El tractament a agressors sexuals té “millores relatives”
Diversos experts afirmen que cal més prevenció en l'abús sexual “emparat i ocultat” en escoles i clubs esportius
Els tractaments terapèutics penitenciaris a agressors sexuals provoquen “millores relatives i petites” en els seus canvis personals, però són “interessants” perquè afecten la seva impulsivitat, l'agressivitat i disfuncions cognitives com ara justificar la dominació envers les dones. Ho afirma el doctor en psicologia i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Santiago Redondo, que aposta per mantenir aquests tractaments perquè s'ha constatat que redueixen la reincidència.
En les VII Jornades de Criminologia, que es van celebrar a Barcelona, el doctor Redondo va recordar que el primer estudi de reincidència de reclusos sexuals a Catalunya, publicat el 2009, demostrava que, després de tres anys en llibertat, tornaven a delinquir entre un 4% i un 6% de les persones que havien fet tractament per a agressors sexuals, mentre que, en el cas dels que no havien fet teràpia, la reincidència s'elevava al 18%. Redondo hi va afegir que ara, en un seguiment durant 18 anys d'aquestes persones, quan es compleixen nou anys en llibertat, la reincidència és molt baixa en els dos casos. És a dir, “es produeix una recuperació natural” de la persona, i per tant cal concentrar els programes de control i suport en els primers anys de llibertat.
Les dones abusadores
Redondo també va insistir que cal “la reinserció i no només el càstig d'aquestes persones”, perquè “més punició no significa més seguretat”. L'especialista en criminologia clínica va exposar dos temes pendents: analitzar el cas de les dones abusadores, que als EUA se situa en el 5% i aquí és un “tema tabú”, així com augmentar la prevenció i l'anàlisi dels abusos sexuals “emparats i ocultats”, que es donen “en clubs esportius i escoles amb sacerdots”.
També va fer una pinzellada de les característiques del delinqüent de pornografia infantil: més jove i sense barreres per actuar a internet o estar amb menors. Com en altres casos, l'expert descriu el perfil d'aquests agressors com a víctimes d'abusos o individus que han tingut experiències sexuals de manera precoç i distorsionada. En aquest sentit, Thuy Nguyen, investigadora del Grup d'Estudis Avançats en Violència de la UB, va recordar que el menor desconegut i masculí és la víctima amb més reincidència, mentre que l'incest en una família àmplia és el més baix.
El director de Brians 1, Joan Carles Navarro, i el subdirector de Programes de Rehabilitació, Carles Soler, van insistir que cal trencar amb “l'aïllament social” que tenen aquestes persones en tornar a la comunitat, perquè els canvis en “capital humà” que poden obtenir al penal els facin desistir de tornar a agredir i refermin que “se senten una altra persona”, com diuen alguns d'ells.
A Catalunya es van denunciar als Mossos 679 agressions sexuals durant l'any 2016, una mica més d'una cada mig dia, segons les dades de la policia.