Canviar el món jugant

Immersos en la dèria consumista que ha acabat imposant-se en les festes nadalenques, els progenitors tracten aquests dies de reeixir en el difícil repte de complir els desitjos expressats pels xiquets i xiquetes al Pare Noel i el Reis d'Orient. Uns desitjos que no sempre s'adeqüen a les recomanacions fetes pels experts, que no solament es refereixen al tipus de joguet més convenient per a la seua edat i inquietuds, sinó també a contribuir, amb la seua elecció, a construir una societat més igualitària, justa i integradora.

Aquests són els dos objectius principals de la Guia 3.0 que des de fa 26 anys elabora l'Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU). En el catàleg, l'únic basat en estudis amb nens i famílies, es recullen enguany 148 productes dels 170 que van aportar 40 grups d'empreses i fabricants, i tots ells compleixen la seua adequació a l'ús i el seu valor psicopedagògic i lúdic. Les joguines van haver de passar l'anàlisi de famílies, escoles infantils, ludoteques de tot l'Estat espanyol i 75 experts en seguretat, pediatria, joc i educació. Però la guia 2016/17 va més enllà de recomanar joguets, ja que aporta una novetat, i és la inclusió de l'estudi Joc, joguets i diversitat a Espanya, que s'ha elaborat per primera vegada a petició de les famílies. “Tots els anys preguntem als pares sobre les necessitats i inquietuds que tenen a l'hora d'adquirir els productes. I l'any passat, no sé si per totes les informacions que arribaven sobre els refugiats o perquè hi ha més sensibilització, ens van plantejar que tinguérem en compte el tema de la integració d'altres cultures i races en el sector, i, per extensió, l'atenció a la diversitat”, explica Maria Costa, directora d'Infància, Educació i Oci d'AIJU.

El resultat de l'enquesta, feta a 500 famílies, entre les quals un 10% són de residents vinguts d'altres països, mostra que per un 75% de les famílies els joguets no sempre reflecteixen la diversitat cultural. A més, les famílies nouvingudes asseguren que existeixen molt pocs productes en què se senten identificats xiquets de diferents races, tot i que en la guia sí que es mostren ja alguns joguets multiculturals. “És un canvi molt incipient; en altres països com ara els Estats Units estan més avançats, però s'ha de tindre en compte el seu nivell d'immigració i integració de cultura i races”, explica Costa. L'àmbit en què sí que hi ha tot un camí per fer és el de la capacitat. A un 36% de les famílies que tenen fills discapacitats els resulta difícil trobar productes per a aquests nens. I, com subratlla l'experta d'AIJU, no sols es tracta de fer productes per a aquests menors, sinó també que “puguen jugar amb les altres joguines, i que alhora hi apareguen representats, com per exemple una persona que ha d'utilitzar una cadira de rodes”, indica Costa.

Ni rosa, ni blau

Això no obstant, l'informe d'enguany aporta una notícia positiva i esperançadora en un dels camps en què més èmfasi estan fent tant la societat com les administracions públiques: la igualtat de gènere. Existeix ja un canvi en les tendències i preferències dels joguets infantils, ja que ni totes les xiquetes s'associen amb el rosa, ni tots els xiquets amb el blau. Així, hi ha un 45% de nenes que presenten perfils amb preferències per jocs del món dels esports i la tecnologia, creadores i inventores, i quasi un 60% dels nens juguen amb nines.

Aquest canvi de tendència s'ha produït en a penes cinc anys i es nota sobretot en les famílies més joves, és a dir, entre aquelles que tenen fills menors de cinc anys. “Els prejudicis els tenim els adults i som els que finalment comprem els joguets.” “No hi ha joguines per a nens o per a nenes; hi ha joguets i hi ha persones que juguen amb eixos joguets, i aquestes persones poden ser nens o nenes amb inquietuds molt diferents”, subratlla la representant d'AIJU, que, a més de recomanar mirar els catàlegs i la publicitat amb els menors, adverteix de la deficiència més gran que existeix hui dia en aquesta qüestió: la falta de temps per jugar.

“De primer, els xiquets haurien de jugar molt més del que ho fan, hem de donar-los temps per divertir-se. I a més, hem de jugar amb ells, ja que adoptem una actitud totalment passiva. Els joguets no poden ser un apalancaxiquets. Hem de rebutjar el pensament que estem perdent el temps i comprendre que és un temps que hem guanyat per al futur del nostre fill o filla i de la nostra relació amb ells, perquè enforteix lligams”, emfasitza la responsable d'AIJU. Costa també lamenta l'escassa consciència del que és realment un joguet. “No es tracta sols de divertir-se, que és l'objectiu principal, sinó que amb els joguets aconseguim que els nens desenvolupen totes les facetes de la seua personalitat, la psicomotriu, la intel·lectual, l'emocional, la creativa, la social...”, expressa. En aquest sentit, AIJU se suma a la reivindicació dels fabricants de joguets: desestacionalitzar-ne la compra. “No sols juguem en Nadal”, argumenta Costa. Tot i això, els fabricants es mostren optimistes i confien a mantindre la tendència a l'alça dels últims anys.