reforma horària
Més de 100 municipis s'han adherit a la reforma horària
Una jornada a Barcelona posa de manifest l'èxit d'algunes iniciatives però també la resistència per superar certes inèrcies
Els ajuntaments han avançat ja els horaris dels plens i actes culturals
La futura llei de la reforma horària, que el Parlament té previst aprovar durant el tercer trimestre d'aquest any, té previst donar un important paper accelerador als ajuntaments. El repte és gran, però els impulsors de la reforma són conscients que les administracions locals han de tenir un paper clau per aconseguir el canvi organitzatiu que preconitzen. Per això la tasca als municipis ha estat intensa i els resultats comencen a fer-se visibles. De moment ja hi ha 106 municipis que s'han adherit a la iniciativa de la reforma horària. Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, es felicita per la xifra però subratlla que encara representa només un 11% del total de municipis i que, per tant, el repte de la implantació al territori encara és gran. “Cal vèncer moltes resistències tant racionals com emocionals”, assenyala.
Sánchez va clausurar ahir una jornada a Barcelona per presentar públicament la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària. Durant la jornada una dotzena de representants municipals i portaveus d'entitats van exposar les iniciatives que s'han portat a terme per aconseguir avançar en la conciliació laboral i familiar. Les exposicions van servir per posar de manifest les dificultats d'implantació i com costa superar algunes inèrcies. Especialment a les ciutats més grans, com va remarcar la regidora de Reus, Montserrat Flores. “Aquí és més difícil que en un poble petit”, va destacar, i va insistir que amb les mesures locals no n'hi haurà prou, “si no hi ha un canvi a la televisió i també a la logística, en el funcionament de tots tres, per posar un exemple”.
Però també casos d'èxit com el de Vilafranca del Penedès, on la campanya Canvia el xip, canvia l'hora va aconseguir el setembre del 2015 que més de 200 botigues celebressin el dia dels horaris i abaixessin persianes abans. El consens per tancar abans les botigues és una aposta que també ha tingut èxit a Argentona o a Lleida.
Tots els municipis van insistir en la importància de la conscienciació i que s'acabi generant la necessitat per part de la ciutadania. La majoria han introduït canvis en les jornades laborals dels empleats i també han avançat els horaris dels plens i de les activitats culturals. En el cas de Cardedeu, per exemple, els plens, que abans començaven a les set de la tarda, comencen ara a les quatre, i properament també tenen previst modificar l'horari de la biblioteca municipal.
Tant Barcelona com Terrassa van explicar les seves experiències per elaborar un banc del temps, i Sant Boi, adherit a la iniciativa des del 2014, va destacar que els plans pilot que s'han dut a terme en alguns barris han servit per identificar les dificultats que comporta aquest canvi de paradigma. “És un camí que no té marxa enrere, però també és un canvi estructural molt complex i és clar que es trobarà amb moltes resistències”, diu Sònia Guerra, de l'Ajuntament de Sant Boi.
LES XIFRES
“La necessitat de canvi ha de venir de les persones”
No totes les experiències relatades ahir han partit de les administracions locals, que ja disposen fins i tot d'una eina d'autoavaluació. De fet, les iniciatives que han tingut més èxit estan més lligades als comerços. És el que ha passat a Vilafranca del Penedès i també a la ciutat de Lleida, on una entitat, Slow Shop, va impulsar la campanya Temps per a tot, temps per a tothom, que va aconseguir un seguiment impensable en un primer moment. Juliana Fernandes, presidenta de l'entitat, va explicar ahir que el 9 de novembre passat es va convidar les botigues a celebrar un dia “amb horaris europeus”. “Fins fa un any a Lleida no es parlava del canvi d'horaris i ara pensem que el canvi és possible sempre que la necessitat de canvi vingui de les persones”, comenta Fernandes. La resposta dels comerços va sorprendre els mateixos impulsors. Al final van ser més de 165 els establiments que van tancar les portes a les set de la tarda. I això no va ser el més important, segons Fernandes: “El més important és que aquells que no van tancar ho van fer a dos quarts de vuit perquè no hi havia gent pel carrer.”
