Societat

Educació

El ‘ciberbullying', a judici

Els alumnes d'ESO aprenen les conseqüències legals de l'assetjament a través de la xarxa al Col·legi d'Advocats de Barcelona

Prenen consciència que els delictes a internet no queden impunes, tot i que es facin des de l'anonimat, i que tot el que hi circula no s'esborra

L'endemà que l'Ajuntament de Barcelona denunciés un youtuber per haver humiliat un sensesostre, el Col·legi d'Advocats de Barcelona va posar en marxa un nou cicle de les sessions Justícia i Joves, una iniciativa que pretén acostar el món del dret als estudiants de tercer i quart d'ESO i que, fins al juny, tindrà com a tema el ciberassetjament escolar (ciberbullying), una qüestió que els adolescents tenen molt present en la seva vida quotidiana però de la qual no en coneixen prou les conseqüències.

“No saben ben bé les greus conseqüències que té el ciberassetjament, de vegades jurídiques”, explica Rosa Maria Barberà, vicedegana del col·legi. “No s'adonen que el que alguns veuen com una broma pot afectar d'una manera imprevisible”, hi afegeix.

El desconcert dels estudiants va quedar palès en el col·loqui que els alumnes de tercer i quart d'ESO de l'escola L'Horitzó van mantenir amb Esther Palmés i Jorge Navarro, diputats de la junta de govern del col·legi, després d'haver vist un vídeo en què una jove, en connivència amb un noi, aconsegueix fotos i vídeos comprometedors de la seva germanastra i les penja, sense el seu consentiment, a YouTube. “Creieu que és un delicte? Què faríeu, vosaltres: denunciar-ho o no?”, van demanar els advocats als estudiants, que no tenien gens clares les respostes.

Els lletrats van explicar als estudiants que la llei empara la protecció de la intimitat, malgrat que en l'era de les xarxes socials no ho sembli, i que infringir-la té conseqüències penals encara que sigui un procediment penal de menors. Per als qui es pensin que quedaran impunes si actuen sota la cobertura de l'anonimat, els advocats els recorden que “sempre s'acaba arribant a l'autor del delicte encara que l'hagi comès des d'un cibercafè”. També aconsellen no refiar-se de les aplicacions com l'Snapchat que fan desaparèixer les imatges poc després de ser enviades: “Heu de ser conscients que les imatges que envieu per internet no desapareixeran mai”, i acudir als pares si són objecte d'assetjament, o a l'escola, “que hi és per marcar límits i ajudar”.

Denunciar un cas de ciberassetjament pot ser una bona opció per evitar que el fenomen s'estengui més, però Barberà avisa que té “conseqüències imprevisibles”. Si hi ha proves, explica, el cas acaba amb una “condemna segura”. L'ideal seria que els conflictes es resolguessin a través de la mediació, però per a això cal “molta pedagogia”. A les escoles, diu Barberà, se'n fa molta. La visita al Col·legi d'Advocats, on els estudiants tenen l'ocasió d'endinsar-se en el temple més emblemàtic dels lletrats de Barcelona i, fins i tot, de participar en una simulació de cerimònia d'imposició de togues, segur que és una bona manera de prendre consciència dels seus actes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Tarragona jutjarà dues vegades en cinc dies un home per violència masclista

Tarragona

El Congrés aprova per unanimitat recuperar l’assignatura obligatòria de Filosofia als tres últims cursos d’institut

Madrid

Un estudiant mata 19 persones en un institut de Crimea

Moscou

Desallotjat el casal okupa Ca La Trava i detinguts dos dels seus ocupants

Organització del temps

Adeu al ritual del canvi d’hora

societat

Troben el cadàver del nen desaparegut a Mallorca

Mig centenar d’entitats reclamen la llei de mesures d’habitatge i pobresa

barcelona

Colau topa amb un nou conflicte amb la Guàrdia Urbana

barcelona

El cos únic de docents no té el consens del món educatiu

barcelona