Societat

Economia col·laborativa

Horts comunitaris en espais urbans

Actualment superen el centenar llarg d'ubicacions en una seixantena de poblacions de Catalunya

Fan de 25 a 40 metres quadrats i es cultiven seguint els principis de l'agricultura biològica

Cal seguir un model d'agricultura biològica i no es poden vendre els productes del conreu

Hort del Caliu, Hortet de les Neus, La Maladeta, Porta'm a l'Hort, Hortet de Forat... Són alguns dels noms amb què s'han batejat espais urbans dedicats a l'economia col·laborativa entre veïns. Ciutadans de tota condició que conreen minúsculs trossos de terra en ple centre urbà o als barris perifèrics, els afores on la ciutat es barreja amb zones agrícoles o amb vessants de serres pelades.

Els horts urbans col·laboratius de Catalunya superen actualment el centenar llarg d'ubicacions, en una seixantena de poblacions. Van des de les taules de cultiu en terrasses i balcons fins als patis i espais oberts de moltes escoles, passant pels diferents solars deixats de la mà de déu fins que se n'han fet càrrec, d'acord amb els ajuntaments, els hortolans urbans per promoure una agricultura de marcat accent social. A Barcelona l'Ajuntament té una xarxa d'horts urbans, petites parcel·les de 25 a 40 metres quadrats, on es cultiva seguint els principis de l'agricultura biològica. La xarxa municipal barcelonina està formada per dotze horts que sumen 326 parcel·les per a un total de cinc-cents usuaris. El programa municipal pla Buits (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) promou el conreu de la terra al mateix temps que incentiva les iniciatives col·laboratives i d'interrelació social entre jubilats, joves, aturats, col·lectius minusvàlids, escolars i tota persona interessada. El programa té per objectiu “implicar la societat civil en la definició, instal·lació i gestió d'espais en desús distribuïts per tots els districtes de la ciutat”. L'Ajuntament en cedeix l'ús temporal a entitats públiques o associacions sense ànim de lucre perquè “hi proposin i desenvolupin usos i activitats temporals que potenciïn la dinamització social i la convivència al barri”. Actualment les entitats implicades en aquests horts col·laboratius escampats per la ciutat arriben a cent cinquanta.

Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre les persones que hi participen, segons l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, “ja que els permeten ocupar el seu temps, afavoreixen la creació d'un teixit de noves relacions i milloren la seva qualitat de vida mitjançant una activitat física molt positiva per a la seva salut”. També tenen un alt valor ambiental per a la ciutat, ja que “esdevenen nous espais verds públics en els quals l'horta és la protagonista.”

Altres aspectes destacats són la funció d'educació ambiental, mitjançant la realització d'activitats destinades a les escoles que permeten als infants conèixer el món agrari i els principis de l'agricultura biològica, així com una funció social de convivència entre generacions, ja que les activitats educatives que es fan als horts urbans faciliten la relació entre els infants i les persones grans.

El programa d'horts urbans a Barcelona es duu a terme en col·laboració amb els districtes, i les persones que en són beneficiàries s'han de comprometre a seguir un model d'agricultura biològica on no es poden fer servir productes químics i tampoc vendre els productes obtinguts del conreu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern té previst licitar la Reus Film Office abans de finals d'any

El ple va validar la seva creació un any enrere, a partir d'una moció de C's en què s'instava també a col·laborar amb l'ECIR

Reus
 

L’Ajuntament d’Igualada amplia el contracte de recollida d’escombraries amb FCC

Igualada
 

La Torre de Claramunt reclama al BBVA que faci el manteniment del caixer

Igualada
 

Suport del Parlament a les vies segures per a refugiats

barcelona
 

Només el PP no fa costat a la llei del canvi climàtic

barcelona
 

Aena reconeix obertament el “caos” al Prat

Barcelona
 

Perpinyà s’estrena com a primera Ciutat Gitanera

PERPINYÀ
 

Justícia i Salut dignifiquen el tractament mental a les presons

barcelona
 

Santa Maria de Mataró cobrarà entrada per visitar els Dolors

mataró