El retorn de les clàusules sòl afecta hipoteques pagades
Els bancs avisaran el client en 30 dies tant si el crèdit és viu com si està cancel·lat
La via per no col·lapsar els tribunals prioritza el retorn en efectiu, però es podrà restar del pendent
El cobrament, al maig
Després de dos ajornaments per negociar els detalls finals del decret amb el PSOE, Ciutadans i el PNB, el Consell de Ministres va aprovar finalment ahir la solució a la sentència que obre la porta al retorn de les clàusules sòl i amb la qual vol evitar ofegar la justícia estatal amb una allau d'un milió i mig de demandes. Els bancs hauran de prendre la iniciativa i avisar en trenta dies els clients del seu dret a veure retornats els diners que els van cobrar de més, tant si el préstec és encara viu com si ja es va cancel·lar. El ressò de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que obliga la banca a retornar tot el que va cobrar amb retroactivitat total –i no només des del maig del 2013 com fins aleshores– va arribar ahir al Consell de Ministres, que articula un decret que no serà tramitat al Congrés com a projecte de llei per tal d'agilitzar-ne l'aprovació. La intenció inicial del govern de Rajoy era elaborar un codi de bones pràctiques, però el PSOE el va forçar a fer un text vinculant si volia la seva aprovació.
Tres mesos per a l'acord
A partir de dilluns i fins al 23 de febrer, els bancs s'han d'adreçar a tots els clients afectats per una clàusula sòl abusiva per oferir-los una proposta de retorn de tot el que van cobrar més interessos o bé la negativa raonada perquè creuen que la clàusula era vàlida. En cas d'admissió de l'abús, el banc i el client tindran un màxim de tres mesos per arribar a un acord sobre el seu càlcul, un període que inclourà deixar quinze dies per a l'estudi de la proposta de solució. El decret prioritza que, en cas de pactar una devolució de la quantitat cobrada de més, el retorn d'aquests diners sigui en efectiu. En tot cas, la solució ha d'arribar abans del 23 de maig.
Abaratir quotes restants
Com va suggerir el mateix Luis de Guindos, ministre d'Economia, és possible que el banc pugui oferir al client una alternativa al cobrament en efectiu com ara restar els diners de les quotes pendents, de manera que abarateixi les futures lletres mensuals de la hipoteca. En aquest cas, i per no retornar a la casella de sortida d'un eventual litigi, segons va especificar De Guindos, el client haurà d'anotar “de pròpia mà” que “coneix i comprèn el mecanisme compensatori”. Si bé la devolució en efectiu no tributarà en l'IRPF, el que sí que haurà de passar per Hisenda i ser regularitzat és la deducció per habitatge habitual de la qual es va beneficiar al seu dia el consumidor. Tot el procés serà gratuït, una comissió de seguiment vetllarà pel compliment del decret i, en última instància, el client sempre podrà recórrer a la justícia ordinària.
Sense Podem ni PDeCAT
Conscient de la precària majoria parlamentària que l'obliga a trobar socis per a tot, De Guindos va agrair l'aval del PSOE, C's, el PNB i Coalició Canària, i va reprotxar al PDeCAT i a ERC, però sobretot a Podem, el seu desinterès a l'hora de consensuar una solució extrajudicial per a un problema que amenaçava de col·lapsar els tribunals i que tenia els despatxos d'advocats en guàrdia. “Preguntin a Podem per què no va tenir interès a dirigir-se a nosaltres...”, va dir el ministre d'Economia del partit de Pablo Iglesias.
Després del decret que posa el pedaç a un litigi que suposa a la banca 4.200 milions, De Guindos va fer una crida a no criminalitzar un mercat hipotecari espanyol que ha permès que el 78% de la població accedeixi a un habitatge de propietat, deu punts més que a la UE. “Alguna cosa haurem fet bé entre tots”, es va vantar. Dit això, però, De Guindos va anunciar que s'està ultimant una nova llei hipotecària.
La banca calcula el cop en 3.000 milions d'euros
Tot i que va ser ahir quan finalment el govern del PP va aprovar el decret llei de les clàusules sòl, la banca fa temps que calcula el que li costarà la factura. Ahir mateix el president de la patronal del sector (AEB), José María Roldán, explicava en una entrevista a Onda Cero que la banca estima que haurà de tornar com a molt 3.000 milions d'euros als hipotecats, 1.000 menys del que va calcular al seu moment el Banc d'Espanya, i una quantitat, afegia Roldán, que en cap cas malmetrà la solvència de les entitats financeres.
Més enllà d'això, l'AEB defensava ahir en un comunicat que el sector ha actuat sempre d'acord amb la legislació hipotecària i en tot cas el seu president avisava que el decret pot tenir un impacte negatiu sobre el preu de les futures hipoteques. Una altra cosa és preveure com actuarà cada entitat més enllà de l'obligació de comunicar als clients el dret a accedir a aquesta via extrajudicial. I en aquest sentit, Banc Sabadell mantenia ahir el convenciment que les seves clàusules hipotecàries són vàlides.
