religions
Conflicte entre les caputxines de Manresa i el bisbe
Romà Casanova s'oposa a la cessió del convent per fer-hi una residència
L'Ajuntament farà de mitjancer
Les quatre monges caputxines que resideixen al monestir de Sant Carles Borromeu de Manresa estan en peu de guerra contra el bisbe de Vic, Romà Casanova, per la seva oposició a la cessió del convent que les religioses volien fer a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM), que té la idea de fer-hi una residència.
El gener del 2014 les religioses van fer públic que cedirien les instal·lacions a la FSSM per fer-hi una residència per a gent gran i dependent. A canvi, es va pactar que les caputxines rebrien en vida tota l'atenció social i mèdica que convingués. La FSSM també es comprometia a no vendre el terreny malgrat tenir-ne el domini. Aquest novembre, però, i gairebé tres anys després, el bisbe de Vic ha declarat nul·la la cessió, malgrat que segons les religioses en tenia coneixement des del 2012. Ho ha fet, segons diu, per ordre de la Santa Seu, que ha dictaminat que la cessió “no s'ajusta al dret canònic”. I no només això: el bisbe ha estat nomenat pel Vaticà comissari pontifici de la comunitat, és a dir, que ara és l'encarregat de regular les decisions relatives a les qüestions econòmiques del convent.
L'acord es troba ara en mans de la Santa Seu, que és qui decidirà si es valida la cessió o no. En paral·lel, l'Ajuntament de Manresa ha iniciat converses amb les dues parts i ha explicat que treballaran perquè l'equipament tingui un ús social.
LA XIFRA
“Ens va dir que ja érem unes iaies grans”
redacció / c. oliverasLes monges confien que la residència es faci realitat: “Seria la correspondència que podem donar a tot el que Manresa ha fet per nosaltres durant tots aquests segles”, ha explicat la germana Pilar Lumbreras, que ha lamentat “les maneres” del bisbe de Vic: “Ens va dir que ja érem unes iaies grans, que no teníem capacitat per governar-nos i que ell era qui manava.” També ha lamentat l'actitud del bisbe el Moviment Cristià Comunitari de Manresa, que assegura que el procediment del Bisbat “va ser considerat per les religioses com un greuge psicològic i moral, sentint-se menystingudes i gens considerades com a persones que es troben en perfectes facultats psíquiques i mentals”. El grup ha fet una crida a l'entesa i ha recordat que la cessió “no es pot valorar només en termes econòmics, sinó pel bé social que representaria”.