Tradicions
El pessebrisme arrela al monestir de Banyoles
Avui es tanca l'exposició principal, que per tercer any consecutiu s'ha muntat, amb èxit, a la nau de l'església
L'exposició central del 52è Concurs de Pessebres de Banyoles, instal·lada a l'església del monestir, es tanca aquest diumenge, després que l'hagin visitat unes 12.400 persones. Com que en aquesta xifra no s'hi inclouen les escoles i els grups organitzats, la quantitat de visitants en realitat ha estat molt superior. Ha estat el tercer any que la mostra s'ha fet en aquest temple i tot indica que en seguirà sent la seu a curt i mitjà termini, segons ens deia aquesta setmana Sebastià Serra, membre de la junta de l'Associació de Pessebristes de Banyoles, organitzadora d'aquest popular esdeveniment. El fet que sigui molt més espaiós que l'antiga seu (les dependències parroquials de Santa Maria) agrada a l'associació. També als visitants amb els quals ha parlat aquest diari.
Gent de la comarca, però també d'arreu del país, ha pogut veure les darreres setmanes 74 diorames (quatre dels quals, pessebres monumentals) elaborats per artistes locals. Els monogràfics d'aquest any han estat dedicats a Josep Llach (amb deu diorames) i Josep Pinatella, un pessebrista especialitzat en la recreació d'espais rurals (onze obres). Vuit muntatges han estat realitzats per centres escolars a partir de materials reciclats.
El concurs
Vinculat amb l'exposició, s'ha organitzat el concurs, en el qual participaven no només les obres del monestir, sinó també les que havien realitzat entitats i particulars a les seves seus i domicilis. En total, han estat uns 150 pessebres més. Marc i Pau Duran han guanyat en la categoria infantil; l'institut Pla de l'Estany, en la d'entitats (Casa Nostra ha obtingut el premi d'honor); en la de familiars, Albert Jou i família; i en la de diorames, Tomàs Vinardell.
LA XIFRA
Sense locals en condicions
L'associació no disposa de seu ni d'un local en condicions per a la seva escola. L'entitat i el consistori estan en negociacions per cobrir aquest dèficit, que preocupa molt els pessebristes. “L'escola la tenim en una antiga fàbrica on no hi ha ni lavabos ni aigua ni electricitat”, lamenta Serra. Com que no disposen de seu social –hi afegeix–, els pessebres que volen conservar els ha de guardar cadascú a casa seva, i les reunions les han de fer als domicilis particulars o en un bar. Sí que tenen un petit espai al monestir on poden guardar –i mostrar– alguns diorames.