El ‘neurofeedback' també funciona a la presó
Un grup de reclusos redueixen conductes agressives i impulsives amb aquesta tècnica
El neurofeedback (NFB) es defineix com una tècnica “no invasiva” que té com a base l'electroencefalograma, l'efecte de la qual és agilitzar el cervell i fer-lo més estable, a més de flexibilitzar-lo i facilitar l'aprenentatge de noves conductes i respostes. En l'actual pràctica clínica s'usa en alumnes hiperactius (als quals els pares no volen medicar) o en persones amb addicions, a les quals els tòxics deixen el cervell rígid.
Margarida Corominas, de l'equip de psiquiatria del Vall d'Hebron, ha demostrat ara que aquesta tècnica també dona bons resultats dins de la presó i que reclusos amb aquest tractament han reduït les conductes agressives i impulsives. La doctora va presentar els resultats del programa de NFB a la presó al Centre d'Estudis Jurídics de Barcelona. El programa pilot es va realitzar al departament d'atenció especialitzada (DAE) –destinat a reclusos amb problemes d'addiccions i que fan el compromís de no consumir– de la presó Brians 2, l'any passat. En concret, es van escollir deu reclusos als quals es van fer 40 sessions de NFB de 45 minuts durant cinc mesos, posant-los tres sensors al crani, en què el cervell rebia imatges i sorolls. En un altre grup de deu reclusos se simulava que es feia el tractament.
Corominas va detallar que primer es recullen els símptomes clínics que es volen millorar de la persona, com ara l'ansietat, la irritabilitat, la millora de la concentració o la memòria, i també com es dorm i es menja per veure com funciona el sistema nerviós de la persona. “El NFB incideix en les mateixes vies neuronals que els fàrmacs, que són químics, i en aquest cas és per via elèctrica”, detallava la doctora, que alhora aclaria: “Podem optimitzar, no resoldre-ho tot.” És a dir, una persona amb esquizofrènia no pot deixar la medicació, però pot millorar conductes.
El grup de reclusos amb l'efecte placebo va millorar l'ansietat un 15% per l'atenció rebuda i res més. I els reclusos tractats van millorar la simptomatologia afectiva i van reduir les respostes impulsives. “Alguns tenien més ganes de fer activitats, i van reduir medicaments, com ara antidepressius”, va explicar Corominas. Hi va afegir que els reclusos també necessiten adquirir un “bon mapa mental, amb eines i recursos personals” per identificar punts febles i així no equivocar-se de resposta o de camí.