Eleccions a la UdG: Junta del PDI funcionari

Anna Maria Geli: «L'assetjament laboral té una importància cabdal en la salut i la prevenció dels riscos laborals. Com a equip, ja ens hem compromès a abordar aquest tema en el marc del comitè de salut laboral. Respecte dels riscos psicosocials, està previst passar una enquesta anònima als treballadors durant el 2010. El diagnòstic ha de servir per identificar aquelles tipologies de riscos més probables en la nostra institució i poder, a partir d'aquestes, dissenyar un pla d'actuacions. S'ha de ser conscient que aquest tipus d'enquesta ja s'ha passat en d'altres institucions i els resultats, en combinació amb les possibles actuacions, no han donat els resultats que, per part dels treballadors, s'esperaven. Per aquest motiu, ens plantegem analitzar prèviament els possibles riscos i actuacions per mantenir correctament informats els treballadors, anant tan lluny com sigui possible, però sense generar falses expectatives. Respecte de l'assetjament laboral, s'ha d'engegar una campanya d'informació sobre què significa i com està tractat a la legislació vigent, amb les conseqüències legals que se'n poden derivar. També s'ha de treballar en els procediments com tractar aquest tipus de casos, els circuits, els mecanismes d'identificació dels possibles casos i les actuacions a fer. L'assetjament laboral és un problema que no s'ha de tolerar. La nostra institució ha de vetllar per assegurar que no es produeixi i, en el cas que es doni, que es pugui detectar i extirpar. Aquest tema també s'ha tractat en el comitè de salut laboral i s'ha acordat treballar-lo durant el proper any 2010.»

Manel Poch: «Un dels nostres objectius és que la vida quotidiana a la UdG en tots els seus àmbits tingui la millor qualitat possible. Un entorn positiu de treball és una condició indispensable en aquest sentit i l'assetjament, laboral o de la mena que sigui, no és admissible de cap manera. Si hi ha cap denúncia o indici d'una situació d'assetjament, la resposta ha de ser establir molt curosament si s'està produint i, si s'arriba a comprovar que efectivament hi ha qualsevol mena d'assetjament, s'aplicarà de forma estricta la normativa vigent en aquesta matèria i donar el màxim suport a la persona que el pateix o l'ha patit. Pel que fa als riscos psicosocials, la nostra voluntat és treballar conjuntament amb l'oficina de salut laboral per aconseguir que es minimitzin.»

A més de donar resposta puntual a cadascuna de les preguntes, hi ha una problemàtica que es repeteix en un gran nombre de les intervencions i que creiem que és interessant de respondre globalment. Es tracta de la dotació de professorat per afrontar el desplegament dels graus. En primer lloc, cal constatar que la posada en marxa dels graus s'ha fet en condicions diferents als diferents centres, especialment pel que fa a la dotació de professorat. Aquest és un problema que afecta tota la universitat, encara que segons els nostres estatuts la negociació de plantilles de professorat correspon als departaments. No podem transformar la realitat si primer no la reconeixem. I reconèixer aquest fet vol dir que hem de fer actuacions diferenciades. Hem de respectar les característiques i dinàmiques de cada àmbit en funció de dos paràmetres: el potencial docent (que podríem assimilar al nombre de professors) i la tipologia del professorat (que podríem resumir en primera aproximació com el percentatge de professorat a temps complet).

En segon lloc, hem d'assegurar que aquestes actuacions diferenciades no impliquin greuges. En alguns departaments, l'objectiu principal és l'estabilització de professorat (sota diferents tipologies de contractació), en d'altres el repte és la transformació de places consolidades. I encara en altres departaments hi conviuen els dos problemes. Hem de respectar que aquests objectius siguin diferents, i ho hem de tenir en compte perquè hem d'assegurar la màxima transparència. Les negociacions han de ser clares i hem de saber on volem arribar i els recursos de què disposem. Hem de ser ambiciosos, però també realistes.

En tercer lloc, constatem que aquest és un problema la solució del qual requereix temps i recursos. Pel que fa als recursos, al llarg d'aquest mandat està prevista la renovació del model de finançament de les universitats catalanes. Hi hem d'arribar amb les peticions clares i defensar les nostres propostes amb força. No és només un problema pressupostari, però. La consolidació de professorat qualificat que compleixi amb els requisits d'acreditació requereix programació, i pot necessitar tot un conjunt d'accions complementàries per assolir els requisits. Com que ja preveiem que la solució del problema requereix temps, això vol dir que hem de ser molt ràpids en la seva definició. No podem perdre temps. I està clar que, mentrestant, s'han d'anar aplicant mesures puntuals per resoldre situacions urgents,sempre que no estiguin en contradicció amb els objectius globals.

En quart lloc, convé indicar que, a més de les tasques docents, el professorat realitza altres encàrrecs (recerca, transferència, gestió), que també són importants per a la universitat. Hem d'avançar en la aplicació del pla de dedicació acadèmica, com ja han fet d'altres universitats catalanes.

Com ho afrontarà el nostre equip?

Actuarem en tres nivells:

Equip de govern. Li correspon el lideratge i la coordinació del procés, l'anàlisi global de la situació, de les condiciones pressupostàries i de les accions de reconeixement de recerca i gestió. Li correspon també conduir el procés de forma realista i transparent, incorporant en el procés els diferents agents implicats.

Departaments i centres. Són els que millor coneixen les seves situacions actuals i les dinàmiques de les seves àrees (tradició, comparació amb altres llocs, possibilitats de promocions, etc.), i per tant són els qui millor poden identificar les seves actuacions per planificar el desenvolupament de la plantilla.

Les persones. Tot aquest procés afecta també, a més d'estructures, persones. Les persones que estan implicades en aquest procés han de saber, amb el màxim de concreció possible, quin és el seu futur a la UdG, tant en els casos de transformació i estabilització de places, com en els casos de promoció personal. Hem de pensar en aquestes persones, que són al cap i a la fi els qui finalment han de tenir la capacitat i la il·lusió de tirar endavant la docència, la recerca i la transferència a la UdG.

Voldria acabar amb un missatge optimista. A vegades correm el risc que els arbres no ens deixen veure el bosc. La preocupació per resoldre els problemes immediats fa que un possible lector de les preguntes acabi tenint una visió esbiaixada de la UdG (sí que tenen problemes!). Evidentment, que els tenim. Però si agafem una mica de perspectiva ens adonarem que estem davant d'una bona universitat, amb un gran potencial —i aquesta és una de les raons per les quals ens presentem—, on la gent es preocupa seriosament per millorar i per fer millorar la seva universitat, i que afronta decidida, dia rere dia, els reptes que se'ns van presentant.

Anna Maria Geli: «La llista del pla d'activitats acadèmiques (PDA) recull les activitats més rellevants del professorat. Aquest pla ha de permetre reconèixer i recollir la feina del professorat. Els professors de la UdG treballen molt i molt bé, i pràcticament només les activitats docents reglades i la producció científica tenen un registre parcial. La majoria d'activitats universitàries queden ocultes i, per tant, no se'ls pot donar ni el reconeixement ni l'impuls que mereixen o necessiten. Tal com es va aprovar al consell de govern, el PDA és la primera peça per reconèixer la feina del professorat, dimensionar-ne el treball fet i ajustar-ne les plantilles, fent aflorar tota l'activitat que hores d'ara, encara que se sap que es fa, no es pot incloure en el dimensionament de les plantilles. La llista és el primer element, però no està ni tancat ni és inamovible. És el punt de partida per poder fer la valoració de les diferents activitats. Aquesta tasca s'ha d'iniciar immediatament després de les eleccions.»

Manel Poch: «Em sembla imprescindible l'elaboració d'un PDA que reculli i reconegui les diferents activitats que realitza el professorat. D'altres universitats catalanes, ja fa temps que els apliquen, i nosaltres ho hem de fer de seguida. El pla pot tenir dues etapes: una primera (en relació amb el que es va aprovar l'últim consell de govern) en què es defineixin els aspectes a considerar, i una segona (també molt important) de valoració i quantificació de les activitats. És important que el procés es pugui fer i aprovar amb consens, que es pugui implementar al més aviat possible i que aquesta implementació sigui dinàmica, capaç d'identificar i adaptar-se a les possibles mancances inicials de la posada en marxa.»

Anna Maria Geli: «En primer lloc, cal dir que no es pot confondre el nombre d'alumnes estudiants per aula amb la ràtio d'alumnes per professor. Són dos valors que no es poden comparar.

La Universitat de Girona partia a l'inici del meu mandat amb una ràtio propera a la mitjana catalana (10,3 el curs 2005-2006) per arribar a l'actualitat a un valor molt inferior a la mitjana catalana (8,7 el curs 2008-2009).És cert, però, que aquest és un valor mitjà, que depèn molt de l'experimentalitat de cada estudi, i per tant hi ha centres com ara la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials que estan per sobre d'aquest valor.

L'objectiu que em marco és arribar la pròxima legislatura a tenir entre 5 i 10 estudiants per professor, en funció de quina sigui aquesta experimentalitat. En aquest sentit, el primer pas és acabar d'implementar el model d'assignació de recursos docents als estudis dels primers cursos de grau que s'han iniciat durant aquest any. Aquest model, totalment alineat amb l'objectiu esmentat, no permet en cap cas tenir grups d'estudiants superiors als 80 alumnes, i alhora disminueix considerablement el nombre total d'aquests grups. A mesura que es disposi de recursos addicionals, i a partir d'aquest valor màxim, es podrà anar disminuint progressivament la mida d'aquests grups, que d'altra banda no seran gaires.»

Manel Poch: «Tot i que la ràtio d'alumnes per professor pot variar segons la font consultada, hi ha consens que la Universitat de Girona se situa entre les més baixes del sistema universitari català (tot i que aquesta afirmació requereix matisos, perquè està condicionada per la tipologia del professorat).

En aquest context, la programació dels graus s'ha fet en diferents condicions en els diferents centres.» Aquesta és una pregunta que es repeteix i a la qual donem una resposta global a la fi del document.