Un partit barrejats, per segellar la concòrdia

Les pistes d'atletisme de Lloret de Mar van ser el marc ahir al matí d'un acte d'aquells que serveixen per segellar la pau després d'un conflicte que, potser, s'ha tret de mare. I és que les parts reconeixen que va ser un fet puntual. Expliquem-nos. Fa vuit dies un embolic d'horaris va provocar una disputa entre les jugadores de futbol del Futbol Club Lloretenc i l'Atlètic Masnou, de segona catalana femenina, d'una banda, i dels veterans del Club de Futbol Lloret. Les jugadores dels dos equips celebraven el seu partit en una hora en què, per error, no els pertocava l'ús del camp municipal del Molí. I els veterans van reclamar-ne l'ús –perquè a ells sí que els tocava. Es va iniciar un estira-i-arronsa que va degenerar en insults masclistes per part d'unes o dues persones que algú va relacionar amb els veterans del Lloret però que la versió dels dirigents del club –ahir mateix, el seu president, Eduard Coloma– es va encarregar de desmentir: “Va haver-hi insults, sí, però en cap cas els van proferir jugadors del Lloret”, sosté. Aquests indesitjables van dedicar-se a dir a les noies coses com ara “aneu a fer ballet” i “marxeu a la cuina”. La cosa va acabar amb una invasió de camp i la suspensió del partit. Posteriorment, reunides les parts i l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, i el regidor d'Esports, Joan Bernat, van arribar a una entesa en la qual els uns van admetre l'error dels horaris i els altres van demanar disculpes per la part de culpa que tenien en el conflicte. Per visualitzar la bona entesa, ahir es va celebrar un partit amistós en el qual van participar els dos equips de Lloret –els del Masnou, va explicar Coloma, no hi havien pogut assistir per problemes d'agenda. No va ser, però, un partit del Lloretenc contra els veterans del Lloret, estrictament. Per tant, res d'homes contra dones. Va ser un encontre entre equips mixtos, formats per a l'ocasió, en què es van barrejar els dos equips. Cada jugador i jugadora amb la camiseta del seu equip –blau ells i fúcsia elles– i amb un peto els d'una banda del camp per distingir-se dels altres durant el partit. Van ser dues parts de poc més d'un quart d'hora cadascuna, en què el resultat va ser de 5-3 a favor dels que anaven sense peto, tot i que en aquesta ocasió el resultat no tenia cap importància. El que sí en tenia era rebaixar el suflé generat arran de la polèmica. Així mateix ho va dir el president del Lloret just abans del xiulet inicial: “Va ser un malentès i prou, però s'ha fet tant de soroll mediàtic que hem volgut demostrar que els dos equips tenim bona relació. Entrenem sovint els uns al costat dels altres i continuarem fent-ho, i no hi ha hagut mai cap problema. Avui, el que toca, és disfrutar d'aquesta trobada de germanor.” Al seu costat, el president del Lloretenc, Joan Doblas, anava fent que sí amb el cap.

I així va ser. Tot i que abans del partit, mig en veu baixa, algunes persones comentaven l'incident, la jornada va convertir-se en un bon partit de costellada al qual molts dels jugadors van assistir amb les famílies. I per acabar, després de l'esforç al camp, va continuar l'ambient de concòrdia amb un esmorzar preparat a peu de les grades amb els jugadors, les directives, les famílies i els representants consistorials. Reconeguts els errors els uns, puntualitzant els fets els altres, acceptant-se les disculpes tots plegats, el seny i l'esperit esportiu, aquest cop, van imposar-se. L'experiència els va agradar: “Esperem fer molts partits com aquest”, va dir Coloma. Doblas va tornar a fer que sí amb el cap.