Societat

GINA TOST

CO-FUNDADORA I CEO DE GEENAPP I CONFERENCIANT

GINA TOST “La Generació Z, dels joves, valora més la felicitat que els diners”

Ajudem a fer que les app tinguin més usuaris. Tenir visibilitat és impossible amb tanta oferta d'aplicacions al mòbil

Iniciem joc! amb la primera dona que domina els videojocs a Catalunya. Gina Tost, cofundadora i CEO de Geenapp. Una plataforma de promoció d'app que ha estat reconeguda per la revista Wired com una de les 100 millors start up europees. Dissenyadora gràfica i periodista, parla de tecnologia, videojocs i start up. És precursora del vídeo en línia a Internet, abans de la invenció de YouTube. Coautora del llibre Vida Extra sobre història i disseny de videojocs. Parlem de la seva conferència: Com la tecnologia ens farà lliures a TedxReus.

Dius: És important que els pares juguin a videojocs amb els seus fills...
És una de les frases que s'han d'explicar moltes vegades, perquè pares i educadors posen als seus fills de 7 anys jocs de 18 anys i comencen els malentesos...
D'on neix la teva passió pels videojocs?
Des de petita, sempre estava tocant els botons dels vídeos. Va arribar una consola i vaig començar a jugar...
Diuen que ets precursora del vídeo en línia a Internet...
Vaig programar un reproductor, com ara fem play al YouTube, i vaig penjar un vídeo en un servidor de vídeo; explicava les novetats tecnològiques des del terrat de casa ma mare...
Et consideres youtuber?
Quan vaig començar es deien videobloggers. No em considero youtuber, sóc l'àvia dels youtubers, feia vídeos en aquesta xarxa quan els actuals youtubers prenien farinetes.
El que sí ets, és emprenedora. Es pengen més de 2.500 aplicacions al dia i costa tenir visibilitat. Aquí neix Geenapp?
Exacte, és una empresa de tecnologia dins del sector del màrqueting. Ens ve la gent que té una app i necessita usuaris. Tenir visibilitat és impossible amb tanta oferta, i en lloc de pagar anuncis, paguen per la quantitat de vegades que els aconseguim usuaris. Per exemple, vull usuaris pel Canadà per Android i en vull 1.000; si n'aconseguim 800, només paguen per 800. Aquests usuaris s'aconsegueixen a través d'influencers o persones que tenen blogs. Els paguem perquè trobin usuaris, som un intermediari.
Ho feu a través de persones i màquines?
Fem una barreja, tenim persones influencers dins de la plataforma que elles mateixes de manera autònoma decideixen quina app volen promocionar i quant cobraran i fan la promoció. També tenim un algoritme programàtic a diferents llocs ja tancats, on anem fent publicitat de manera segmentada per aconseguir descàrregues i instal·lacions.
Què s'ha de fer per ser influencer?
No cal que siguin influencers, si tenen WhatsApp i tenen molts amics, ja em serveixen. A més, si volen descobrir aplicacions noves, per cada una que provin es cobra diners. Estem fent 30.000 campanyes diàries i treballem amb tots els països del món excepte Corea del Nord, perquè no hi ha trànsit mòbil i per tots els dispositius, des de IOS, Android o Windows Iphone amb tot tipus d'aplicacions.
El 70% de les app s'instal·len per recomanació, de fet el 20% de les aplicacions de l'store mai s'han arribat a instal·lar. Quines són les app més decarregades?
Les més conegudes pel gran públic: Facebook, Twitter, Candy Crash, m'ha sorprès, aquest mes passat, l'interès que ha tingut l'aplicació de Pinterest.
I a l'Índia, de moment, és on feu més negoci, oi?
A l'Índia són bastant catalans, treballen molt i ho expliquen poc. Són molt europeus, parlen anglès, tenen una competitivitat enorme, i ho fan a sous baixos. Hi ha molta producció d'enginyers, programadors. I cada vegada es trasllada més allà produccions tecnològiques. S'està fent moltíssima innovació des de Bombai.
Està molt especialitzada en software en programes, per exemple: Word, Excel i WhatsApp han estat subcontractats per empreses índies...
En ser més econòmic, es porta fer teletreball amb professionals d'allà...
Parles a la xerrada de l'apassionant projecte que està fent Mark Zuckerberg, a l'Àfrica...
Vol colonitzar el món i el que li queda és l'Àfrica. Està llançant satèl·lits per connectar aquelles regions amb Internet i també ho fa amb drons, que volen a una alçada considerable.
Quines aplicacions poden ajudar el Tercer Món?
Moltes, des dels jocs que et poden alliberar, a llegir, escriure, educar...
Com creus que la xarxa està canviant els joves?
Els mil·lennistes ja ens hem fet grans, ara arriba la Generació Z. S'han criat amb la crisi, amb la por del terrorisme... i fa que valorin més la felicitat que els diners. No estaran a les mateixes xarxes socials que estarem nosaltres. Els agrada provar, el testing, el que volen és ser feliços. Els marcarà més que als mil·lennistes.
Parlen a Snapchat?
És una xarxa que té 2 o 3 anys, i reuneix la gent que no vol estar a Facebook perquè hi ha els seus pares. És un espai on els missatges s'eliminen una vegada els has vist o al cap de 24 hores; aquí no hi ha postureig, com a altres xarxes.
Què falta per ser una Catalunya Valley?
Primer ens ho hem de creure, hem d'anar de bracet amb les universitats, ens costa trobar programadors, llavors fitxem a fora. Falta que anem junts amb les universitats i que les dones entrin més a la tecnologia. El 70% de la nostra empresa són dones. A dins del Bcn Tech City en trobem a faltar...
Com veus el futur del Bcn Tech City?
A Barcelona estàvem disseminats. Ara ens ha ajuntat a 80 empreses de tecnologia i fem ecosistema. Els meus clients i proveïdors estan a la planta de dalt o de baix... Les reunions són més productives, quan ve un inversor ens visita a tots. Necessitem un Pier 2 ,3, 4 que estiguin a prop i aconseguir sinergies amb les diferents empreses. Els catalans treballem molt i ho comuniquem poc, també.
És fàcil aconseguir rondes de finançament, com la vostra de 500.000 euros?
Aixecar una ronda no és fàcil. Gent que et deixa diners perquè els facis créixer i uns 9 mesos de burocràcia...
Moltes tecnològiques s'acaben venent. És la vostra intenció?
El meu soci Jaume sempre diu que te'n penedeixes, de no vendre. Val la pena, si és amb el preu adequat i respectant sempre l'equip.
Els videojocs han estat un art menor... Creus que estan mal considerats?
Tot depèn del seu ús. Hi ha una part bona dels videojocs que no es valora. Ajuda a resoldre problemes, treballar en equip, a la creativitat, ens recompensa, ens fa viatjar, igual que llibres o pel·lícules no són del tot bones. De petita vaig fer un videojoc sobre Turquia, pregunta' m el que vulguis (riu).
El Departament d'Educació del govern dels Estats Units ha proposat introduir el gaming a les aules...
És natural. A Finlàndia utilitzen un videojoc, Minecraft, en què pots construir el teu propi món amb unes peces semblants al Lego infinites. Tot el que construeixes després ho pots visitar.
Per què et feies dir Neurona?
Ahh... era el meu nick quan jugava a videojocs als 15 anys perquè no sabessin que era una noia...
Hi ha masclisme als videojocs?
El mateix masclisme que hi ha a la societat. Les dones dins dels videojocs ens hem estat revolucionant. A més, a l'Estat espanyol el 47% són videojugadores i cada vegada hi ha més desenvolupadores. El món virtual també canvia.
Ara sí, final de partida, Game Over!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Adoctrinant mainada

Societat

El record d’un sotrac galàctic

Barcelona
JOSÉ LUIS BIMBELA
PSICÒLEG I PROFESSOR A LA ESCOLA ANDALUSA DE SALUT PUBLICA, A GRANADA

“Encara responem com quan estàvem envoltats de mamuts”

Girona

Colau i les entitats demanen un pla per ajudar els menors

barcelona

Comença la Mercè més feminista i reivindicativa

Barcelona

Doble càstig al jutge Vidal

barcelona

La Garrotxa i el Gironès lideren el creixement per migracions a les comarques gironines

girona

Un lladre apallissa una anciana i la filla a Girona

girona

L’actor de ‘Polònia’ de TV3 David Marcé, guardonat amb el Banyolí de l’Any

Banyoles