El pla per a la immigració obre la porta als refugiats
La consellera Dolors Bassa es compromet a pactar noves polítiques amb les entitats locals i la ciutadania
La Generalitat acusa l'Estat d'enviar persones refugiades a Catalunya sense avisar
La reunió d'avui del govern abordarà una futura revisió del Pacte Nacional per a la Immigració per incloure-hi aspectes relacionats amb les persones refugiades. Així ho va avançar ahir la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, que va explicar que aquesta és una de les respostes que l'executiu català pensa donar al clam ciutadà Volem acollir que es va sentir dissabte pels carrers de Barcelona. El pacte va néixer l'any 2008 en un acord de nivell polític, i la consellera va advertir que ara cal buscar també un consens amb “les entitats locals” i amb “la ciutadania”. Bassa, que va qualificar la manifestació de “sacsejada de consciències”, va avançar que el govern vol pressionar l'Estat per acollir els refugiats més vulnerables, joves universitaris i amb problemes de salut.
La consellera va comparèixer al costat del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, que instants abans, en unes declaracions radiofòniques a RAC1, va acusar l'Estat d'actuar amb deslleialtat en aquest àmbit, perquè “envia els refugiats a Catalunya sense avisar ni la Generalitat ni els ajuntaments”.
Amorós va detallar: “Hi ha una ciutat amb la qual es va arribar a un acord per acollir 80 persones refugiades i l'alcalde no en sabia res. Nosaltres tampoc. L'Estat va autoritzar directament les entitats per portar els refugiats. No són maneres de treballar”, va lamentar Amorós.
El secretari de Migracions va avançar: “Ara mateix hi ha 23 municipis que ja poden acollir. D'aquí a poques setmanes seran 27. En total, tenim 45 municipis que volen acollir.” I puntualitzava: “En funció de l'evolució del mercat de treball, podem acollir més o menys gent. La proposta que hem fet és de 1.800 persones el 2016 i 4.200 el 2017.”
Pel que fa a la revisió del Pacte Nacional per a la Immigració, Bassa va assegurar que és en bona part gràcies a aquest acord que a Catalunya hi ha “força cohesió social”. La consellera es va comprometre a recollir “el guant'' amb relació a les peticions dels organitzadors de la manifestació i a treballar-hi conjuntament. Tot i que administració i organitzacions no governamentals treballen conjuntament de fa temps, és cert que la feina de les ONG no està inclosa en el pacte i és en aquest terreny que es vol avançar ara.
Barcelona contra Albiol
Per la seva banda, la tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va reclamar ahir al coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, que “no utilitzi la pobresa com a excusa per no acollir refugiats”. Ortiz va demanar a Albiol que es “disculpi” i que “rectifiqui” per haver dit ahir, en al·lusió al govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que hi ha “governants que s'omplen la boca de solidaritat” mentre “a Barcelona hi ha 3.000 persones que viuen al carrer” que “també mereixen atenció”.
Ortiz va acusar el dirigent popular d'actuar des de “la ignorància i la irresponsabilitat”. La regidora va subratllar que l'Ajuntament és el que més inverteix per combatre l'exclusió residencial a Barcelona, amb més de 27 milions d'euros l'any passat i 37 milions aquest any, mentre que l'Estat espanyol aporta “zero euros” a les polítiques de sensellarisme.
Un milió i mig d'estrangers en els últims 10 anys
Catalunya ha rebut un milió i mig de persones estrangeres en els últims 10 anys, procedents de 187 països i, en conseqüència, es parlen més de 300 llengües al territori, segons un informe presentat ahir amb motiu del Dia Mundial de la Justícia Social. Segons l'informe, la població catalana va arribar l'any passat a 7.572.714 persones, de les quals un 14,1% són estrangeres, 1.067.883 en total. La majoria d'aquests immigrants, un 21% del total, són joves de 15 a 29 anys, i un 23% tenen entre 30 i 44 anys. Quant a la procedència, un 3,3% venen de països de l'Amèrica Llatina; un 2,8%, del Marroc; un 1,3%, de Romania; un 0,7%, d'Itàlia; un 0,7%, de la Xina, i un 0,6%, del Pakistan. La crisi ha afavorit el descens del nombre de sol·licituds d'arrelament en un 19,7% respecte al 2015.
