“L'Estat francès considera el català de segona”

La Bressola es va iniciar amb set alumnes, quatre dels quals eren fills de la mestra o dels impulsors, i amb molta sensació que era un projecte que no aguantaria. El batlle Paul Alduy va cedir un petit local a La Bressola pensant que allò seria cosa d'un parell o tres d'anys i, de mica en mica, va anar creixent fins a tenir un projecte amb una certa credibilitat.

Al principi no hi havia projecte pedagògic. L'única intenció era la recuperació de la llengua. A mesura que es va anar acollint més mainada es va treballar en un projecte pedagògic que acompanyés la recuperació. Avui dia, el projecte pedagògic del 2017 es basa en el del 1978, que és el de les aules multinivell. En aquell moment no hi havia els recursos necessaris per tenir una aula per a cada nivell i els alumnes de diferents edats estaven barrejats. Amb el temps s'ha demostrat que funciona, perquè l'alumne més petit, de gran, vol ser com el que té dos o tres anys més que ell, i si aquest parla català, ell també ho fa.

Enguany hem engegat el curs amb 1.021 alumnes. Ens felicitem perquè hem superat el miler, però és una joia amarga.

Perquè, tot i que hem superat el miler, sabem que en podríem tenir el doble o el triple.

De locals, de recursos, d'ajuts municipals, de les institucions locals, regionals i estatals.

N'hi ha moltíssima. Cada any, amb mal al cor, hem de refusar mainada. Una cinquantena, segur, i hi ha anys que arribem al centenar. Fa mal perquè nosaltres, que treballem per recuperar la llengua històrica del territori, som a la vegada els qui impedim nous locutors.

Que hi hagi política lingüística més enllà de l'escola. Aquí estem fent una feina tan bé com sabem, però al carrer no hi ha una política lingüística, ni els mitjans que necessita la recuperació del català. Defensar el català en l'aspecte social està bé, perquè aquí tothom és molt català, però després els mitjans arriben amb comptagotes.

No hi ha hagut recuperació de parlants. La tendència de la desaparició de la llengua data de quaranta anys enrere i no produïm prou locutors per compensar-la. Ara hi ha estudis que diuen que si hi hagués una política que ho facilités es podria equilibrar en poc temps.

De l'Estat, del Consell Regional i del Consell Departamental.

No. Per a les institucions, la defensa del català ha de ser una ajuda per promoure encara més el francès. El català el consideren una llengua i una cultura de segona categoria.

Està tenint una incidència de dos tipus: una és una certa inquietud pel que pot passar i l'altra, veure-ho com una oportunitat. Políticament, veient el que està passant a l'Estat espanyol, poden pensar què els espera el dia que es despertin aquí. Socialment, pel moviment més catalanista, s'està vivint com una oportunitat única. No pas per declarar ara la independència de Catalunya Nord, ni la unitat dels Països Catalans, però sí pel prestigi que aportarà al català que Catalunya tingui un estat.

Ens fa molta il·lusió. Que a la Catalunya Nord se sàpiga que la feina de La Bressola és reconeguda per una entitat i un premi amb tant de prestigi ens ajuda a guanyar credibilitat. Demostra que la immersió lingüística que s'està practicant a La Bressola paga la pena.