedeixi del 15%-, i que al d'immigrants de primera generació ho doblen o fins i tot tripliquen en matemàtiques, mentre que les dades milloren en els de segona generació i els objectius de la UE es compleixen en els autòctons en ciències i gairebé en lectura.
El percentatge d'alumnat estranger se situa actualment al voltant del 9% en els ensenyaments no universitaris a Espanya. El 1998 aquest percentatge se situava en el 1,5%, mentre que el curs 2009-2010 va arribar al pic del 10%.