Pressupostos i lluita contra les desigualtats
L'entrega per part del vicepresident d'un pen drive amb els pressupostos a la presidència del Parlament, s'ha convertit en la imatge anual que resumeix els bons propòsits del govern per al 2017. Pressupostos que, normalment, reflecteixen les necessitats socials que pateix el nostre país tot i que l'economia, diuen, va bé.
Si l'economia creix, una part d'aquest creixement ha d'anar a les persones més vulnerables de la societat. Valorem positivament l'augment en la partida dedicada a polítiques socials que serà de 1.170M€, però volem que aquests recursos tinguin un impacte directe sobre les persones.
No és necessàriament rellevant que hi hagi mil milions més, si aquests recursos s'escapen dels programes socials dirigits a millorar la situació de les persones més vulnerables. Els nous pressupostos, com els vells i com els futurs, haurien de ser una eina per reduir les desigualtats, per a redistribuir la riquesa, per garantir una societat més justa.
Portem 37 mesos de suposat creixement econòmic i creiem que calen polítiques redistributives perquè aquest creixement no generi més desigualtat. Per anticipar-nos a les desigualtats que genera un sistema econòmic de creixement com l'actual, s'ha d'actuar sobre les polítiques predistributives, com l'ocupació o l'habitatge.
Primer: en un context de creixement econòmic sembla lògic i just demanar una ocupació de qualitat. L'ocupació és la primera política social i la que pot evitar futures exclusions. Les xifres, malauradament són fredes, però reflecteixen una realitat: 311.000 desocupats de llarga durada, 102.000 llars sense ingressos i 171.000 llars amb tots els membres a l'atur que hi ha al nostre país. Hem de prioritzar la minimitzar l'escletxa salarial entre dones i homes, l'atur juvenil, l'atur en la població major de 55 anys, la precarietat laboral i l'atur de llarga durada.
Segon: també cal seguir prioritzant l'ampliació de parc d'habitatges de lloguer social al nostre país. Continuem estant a la cua de l'Eurozona en parc d'habitatge social i assequible i a dia d'avui encara es produeixen 43 llançaments diaris.
La manca d'habitatge contrasta amb l'existència d'habitatge buit. Els grans tenidors han reconegut l'existència d'uns 48.000 pisos buits a Catalunya, que en el cas de mobilitzar-se ajudarien a complir amb aquest objectiu.
Un parc d'habitatge social no s'improvisa. No és un problema que es pugui resoldre ni en un any ni en una legislatura, per tant necessitem que la suma de diferents polítiques, i la rehabilitació dels habitatges és una més, pugui contribuir a augmentar-lo. No hi haurà sortida de la crisi sense habitatge social.
Els reptes per aquest 2017 són molts i complexos, però els entitats socials del país volem ser partícips dels reptes socials que té Catalunya a dia d'avui. Un Tercer Sector Social fort i reconegut permetrà construir una Catalunya més cohesionada i amb més justícia social.