Sebastià Serrano La comunicació és la locomotora de l'evolució i canviarà molt en el futur

Vivim en un mon en que gairebé tothom, en un moment donat, veu alterada la seva competència emocional. Podem tenir una quantitat d'ansietat que en un altre moment no hi era i això és el que podem controlar. I si identifiquem felicitat com un estat de benestar corporal i emocional, la podem aprendre si som capaços de controlar emocions. estem fets pel benestar. Al nostre cervell hi ha considerables zones de recompensa, de manera que la natura ens ha dotat perquè tinguem benestar. El que passa és que de vegades hi ha alteracions en les que això no acaba de funcionar bé del tot.

unes bones relacions. A casa, amb la parella, els fills o els amics. Les relacions son fonamentals i de fet nosaltres hem estat dissenyats per tenir uns bons lligams. Per l'altre, em fa molt feliç el coneixement.

Les noves tecnologies, de vegades sembla que ens apropen als que estan lluny i ens allunyen dels que esta més a prop. Però nosaltres pel que hem estat dissenyats és per viure amb els que estan al costat.

Si, poden enterbolir les relacions personals a la vegada que afavoreixen a les llunyanes. L'altre és que poden afeblir la capacitat de posar atenció. Avui en dia, la capacitat de concentrar-se i mantenir l'atenció és una forma de talent. És un bé molt preuat i forma part del que avui en diem “intel·ligència emocional”. S'entén si pensem en quan tenim una criatura o ens enamorem. Això fa que centrem tota la nostra atenció en el nadó o en la persona que estimen. I de vegades el problemes venen quan aquesta atenció es perd.

Estic en alguna xarxa social però no li faig molt cas. M'agrada i penso que algú interessat en la comunicació no hi pot prescindir. Però a mi m'interessa més el “cara a cara”, gaudir de mirar a la gent amb qui parlo, de veure com escolta... Els que saben escoltar també estan molt buscats. És un altre manifestació de talent.

Ajuda molt. Sempre ho dic: aquest mon és com un jardí del que no ens podrà treure mai ningú. Hi hem arribat per quedar-nos i hi haurà canvis i modificacions en les organitzacions. El que vindrà en un futur al 2040 és increïble el que passarà. “I com serà el mon al any 2050?” el mon estarà marcat per la comunicació. El que ha canviat i ha fet evolucionar tant les coses son les diferents formes d'entendre la comunicació. la comunicació ha estat la locomotora de l'evolució.

Imagino que serà molt fàcil....no diré la telepatia, però que nosaltres podrem saber dels altres moltes més coses nomes com els contemplem. Ara ja tenim una forma de conèixer el mon en dues velocitats: una molt ràpida i intuïtiva, que és la no verbal. L'altre, més lenta, és a traves del que diu l'altre. Però també és cert que quan coneixem al altre pel que diu, ja ens hem fet un retrat al veure com mira, con escolta, el llenguatge de la seva cara, etc.

Si, si. I l'hem de conèixer. Es veritat que avui en dia hi ha un munt de fàrmacs, però no ho diuen tot. Moltes vegades penso que si Van Gogh hagués pres Prozac probablement no ens hauria donat els quadres que ens ha donat. O Kierkegaard la seva filosofia perquè dels seus alts i baixos constants en va néixer aquella obra. Però si que és veritat que, en una ciutat gran com per exemple Barcelona, hi ha molta gent que a lo millor ha d'entrar en un centre d'assistència perquè ha tingut un atac d'ansietat fort. I al nostre país cada dia n'hi ha més. I afecta a gent jove que està en plenitud i aleshores això si que nosaltres ho podríem gestionar bé i son la manifestació del que jo deia en una conferència i se'm permet en tot el context, de una de les lleis de la naturalesa: que és la mateixa llei que a nosaltres ens fa envellir, que fa envellir els nostres cossos i fa que les cèl·lules es desorganitzin i que fa que la vida i els ordres, perquè al cap i a la fi, un ésser viu o una parella o una nació, no son més que una suma d'organitzacions.

Aquetes zones de recompensa que deia son zones que estarien ubicades al costat esquerre. Aquelles que estan més vinculades a la felicitat. I per això activitats que estan més relacionades amb aquest costat, com pot ser llegir o el programa lingüístic està ubicat,, majoritàriament en el hemisferi esquerre, encara que nosaltres parlem amb tot el cervell. El to de veu, que és un altre element fonamental,. Nosaltres sembla que estem programats per veure una cara amable i sentir una veu amable. Això és un massatge pel cervell. Sempre dic: un somriure és un pont entre dos cervells. O ve és la distància mínima que hi ha entre dues ments, quan somrius. Un somriure té 30, 40, 50 milions d'anys..

les persones que vulguin tenir unes competències d'excel·lència o que vulguin desenvolupar el seu talent, son persones que ho han de tenir molt en compte. entre aquestes competències estan les verbals i les no verbals. un altre tema que sempre m'ha fascinat molt és el tema de la mentida. Del perquè és menteix. És una de les possibilitats del sistema. Té coses negatives i positives. I després de la persuasió que seria la nostra manera de accedir als altres i de, no sé si dir guanyar la voluntat dels altres mitjançant la comunicació,

Si no hi hagués hagut comunicació, la vida seria encara només de bacteris. En el moment en que s'introdueix la reproducció sexual, la continuïtat de la vida es va posar en mans del contacte i de la comunicació. I aquells éssers que contactaven o es comunicaven bé eren els que deixaven més descendents. És molt exagerat dir que nosaltres hem vingut al mon a col·locar els nostres gens a la generació següent, però una mica és així .

la relació entre dues persones, tal i com més va avançant el mon...vivim en sistemes complexos, té més dimensions i aleshores has d'anar treballant contínuament. Al cap i a la fi és com un hortet: s'ha d'anar regant i cuidant.

de vegades el que passa en les parelles és que a partir d'un moment en que-i això potser sigui més en el cas de les dones que en els homes- hi ha un cert enyorament del festeig. En el festeig la concentració i l'atenció era màxima, però no s'hi podria viure...I per tant es diu que a partir dels 4 o 3 anys hi ha un afebliment de la producció de determinades substàncies que serien les del amor fort. Però l'amor es manifesta de moltes maneres i per tant pot durar molt de temps.

Només diré que serà una reflexió sobre la lectura. el cervell, originalment, no està fet per llegir perquè el llenguatge està fet per ser processat a traves dels sentits que arriben per la oïda. Aleshores, com és que tant aviat ens hem adaptat a la lectura i podem parlar amb els ulls? El llenguatge ha de ser oral està fet per entendre a partir de la oïda, com pots ser que nosaltres podem gaudir de la lectura i que s'hagi produït aquesta mena de transvasament que ha fet que es pugui parlar. La lectura ens fa més creatius!