ALBERT JANÉ
ESCRIPTOR, GRAMÀTIC I TRADUCTOR. IMPULSOR DE LA REVISTA INFANTIL I JUVENIL CAVALL FORT
“«Cavall Fort» va néixer amb una voluntat de servei”
“En aquella època, els nens i nenes no tenien revistes escrites per a ells en català. La nostra voluntat era posar remei a aquest dèficit i que els infants tinguessin la seva pròpia revista”
“Soc optimista, però alhora estic preocupat. El català està en una situació complexa, vivim en uns moments de grans canvis pel que fa a la llengua”
Una vida lligada al còmic en català
Albert Jané serà guardonat amb el I Premi Especial del Jurat dels premis Martí Gasull, organitzats per la Plataforma per la Llengua, per la seva fidelitat a la llengua catalana. En concret, per la seva tasca al capdavant de la revista infantil i juvenil Cavall Fort, de la qual va ser director durant divuit anys. El jurat li atorgarà el premi per haver construït un imaginari col·lectiu infantil en català. Jané va ser un dels grans precursors de la divulgació del còmic en català. Durant els primers anys, anaven a buscar publicacions estrangeres per traduir-les al català i publicar-les a la revista.
Per traduir, s'ha de pensar en la pròpia llengua, què diries en aquell moment si et passés a tu
Albert Jané rebrà dilluns el I Premi Especial del Jurat dels premis Martí Gasull, que concedeix la Plataforma per la Llengua. El jurat ha valorat la seva fidelitat a la llengua catalana. En concret, vol reconèixer la seva trajectòria al capdavant de la revista infantil i juvenil Cavall Fort, de la qual va ser director durant divuit anys. També va fer una gran tasca en l'àmbit de la traducció. A més, se'l vol distingir per la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l'IEC, del qual forma part. Ahir va ser entrevistat a El Punt Avui Televisió.
‘Cavall Fort' neix el 1961 i vostè hi comença a treballar el 1963. Com entra a la revista?
Durant el primer any i mig, la revista va funcionar d'una manera una mica precària fins que van necessitar algú que s'hi dediqués completament. Així és com hi vaig arribar.
Quan vostè hi entra, es comença a apostar fort per la traducció, en concret per la dels còmics. Com és, això?
En aquella època, el còmic generava rebuig als pedagogs, però nosaltres enteníem que la literatura infantil havia de contenir una part de còmic. Com que aquí no hi havia gaire material, el vam anar a buscar a l'estranger i vam començar a comprar historietes, per exemple, a la revista Spirou.
Quins eren els criteris per decidir publicar un còmic o un altre a la revista?
El còmic francobelga com el de la revista Spirou no tenia aspectes negatius com ara la violència i encaixaven molt amb el tarannà d'aquí. Per exemple, La patrulla dels castors estava protagonitzat per un grup d'escoltes. Cal recordar que en aquell moment a Catalunya l'escoltisme tenia un paper molt important.
En el cas del còmic, hi ha unes pautes molt clares i un espai limitat. Això li representava una dificultat afegida?
El text s'ha d'adequar perfectament a la imatge. En el còmic, de vegades, hi ha jocs de paraules que no tenen traducció i és aquí on t'has d'inventar alguna alternativa més neutra. Si ho penses bé i no hi estalvies temps, en el noranta-cinc per cent dels casos trobes una solució adequada.
En aquells primers anys, fins a quin punt eren conscients de la importància de la revista i del servei que feien a la llengua catalana?
La revista va néixer amb una voluntat de servei. En aquella època, els nens i nenes no tenien revistes escrites per a ells en català. Així, la nostra voluntat era posar remei a aquest dèficit; volíem que els infants tinguessin la seva pròpia revista. Més de cinquanta anys després, encara pensem que el format paper continua sent totalment necessari.
Vostè també ha traduït per televisió ‘Els barrufets'. Què li va suposar?
Em va suposar anar a dormir a les cinc de la matinada, perquè eren d'un dia per l'altre i en fèiem dos a la setmana. Però no era cap problema, perquè soc ocell de nit.
Quina és la situació actual del còmic? Sempre tindrem un punt de nostàlgia en recordar com es cuidava abans.
El còmic en català va viure el seu moment dolç al voltant dels anys noranta, ja que hi havia moltes editorials com ara Joventut, Guijaldo, Barcanova i Casals que n'editaven i tenien una gran sortida. Ara, no sé per què, ha disminuït una mica.
Per a vostè, què és el més important a l'hora de traduir?
Sobretot, s'ha de pensar en la pròpia llengua, en el que diries en aquell moment si a tu et passés allò que volies traduir.
El preocupa la situació del català avui dia?
Soc optimista, però alhora estic preocupat. La situació actual del català és complexa, vivim en uns moments de grans canvis pel que fa a la llengua, amb alguns elements que em priven de fer un diagnòstic massa general. Però espero que, quan aconseguim la independència del nostre país, la situació del català canviï.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
