Societat

Economia col·laborativa

Horts comunitaris en espais urbans

Actualment superen el centenar llarg d'ubicacions en una seixantena de poblacions de Catalunya

Fan de 25 a 40 metres quadrats i es cultiven seguint els principis de l'agricultura biològica

Cal seguir un model d'agricultura biològica i no es poden vendre els productes del conreu

Hort del Caliu, Hortet de les Neus, La Maladeta, Porta'm a l'Hort, Hortet de Forat... Són alguns dels noms amb què s'han batejat espais urbans dedicats a l'economia col·laborativa entre veïns. Ciutadans de tota condició que conreen minúsculs trossos de terra en ple centre urbà o als barris perifèrics, els afores on la ciutat es barreja amb zones agrícoles o amb vessants de serres pelades.

Els horts urbans col·laboratius de Catalunya superen actualment el centenar llarg d'ubicacions, en una seixantena de poblacions. Van des de les taules de cultiu en terrasses i balcons fins als patis i espais oberts de moltes escoles, passant pels diferents solars deixats de la mà de déu fins que se n'han fet càrrec, d'acord amb els ajuntaments, els hortolans urbans per promoure una agricultura de marcat accent social. A Barcelona l'Ajuntament té una xarxa d'horts urbans, petites parcel·les de 25 a 40 metres quadrats, on es cultiva seguint els principis de l'agricultura biològica. La xarxa municipal barcelonina està formada per dotze horts que sumen 326 parcel·les per a un total de cinc-cents usuaris. El programa municipal pla Buits (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) promou el conreu de la terra al mateix temps que incentiva les iniciatives col·laboratives i d'interrelació social entre jubilats, joves, aturats, col·lectius minusvàlids, escolars i tota persona interessada. El programa té per objectiu “implicar la societat civil en la definició, instal·lació i gestió d'espais en desús distribuïts per tots els districtes de la ciutat”. L'Ajuntament en cedeix l'ús temporal a entitats públiques o associacions sense ànim de lucre perquè “hi proposin i desenvolupin usos i activitats temporals que potenciïn la dinamització social i la convivència al barri”. Actualment les entitats implicades en aquests horts col·laboratius escampats per la ciutat arriben a cent cinquanta.

Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre les persones que hi participen, segons l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, “ja que els permeten ocupar el seu temps, afavoreixen la creació d'un teixit de noves relacions i milloren la seva qualitat de vida mitjançant una activitat física molt positiva per a la seva salut”. També tenen un alt valor ambiental per a la ciutat, ja que “esdevenen nous espais verds públics en els quals l'horta és la protagonista.”

Altres aspectes destacats són la funció d'educació ambiental, mitjançant la realització d'activitats destinades a les escoles que permeten als infants conèixer el món agrari i els principis de l'agricultura biològica, així com una funció social de convivència entre generacions, ja que les activitats educatives que es fan als horts urbans faciliten la relació entre els infants i les persones grans.

El programa d'horts urbans a Barcelona es duu a terme en col·laboració amb els districtes, i les persones que en són beneficiàries s'han de comprometre a seguir un model d'agricultura biològica on no es poden fer servir productes químics i tampoc vendre els productes obtinguts del conreu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Solidaritat en equip

Milers de persones participen en la Magic Line, una mobilització organitzada per l’Obra Social Sant Joan de Déu que culminarà diumenge amb una caminada

Col·lectius diversos com persones sense llar, immigrants i gent gran podran beneficiar-se dels diners recaptats

Els bons resultats de la iniciativa han fet que es faci fora de Catalunya

barcelona
 
MÀRIUS SERRA
Escriptor, comunicador i membre de la Secció Filològica de l’IEC

“La llengua és el que ens defineix com a humans en tota la seva amplitud”

Girona
 
Medi ambient

Entendre els animals, a l’abast de tothom

barcelona
 
la videoteca

“On he après a parlar en castellà si sóc català?” Un youtuber respon amb humor a la pregunta

BARCELONA
 

Treballadors d’Oxfam a Haití van amenaçar testimonis per tapar els abusos

Londres
 

Investiguen com tractar la diabetis tipus 1 amb intel·ligència artificial

GIRONA
 

Un 80% de les apps de salut posen en perill les dades

Barcelona
 
ALEXANDRA MILLÁN, AINHOA SERNA I SANDRA VERICAT
JUGADORES DEL BENJAMÍ I COORDINADORA DEL FUTBOL FEMENÍ DE LA UD UNIFICACIÓN BELLVITGE

“L’objectiu ara és consolidar el futbol base femení i continuar creixent”

Barcelona
 
CARLES LÓPEZ
PRESIDENT DE CREU ROJA OSONA

“Al Rebost Solidari l’any passat vam atendre 694 famílies d’Osona”

vic