castellers
Èxtasi malva
Els Minyons de Terrassa culminen a la plaça Vella una actuació mai vista descarregant els dos reis de 10 pisos, més el 3 de 9 amb l'agulla i el pilar de 8
Brutals! Els Minyons de Terrassa van culminar ahir a la plaça Vella de Terrassa una actuació mai vista encadenant els dos reis de 10 de la gamma extra, més el 3 de 9 amb l'agulla i el pilar de 8. “I tot descarregat!”, com els agrada cantar a ells.
Per aconseguir-ho, els Minyons van tenir la capacitat de mantenir la concentració màxima per afrontar cada castell com si fos l'últim. D'entrada, la colla va tornar a arrencar amb el 3 de 10. Va ser un primer atac sense treva, amb el tronc practicant esgrima d'alta escola per esquivar cadascuna de les estocades que llançava el gegant, i amb la primera exhibició de la canalla. Quin inici!
Amb la plaça Vella encesa, el 4 de 10 va rebre la colla amb fúria. Tensió i dents serrades. Però el primer peu es va haver de desmuntar amb els quints posats per problemes d'encaix entre el folre i les manilles, on rau el secret d'aquest castell colossal. Instants més tard, en una seqüència sublim, els malves descarregaven un 4 de 10 majestuós i rebel, amb una lluita excepcional de les manilles –elles el van salvar–, una canalla excepcional i la classe d'un tronc que sap treure el millor de si mateix en les situacions límit.
Tercera ronda, silenci esfereïdor. El cos d'elit de la colla es disposava a atacar el 2 de 8 net, el tercer rei de la gamma extra, un convidat inesperat però “obligat” des que dimecres passat es va descarregar sencer en l'assaig (amb la xarxa de protecció). Amb l'entrada dels dosos –que es on “comença” la cosa de veritat–, els Minyons tenien el castell on volien, però la inoportuna relliscada de l'aixecadora va retardar uns segons l'ascens, que, contra aquest rival, van ser decisius: a la primera motxilla, la serp va escopir el verí i el tronc es va rompre.
Però aleshores la colla va saber reaccionar com les més grans, tocant a generala i introduint a escena el 3 de 9 amb l'agulla, el mateix castell que havia completat per primera vegada a Girona. L'execució va ser de matrícula d'honor, pel que fa al tres i per la definició de l'agulla. Precisament el pilar, irrompible, va tenir l'honor i la responsabilitat de culminar amb mestria un pilar de 8 per besar definitivament la glòria.
5 de 9 carregat de Mataró
Terrassa va veure també com els Capgrossos de Mataró carregaven el primer 5 de 9 de la seva trajectòria. Un èxit incontestable, tot i quedar a mitges, per la magnitud del castell. Després de desmuntar un primer intent, a la segona temptativa l'atac dels mataronins va ser decidit, i la mida del castell es va mantenir a tots els nivells de la complicada estructura.
Però, amb l'entrada dels dosos, i producte sobretot dels nervis, el panorama va canviar i els problemes als pisos superiors es van accentuar perillosament. Valenta, la canalla mataronina va carregar la supercatedral, que tot seguit, però, es va trencar per la part de dalt. La colla, que havia començat amb el 3 de 9, va acabar amb un 4 de 8 de pur tràmit. Grans Capgrossos.
Van completar el cartell de la diada els Castellers de Sants, que van haver de descartar el 5 de 9 per una baixa d'última hora i van resoldre el compromís amb el 3 de 9 i el 4 de 9, acompanyat del 5 de 8.
Millor actuació
A peu de plaça, davant les càmeres de La Xarxa, el cap de colla dels Minyons de Terrassa, Albert Pérez, reivindicava l'actuació de la seva colla com “la millor de la història”. Els arguments són clars: entenent una actuació en la seva totalitat, amb els tres castells més el pilar (el quart castell) i prenent com a criteri objectiu de valoració la taula de puntuació del Concurs, la d'ahir supera la dels Castellers de Vilafranca del 2015 (3/10fm, 2/8net, 3/9fa i P/8fm).
Amb tot, també s'ha de tenir present la gesta inigualable de la Colla Vella per Santa Úrsula d'enguany, que va ajuntar i descarregar tres reis de la gamma extra com els dos castells de 10 i el quatre net (sense pilar de mèrit al final). En qualsevol cas, senyores i senyors, el d'ahir va ser el millor final per a una temporada sense precedents en la bicentenària història dels castells.
