municipal
superilla
Retocs per salvar una superilla deserta
L'Ajuntament es planteja obrir al trànsit de pas dos dels carrers de l'àrea afectada per la prova pilot engegada al setembre al Poblenou
La reconfiguració permetria el pas del bus i facilitaria l'accés als comerços de la zona
L'Ajuntament de Barcelona vol canviar la configuració del trànsit de la controvertida superilla del Poblenou. El consistori descarta desmantellar l'experiment i tornar a la situació prèvia a l'arrencada de la prova pilot activada a principis de setembre, però sí que es planteja obrir dos dels quatre vials afectats al trànsit de pas, que era el que havia quedat proscrit a la superilla. En concret, preveu obrir en sentit mar el carrer Roc Boronat, i estudia fer-ho també amb l'Almogàvers, en aquest cas en sentit Besòs-Llobregat. Això sí, amb una configuració de via verda coherent amb el concepte de “pacificació” del trànsit pel qual advoca el consistori. Aquestes propostes estan sobre la taula des de la primera reunió, celebrada a finals d'octubre, de la comissió de seguiment de la prova pilot. La segona és demà i serà en la que s'han d'acabar de “madurar” els ajustos, en paraules del director de Medi Urbà del consistori, Ton Salvadó.
La proposta d'obrir Roc Boronat al trànsit de baixada ve motivada per la previsió de fer-hi passar una futura línia de la xarxa ortogonal de busos. Els veïns partidaris de consolidar la prova pilot, aplegats en el denominat Col·lectiu Superilla Poblenou, prefereixen, però, que s'obri el carrer Ciutat de Granada, però això comportaria una inversió del seu sentit actual de circulació. Pel que fa a Almogàvers, el consistori planteja dues opcions: una és mantenir-lo acotat al trànsit interior de la superilla, però amb circuits diferents dels actuals, i l'altra, reobrir-lo al trànsit de pas en sentit Llobregat.
Si els retocs poden ser percebuts com a renúncies pels partidaris de la superilla, totes les alternatives previstes inclouen l'eradicació de tot el trànsit, també l'interior, en el tram del carrer Sancho de Ávila delimitat per Llacuna i Roc Boronat. És a dir, en la calçada que separa l'escola La Llacuna del Poblenou dels jardins de Miquel Martí i Pol i el museu Can Framis.
La idea és començar a introduir els canvis un cop concretats en aquesta segona trobada de la comissió de seguiment, explica Salvadó. No només els que afecten la mobilitat, sinó també “millores en la definició d'espai públic”, que no concreta.
Signatures i propostes
La comissió, però, es preveu polèmica. Mentre que els veïns partidaris de la superilla preparen una bateria de propostes per concretar els usos dels espais guanyats al cotxe, els crítics, bona part dels quals es concentren als carrers perimetrals, que ara suporten més trànsit, reclamen el desmantellament de la prova. La Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou diu que ja ha recollit un miler de signatures en aquest sentit, a més de prop de tres mil adhesions virtuals a Change.org. “Volem que es tingui en compte els veïns i, si no, no descartem tallar carrers”, avisa Jordi Campins, un dels portaveus de la plataforma.
De moment, les pancartes comencen a proliferar als balcons i també als aparadors de molts comerços de la zona, que, de manera molt majoritària, hi estan en contra. “El 50% dels clients els tenim perquè ens havien vist, perquè aquest era un carrer de pas”, explica David Velaure, propietari de la botiga taller Moto Center Barcelona, oberta el 2014 en un tram del carrer Almogàvers que ara el consistori ha decorat amb una seixantena d'arbrets amb els seus corresponents testos. A la falta de visibilitat hi afegeixen els establiments consultats la dificultat per accedir-hi que troben els clients que no són assidus a la zona. “És una ruïna”, diu Laura Fuente, copropietària del concessionari de la Seat i de Vidafoc, l'empresa d'aparells de laboratori que hi ha al mateix edifici de la cantonada d'Almogàvers amb Ciutat de Granada; a la Citroën, situada a pocs metres, asseguren que han hagut de fer fora dos empleats. No canvia gaire l'opinió de la majoria de bars i restaurants. “Vam obrir fa un any i mig i no havíem deixat de créixer, però des que van muntar això, la facturació ha caigut un 32%”, es lamenta Andrea Pérez, propietària del restaurant Catacroquet. Entre les escasses excepcions, el restaurant Sopa. “Tant de bo ho fessin al meu barri”, diu l'encarregada, Miriam Figueredo, que hi afegeix que a l'establiment no l'ha afectat el tancament al trànsit.
El director de Medi Urbà entén que els problemes d'accessibilitat esgrimits per molts establiments també es corregiran amb els retocs de trànsit previstos, als quals cal afegir els vinculats a l'aprofitament de l'espai públic. Perquè, si una consideració comparteixen defensors i detractors, és que implantar la superilla abans de decidir què es fa de l'espai guanyat ha generat una sensació de desertització que no satisfà ningú. “Per això encara no es pot valorar, i fem propostes”, apunta Genís Barrera, membre del Col·lectiu Superilla, que hi afegeix que en una primera fase l'Ajuntament els va dir que només podia oferir-los “pintura, bancs i arbres”. Una primera fase que ningú ha explicat encara fins quan ha de durar.
Conseqüències encavalcades
Calibrar pros i contres de la superilla es complica pel fet que moltes de les conseqüències de la seva implantació s'encavalquen amb les d'altres intervencions, com ara l'estancament de les obres de la plaça de Dolors Piera, la conversió d'un descampat que s'usava com a pàrquing en una escola o la més important, la reforma del carrer Pere IV, que també travessa l'àrea “pacificada”. Així, mentre els veïns de les vies perimetrals vinculen l'increment de trànsit als seus carrers a l'entrada en vigor del pla pilot, l'Ajuntament esgrimeix recomptes segons els quals la xifra de vehicles diaris al carrer Tànger, per exemple, va passar de 5.700 a 8.700 amb l'inici dels treballs a Pere IV, i des de l'arrencada de la superilla la xifra només s'ha incrementat fins als 8.905, és a dir, un 2% més.
