“Diem de Trump, però Europa fa el mateix”

Venir pels altres

Molt a prop de la Mercè un grup de gent jove arribats –amb tren– de Llorenç del Penedès. “Hem fet una colla de vint. Déu n'hi do tenint en compte que al poble només som dos mil”, deia l'Agnès, improvisada portaveu. “És bonic que vinguem a una manifestació pels altres, que fem alguna cosa per als altres i no només per a nosaltres mateixos”, deia una mica en nom de tots.

“L'enemic ve en iot, no en pastera”, deia una pancarta. En la mateixa línia una altra feia: “L'enemic ve en limusina, no en pastera”. Hi havia pancartes amb tot tipus de lemes, entre els quals “una línia al mapa només separa trossos a l'atzar”. L'Anna, de Sants, prop d'aquest escrit, deia que ho tenia clar: “Tot això és política.” Anxovats com sardines, un senyor que intentava arribar a Via Laietana sense aconseguir-ho deia a un altre: “Així és com es deuen sentir els que venen en pastera.”

Avançant cap a Via Laietana hi havia tots els nois i noies de l'agrupament escolta Rocafort de Cardedeu. La Núria, la Sílvia i l'Ariadna, l'Ari, explicaven que el primer trimestre van treballar tot el tema dels refugiats i que els van fer xerrades i conferències. “Ara –van dir– anirem a veure si hi ha pisos buits a Cardedeu i els arreglarem perquè puguin venir els refugiats.” D'escoltes n'hi havia molts, cada un amb el seu mocador distintiu al coll. Vinguts de tot arreu.

A la manifestació hi havia gent de tot arreu. La Marta va baixar amb una amiga des de Vilafranca. “Al final el meu marit no ha volgut venir i la meva filla tampoc. He vingut amb una amiga i les seves dues filles [petites].” “Enderroquem murs, obrim portes”, deia un cartell. “La República pel dret d'asil”, deia un altre. Hi havia gent de tot i moltes banderes: estelades, sobretot, però també banderes republicanes, les de l'arc de Sant Martí, símbol gai, de Palestina, del Tibet –hi havia un grup de membres de la Casa del Tibet de Barcelona que regularment es manifesten per la llibertat del Tibet i ahir es van voler sumar a la marea blava–. No hi havia banderes espanyoles.

En Ferran i la Carmen havien baixat des de Tarragona i havien aprofitat el matí per visitar Barcelona i fer algunes compres. “Nosaltres hem vingut en tren però alguns amics nostres ho han fet en autocar”, van dir. Moltíssima gent va venir en autocar. Molts van quedar aparcats a Pau Claris: de Vic, de Berga, de Girona... de tot arreu.

“Jo he estat a Síria”

El drama de les persones refugiades, les imatges de cues de gent a vint graus sota zero anant a buscar un bol de menjar, han causat un gran impacte. “Jo he anat a Síria. Jo he vist Homs i Alep i Damasc i eren ciutats meravelloses i la seva gent era meravellosa. No ha quedat res i ningú entén què coi ha passat”, va explicar un home de mitjana edat, que havia vingut a Barcelona des de Mataró amb la dona. “Fa quatre dies Síria era un país turístic per excel·lència i ara està tot arrasat. Ha passat davant dels nostres nassos, hem deixat que passi”, exclamava ella, i recordava la “culpa d'Occident” per haver-se rentat les mans en l'afer. “No s'entén”, deia. Al seu costat una mare jove que agafava de la mà una nena que devia tenir cinc anys, li resumia: “Mira, Clàudia –li deia–, imagina't que no tens res. Això és el que els passa a aquella gent, als refugiats.” La nena feia com si ho entengués.

A la Via Laietana la gent s'esperava a ritme de timbal. La Batucargol –la batucada de l'escola del Turó del Cargol de Gràcia– no van parar ni un minut, animant l'espera perquè la manifestació no avançava. Deuen haver dormit pla, aquesta nit.

Com va passar amb els indignats quan volien aplaudir, la gent aixecava els braços. De fet, hi havia molta gent de l'estil dels indignats. També hi havia molta gent de grups cristians. En Josep Maria, un d'ells, present a la manifestació, citava: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres desvalguts. No els defugis, són germans teus” (ls58,7).

Entre els convocants de la manifestació hi havia Càritas, Cristianisme i Justícia i Migrastudium, que depenen dels jesuïtes, Justícia i Pau o Iniciatives Solidàries, entitats totes que treballen el tema dels refugiats i els drets humans de fa anys.“Una gentada s'acumula al mar, escoltant el testimoni d'una noia i l'impacte que estar als camps de refugiats li ha generat”, deia Xavi Casanovas, de Cristianisme i Justícia, una de les que més ha lamentat la política de tancar fronteres de l'Estat espanyol .“Si venen és perquè Europa va facilitar dictadors i corruptes que ara els expulsen. No tenim les mans netes!”, insistia l'escolapi Enric Canet.

Orgull

“Estic molt orgullós de la meva ciutat i del meu país, que ha aconseguit organitzar una manifestació multitudinària. La veritat és que crec que som un país generós”, deia en Xavier, un barceloní que afirmava estar molt sensibilitzat per aquest tema i que assegurava: “Hem tornat a donar una lliçó.” A les xarxes socials aquest sentiment va ser generalitzat. “Orgull de país, de ciutat i de societat”, es deia àmpliament.

Entre la multitud que es manifestava n'hi havia molts que relacionaven directament la no-arribada de refugiats a casa nostra amb el fet de no tenir estat. Hi va haver, en aquest sentit, moltes crítiques al govern del PP i a Mariano Rajoy. “Si fóssim un país això no passaria i ja fa temps que hauríem obert les fronteres”, deia un senyor gran. La veritat és que molta gent que anava amb estelades –que n'hi havia moltes– duia cartells en aquest sentit. “Som terra d'acollida d'exiliats i refugiats”, deia una pancarta. “Només la independència ens garanteix poder actuar sobiranament en favor dels refugiats”, afirmava Josep Torrens, de Cristians per la Independència. “Avui demostrem a Barcelona que la República Catalana que estem fent néixer entre tots serà terra d'acollida”, deia, per la seva banda, un militant de l'ANC, entitat bolcada en l'organització de la manifestació. “El govern de la màfia blinda les fronteres. Els pobles valents li planten cara”, deia l'Adela.

L'orgull per com havia actuat el país es va estendre a tot l'Estat. Així ho deia a Twitter una de Podem: “Veient aquesta foto [aèria de la Via Laietana plena] jo també vull la independència de Catalunya per anar-hi a viure.”