Societat
Una segona vida per a les joguines
Una maquetista posa en marxa un hospital de joguines al barri de Gràcia de Barcelona per recollir les que estiguin trencades i arreglar-les
Un cop ‘curades', l'objectiu és entregar-les a entitats d'atenció a la infància
La Noemí vol transmetre als més petits el valor d'arreglar les coses
Els fills poden ser una gran font d'inspiració per als pares i la maquetista Noemí Batllori ho sap molt bé. L'any 2015 va fer una casa de nines de fusta per a la seva filla Gala –que ara farà quatre anys– i la hi va regalar pel seu aniversari. La Noemí gaudeix treballant amb les mans –té el taller al barri de Gràcia– i no és estrany que en aquell moment ja li comencés a rondar pel cap la possibilitat de curar joguines. Al cap i a la fi, fer maquetes requereix paciència, cura i dedicació, justament les qualitats necessàries per atendre aquests pacients. Va ser a finals de l'any passat, però, quan la idea va agafar força. Una joguina de la Gala s'havia trencat i la Noemí l'havia d'arreglar. “Arribava Nadal i em va sorgir la necessitat de donar alguna cosa, de fer una bona obra”, recorda la maquetista. La resposta a tot plegat va ser el naixement de l'Hospital de les Joguines, una iniciativa solidària que vol donar una segona vida a les que ja són velles o estan trencades.
“Curem rodes, braços, cames, puzles, cases, cotxes, ulls, trens, portes, capses, peus i contes”, detalla el cartell penjat a la porta del taller, al número 14 del carrer de la Virtut. La idea és que tothom qui vulgui col·laborar porti a l'hospital joguines que han de ser reparades o restaurades i que, d'altra manera, potser acabarien a les escombraries. Un cop arreglades, la Noemí les donarà a entitats d'atenció a la infància perquè els nens hi puguin jugar. “Jo hi poso els coneixements, el temps i el material, és el meu donatiu”, afirma. La maquetista ja ha contactat amb algunes entitats, però encara no n'ha trobat cap que accepti les joguines que han rebut l'alta de l'hospital. “M'he quedat una mica parada perquè les volen noves o en molt bon estat; les que s'han reparat no és que no estiguin en bon estat, però són joguines arreglades”, afirma. “Altres entitats –continua– només recullen joguines o jocs que els permetin jugar tots junts quan fan activitats amb els nens, per evitar problemes a l'hora de repartir-les.” De moment, doncs, segueix buscant una destinació per als pacients.
Aprofitar materials
L'Hospital de les Joguines és una iniciativa que la Noemí ha engegat en paral·lel a la feina que desenvolupa al taller i que li permet mantenir-se ocupada quan el volum d'encàrrecs disminueix. A la taula de treball reposen ja els primers pacients, entre els quals hi ha una pandereta de la Gala. Se li havia trencat la pell i no la podia fer sonar. La Noemí li ha fet una pell nova amb un tros de cuir que tenia al taller i ja està llesta per rebre l'alta. “Tinc molts materials que m'han sobrat de les maquetes i la idea és aprofitar-los”, explica. A la pandereta cal sumar-hi un puzle de fusta en forma d'abecedari que havia arribat sense la zeta –ara està complet–, un llibre trencat que necessita que li arreglin el llom, un dòmino d'animals al qual li falta una fitxa –també de fusta– i uns titelles descosits, entre d'altres. La doctora omple la fitxa d'ingrés de cada joguina quan arriba a l'hospital i hi fa constar la data, el nom del pacient i el del propietari, els símptomes i el diagnòstic.
“La gent em va coneixent de mica en mica i ara cal que s'animin a portar joguines”, explica la Noemí. La fusta és el material que domina, però n'accepta de tot tipus. “A una nina no li podré fer una cama de plàstic, però podem trobar la manera de fer-li una cama nova; aprendre a jugar amb ella, encara que la cama no sigui perfecta, és una manera de transmetre valors”, diu. Fa uns dies, la Noemí va visitar una escola que, en conèixer el projecte, li va demanar que fes un taller a nens de quatre anys. Van treballar els valors que vol promoure amb l'hospital, i li agradaria seguir-ho fent si hi ha centres interessats. “Vivim en una societat en què, quan una cosa es trenca o es fa vella, la llencem i en comprem una de nova, i jo vull transmetre que es poden reparar i el valor de fer-ho. Per als nens les joguines són el seu món, i entendre que amb cura i dedicació es poden arreglar pot tenir un efecte reparador en ells”, manté la Noemí, encantada de treballar amb joguines i de poder tornar, en certa manera, a la infantesa.