ALBERT VINYALS
PSICÒLEG. PROFESSOR A L'ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ I DISTRIBUCIÓ (ESCODI)
“Comprem més pel preu que per necessitat”
“Per fer una samarreta de màniga curta que algunes cadenes venen per quatre euros calen 2.000 litres d'aigua”
“Les promocions constants fan que el consumidor s'hi acostumi i es torni més exigent, de manera que sempre vol descompte i no compra si no n'hi ha”
“A molta gent el que li aporta identitat és el consum”
Els secrets del consum
Psicòleg expert en el comportament del consumidor i la psicologia social, Vinyals havia fet classe de màrqueting a la UAB i ara és un dels professors de l'Escola Superior de Comerç i Distribució (Escodi), de Terrassa, la Universitat del Comerç que depèn de la UB.
En alguns països comencen a sorgir els valors postmaterialistes i de decreixement
La nova llei del comerç de Catalunya aboleix les rebaixes tal com les enteníem, que començaven un dia i n'acabaven un altre. El comerç en línia, que ho ha rebentat tot, fa que el consumidor pugui comprar en qualsevol moment amb descompte.
Com afecta això dels descomptes perpetus el consumidor?
Fa que s'hi vagi acostumant i es torni més exigent, de manera que el descompte ja l'exigeix i no compra si no n'hi ha. Ningú, ni el comprador més conscient, diu que no a un producte rebaixat. Això fa que no es qüestioni el producte ni el que comporta que es pugui comprar tan barat
Què comporta?
Doncs, per exemple: tot el procés per fabricar una samarreta de màniga curta que pots comprar en algunes cadenes internacionals per 4 euros ha suposat un consum de 2.000 litres d'aigua de mitjana. El cotó s'agafa, es tracta, es tenyeix... nosaltres pensem en la samarreta quan ja la veiem cosida, però abans de ser una samarreta ha passat per molts estadis. Hem de pensar en l'impacte que té en el planeta anar comprant samarretes d'aquestes, que a més duren quatre dies i que no reciclem.
Suposa que algú ha cobrat poc
Ha cobrat molt poc per recollir el cotó, per transportar-lo, per tractar-lo, per fer la peça de roba, per cosir-la... i, finalment, per vendre-la. La gran cadena hi guanya molt, però l'empleat, no. La roba barata i els productes tecnològics barats impliquen una societat amb una mà d'obra molt barata i insostenible.
I el consum conscient?
En temes d'alimentació hi ha més consciència que en el tèxtil. Sovint veus gent buscant aliments ecològics amb roba del Decathlon!
Fan falta campanyes per conscienciar la gent?
Cal educació. Hem tingut una crisi econòmica i no hem après a consumir de manera diferent, a pensar que moltes coses no les necessitem o, per exemple, a intentar consumir productes de proximitat i ecològics que afavoreixin el nostre país. Hem fet al revés: hem intentat mantenir el mateix tipus de vida i el mateix volum de consum, però amb coses més barates.
Comprar barat és un vici.
I molta gent compra per comprar, només perquè és barat.
“M'he comprat aquests pantalons perquè valen tant.” I, en realitat, ni ha pensat si els pantalons li agradaven o els volia. Qui compra pensa: “Ostres, m'hi he estalviat tant.” Això és el que passa, per exemple, quan un va a La Roca Village, on tot està rebaixat però és caríssim perquè és de marca. Una persona es deixa enlluernar i es compra un jersei per 100 euros i diu que és una ganga perquè és de la marca tal i costa el doble. Comprem més pel preu i el valor simbòlic (la marca i què significa) que per necessitat.
Però quan Apple treu un nou producte hi ha cua des del dia abans i no mirem preus!
Això es diu neofília, l'atracció pel que és nou. Ha passat sempre; és una cosa gairebé biològica. El que passa és que en la societat de consum les novetats cada cop duren menys. Inditex, per exemple, ha imposat el model Fast Fashion, i renova tot el mostrari cada quinze dies. Les altres cadenes ja ho han imitat i ara ja s'ha passat de fer quatre temporades l'any, primavera, tardor, estiu i hivern... a canviar cada dues setmanes.
És una bogeria!
.... Doncs fan el mateix amb la tecnologia. Constantment es presenten novetats i sempre volem tenir el més nou. Això el que fa és que l'adaptació social sigui cada vegada més exigent. Hi continua havent tendències però canvien més ràpidament també perquè som una societat que fem servir les xarxes socials i donem molta importància a la imatge. En això ens hem de fixar en els adolescents: ells són els que s'adapten més de pressa als canvis; no es pot sortir tres vegades a l'Instagram vestit igual! La roba, el mòbil...
Dona la imatge de la persona
Tenim una identitat molt fragmentada. És el que deia Zygmunt Bauman de la identitat líquida... i és en aquest context, on no hi ha res sòlid, que a molta gent el que li aporta identitat és el consum. En alguns països això comença a canviar i comencen a sorgir els valors postmaterialistes. Aquí el canvi de valors i el decreixement encara és minoritari.
El petit comerç?
Pot apostar pel vendre bé, de manera sostenible, de proximitat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.