Sant Francesc, un altre cop

La destrossa del pessebre de l'església de Sant Francesc d'Olot, la matinada de dissabte, no es pot dir que hagi estat una sorpresa. Ja havia passat els darrers quatre anys, recorden els pessebristes. Els que irrompen al temple per aquestes dates ho fan per robar els donatius que el públic deixa quan fa la visita al naixement i per això aquest cop ha causat desconcert: els fets van ocórrer quan encara no s'havia inaugurat el muntatge i, per tant, no hi havia pujat ningú i no hi havia diners a la caixa. Com que el recipient dels donatius queda a l'interior del diorama gegantí del pessebre, per saber si està buit o no els lladres van haver de fer malbé el frontal. “Els danys no són importants perquè aquesta vegada no han trencat cap figura com ha passat altres vegades; les figures són el que és realment car”, deia ahir Miquel Serrat, president de l'Agrupació de Pessebristes, indignat per la reiteració dels incidents. Serrat fins i tot s'ha plantejat deixar de fer aquest pessebre. La instal·lació de Sant Francesc la projecta el pessebrista Joan Montero i hi treballen desinteressadament una quinzena d'aficionats des d'uns quants caps de setmana abans. Les peces que s'hi col·loquen –d'entre 30 i 50 cm d'altura– són de la dècada dels cinquanta del segle passat. Pel fet de ser antigues i perquè d'aquestes dimensions ja no se'n fan, tenen força valor.

L'intent d'aquest any s'ha d'emmarcar en el que sembla un robatori a la casa del porter del recinte, annexa a l'església, atès que abans d'entrar a la nau van endur-se alguns objectes de l'habitatge. Aquest darrer cas ha posat sobre la taula la qüestió de la seguretat a l'espai, que és objecte de bretolades no només per Nadal sinó també en alguna altra ocasió, l'última, al mes d'octubre. Ahir l'alcalde, Josep Maria Corominas, va lamentar els fets, entre altres coses, per la mala imatge que donen de la ciutat, i va admetre que la seguretat a Sant Francesc és de mal resoldre perquè, com que està situat en un punt aïllat, els delinqüents poden actuar-hi amb impunitat, va assenyalar. La resposta més factible seria –va afegir-hi– la col·locació de càmeres de seguretat quan, d'aquí a uns mesos, s'hi facin les obres de construcció d'un bar i una botiga. Aleshores –va proposar– es podria aprofitar per pujar-hi el cablejat de fibra òptica per fer possible el sistema de vigilància.

L'episodi de desperfectes a aquest pessebre té de precedent conegut les bretolades sistemàtiques de què a la dècada dels vuitanta era objecte el naixement monumental de la plaça Major. Serrat recorda que el nen Jesús desapareixia –“algun cop el feien servir de pilota”– i que els xais els havien d'anar a buscar ben lluny, per exemple, al barri de Sant Miquel.