Admiració europea per Barcelona tot i els preus del lloguer
Diversos regidors europeus analitzen els preus dels habitatges
Vinculen els augments a l'èxit d'una ciutat
Barcelona paga el preu del seu propi èxit. És el diagnòstic que alcaldes i regidors d'Estocolm, Manchester, Birmingham, Rotterdam, Brussel·les o Rudersdal, a Dinamarca, van fer ahir al Via Europa d'El Punt Avui TV de la situació de la capital catalana, que té els lloguers més cars de tot l'Estat. “Crec que Barcelona està en una situació molt positiva que moltes ciutats europees envegen. Creix, té turisme i progrés”, va defensar Paul Lindquist, regidor a l'Ajuntament d'Estocolm. “Heu tingut èxit, i ara esteu pagant alguns dels costos!”, hi va afegir el membre del Consell Municipal de Birmingham, Albert Bore.
“Jo mateix he estat en un pis turístic a Barcelona, però prometo que no era dels animals que surten de festa i fan soroll!”, va confessar el regidor de Manchester Kevin Peel. Segons ell, és “molt positiu” que la gent vulgui anar a Barcelona, “però evidentment això crea problemes” i cal arribar “a acords amb el mercat”, i amb plataformes com ara Airbnb, com han fet Berlín o Amsterdam. Tot puntualitzant les diferències amb Barcelona, Peel va lamentar que “les famílies no poden viure al centre de Manchester, perquè no s'ho poden permetre i només hi ha pisos d'una i dues habitacions”. En aquest sentit, va advertir que al centre de les ciutats s'està creant “una comunitat molt homogènia de joves professionals i gent amb feines molt ben pagades” i va reconèixer que estudien introduir mesures com ara el preu de lloguer recomanat que planteja la Generalitat.
“Però els controls sobre els lloguers no resoldran el problema. Només en crearan d'altres”, va advertir Lindquist, tot assenyalant que a Estocolm, on hi ha límits estrictes de preu des de fa dècades, la gent espera “20 o 30 anys” per aconseguir un pis i creix “un mercat negre” on es compren els contractes “per 100.000 euros”. “Un lloc atractiu sempre ho serà”, va puntualitzar. A Rudersdal, a Dinamarca, atrauen precisament les famílies que marxen de Copenhagen, però el seu alcalde, Jens Ive, va dir que a canvi han d'oferir “infraestructures molt sòlides” de comunicació i “bones guarderies, escoles i zones d'esport” per als nous veïns.
El cas de Brussel·les
A Brussel·les, on la pressió d'acollir les institucions de la UE i l'OTAN també fa que es disparin els preus, el regidor Alain Hutchinson va explicar que estan impulsant un “lloguer mitjà autoritzat” que consideri la situació “socioeconòmica” de cada barri i la “qualitat de l'apartament”. L'alcalde de Rotterdam, Ahmed Aboutaleb, va celebrar que la seva és “la millor ciutat d'Europa per viure”, amb “un 50% d'habitatge social”.
