documental
La història de la policia d'Olot, en un documental
La pel·lícula, que s'estrenarà dissabte, repassa l'evolució del cos des de la seva fundació, el 1890, fins al trasllat de la caserna a la seu actual, el 1988
Amb motiu del 125è aniversari de la creació del cos de vigilants d'Olot, precedent de la Policia Municipal, l'Institut de Cultura de la Ciutat (ICCO) ha editat un documental sobre la història d'aquest servei. Memòries de la policia municipal d'Olot no abasta, però, el període més recent, sinó que s'acaba el 1988 perquè –va afirma ahir el regidor Josep Gelis, en la presentació del treball– es tanca una etapa amb el trasllat de la caserna a l'actual ajuntament.
Dirigida pel periodista Eduard Miquel i produït per Zeba, la pel·lícula es nodreix del testimoni de tretze persones, moltes de les quals, agents jubilats o que han canviat de feina, així com policies en actiu, l'historiador Josep Murlà i el regidor responsable de l'informe per a l'última modernització del cos, Joan Albesa. També hi apareixen les filles de l'excap de la policia Samuel Merchan i el responsable de l'exposició que es va muntar aquest any amb motiu de l'efemèride, Marc Pons.
El documental, que forma part de la col·lecció Memòries de... no té un format físic i no es posarà a la venda, sinó que es podrà veure al web Olotcultura.cat. L'estrena serà dissabte a les 12 del migdia als cines Olot. L'entrada és gratuïta, però cal anar a retirar-la a Can Trincheria, al Teatre Principal o a l'esmentat web.
Abans i després del Seat 600
El periodista Eduard Miquel, en la presentació del documental, va assenyalar com a punt d'inflexió en la història de la policia local olotina la irrupció del popular Seat 600, a finals de la dècada dels cinquanta i principis de la dels seixanta. “Fins aleshores no havien evolucionat massa respecte del model inicial, eren una mena de serenos i poca cosa més, mentre que a partir d'aquell moment, van haver d'assumir el control del trànsit”, va indicar. L'origen del cos es remunta al 1890, any en què l'Ajuntament, amb Mariano Bassols d'alcalde, aprova la creació d'un equip de vigilants format per quatre homes i un caporal. Al final de la Guerra Civil, la plantilla era de 14 agents i als anys cinquanta es va decidir doblar-ne el nombre.
