Sebastià Serrano “La comunicació és la locomotora de l'evolució i canviarà molt en el futur”

Vivim en un món en què gairebé tothom veu alterada la seva competència emocional. Podem tenir una quantitat d'ansietat que en un altre moment no hi era i això és el que podem controlar. I si identifiquem felicitat com un estat de benestar corporal i emocional, la podem aprendre si som capaços de controlar emocions. De fet, nosaltres estem fets per al benestar. Al nostre cervell hi ha considerables zones de recompensa, de manera que la natura ens ha dotat perquè tinguem benestar. El que passa és que de vegades hi ha alteracions en què això no acaba de funcionar bé del tot.

Unes bones relacions. A casa, amb la parella, els fills o els amics. Les relacions són fonamentals i de fet hem estat dissenyats per tenir uns bons lligams. Per altra banda, em fa molt feliç el coneixement.

Les noves tecnologies de vegades sembla que ens apropen als que estan lluny i ens allunyen dels que estan a prop. Però nosaltres hem estat dissenyats per viure amb els que tenim al costat.

Sí, poden enterbolir les relacions personals a la vegada que afavoreixen les llunyanes. L'altre problema és que poden afeblir la capacitat de posar atenció. Avui en dia, la capacitat de concentrar-se és una forma de talent. És un bé molt preuat i forma part del que avui en diem intel·ligència emocional. S'entén si pensem en quan tenim una criatura o ens enamorem. Això fa que centrem tota la nostra atenció en el nadó o en la persona que estimen. I de vegades els problemes venen quan aquesta atenció es perd i per tant es perden els missatges que ens han d'arribar.

Estic en alguna però no en faig gaire cas. M'agrada i penso que algú interessat en la comunicació no en pot prescindir. Però a mi m'interessa més el cara a cara, gaudir de mirar a la gent amb qui parlo, de veure com escolta... Els que saben escoltar també estan molt buscats. És una altra manifestació de talent.

Ajuda molt. Sempre ho dic: el món és com un jardí del qual no ens podrà treure mai ningú. Hi hem arribat per quedar-nos i hi haurà canvis i modificacions en les organitzacions. És increïble el que passarà en el futur. I com serà el món l'any 2050? El món estarà marcat per la comunicació. El que ha canviat i ha fet evolucionar les coses són les diferents formes d'entendre la comunicació. La comunicació ha estat la locomotora de l'evolució.

Imagino que serà molt fàcil. No diré que sigui telepàtica, però podrem saber dels altres moltes més coses només de contemplar-los. Ara ja tenim una forma de conèixer el món en dues velocitats: una de molt ràpida i intuïtiva, que és la no verbal, i l'altra, més lenta, a través del que diu l'altre. Però també és cert que quan coneixem l'altre pel que diu, ja ens hem fet un retrat en veure com mira, com escolta, el llenguatge del seu rostre, etcètera.

Sí, i l'hem de conèixer. És veritat que avui en dia hi ha un munt de fàrmacs, però no ho diuen tot. Moltes vegades penso que si Van Gogh hagués pres Prozac probablement no ens hauria donat els quadres que ens ha donat. O Kierkegaard la seva filosofia perquè dels seus alts i baixos constants en va néixer aquella obra. Però sí que és veritat que, en una ciutat gran com Barcelona, hi ha molta gent que potser ha d'entrar en un centre d'assistència perquè ha tingut un atac d'ansietat fort. I al nostre país cada dia n'hi ha més. I afecta gent jove que està en plenitud i aleshores això sí que nosaltres ho podríem gestionar bé i és la manifestació del que jo deia en una conferència –i si se m'ho permet, en tot el context–, d'una de les lleis de la naturalesa que és la mateixa llei que ens fa envellir, que fa envellir els nostres cossos i fa que les cèl·lules es desorganitzin, perquè al cap i a la fi un ésser viu o una parella o una nació no són més que sumes d'organitzacions.

Aquestes zones de recompensa, aquelles que estan més vinculades a la felicitat, estarien ubicades al costat esquerre del cervell. I per això activitats com pot ser llegir o el programa lingüístic està ubicat, majoritàriament a l'hemisferi esquerre, encara que nosaltres parlem amb tot el cervell. El to de veu és un altre element fonamental. Sembla que estem programats per veure una cara amable i sentir una veu amable. Això és un massatge per al cervell. Sempre dic que un somriure és un pont entre dos cervells. O bé és la distància mínima que hi ha entre dues ments, quan somrius. Un somriure té 30, 40, 50 milions d'anys.

Les persones que vulguin tenir unes competències d'excel·lència o que vulguin desenvolupar el seu talent són persones que ho han de tenir molt en compte. Entre aquestes competències hi ha les verbals i les no verbals. Un altre tema que sempre m'ha fascinat molt és la mentida, les raons per les quals es menteix. És una de les possibilitats del sistema, que té coses negatives i positives. I després la persuasió, que seria la nostra manera d'accedir als altres i, d'alguna manera, de guanyar la voluntat dels altres mitjançant la comunicació.

Sí, és veritat, és la queixa més general.

Si no hi hagués hagut comunicació, la vida seria encara només de bacteris. En el moment en què s'introdueix la reproducció sexual, la continuïtat de la vida es va posar en mans del contacte i de la comunicació. I aquells éssers que contactaven o es comunicaven bé eren els que deixaven més descendents. És molt exagerat dir que hem vingut al món a col·locar els nostres gens a la generació següent, però una mica és així.

La relació entre dues persones es va complicant com més avança el món. Vivim en sistemes complexos, amb més dimensions i aleshores has d'anar treballant contínuament. Al cap i a la fi és com un hortet: s'ha d'anar regant i cuidant.

De vegades el que passa en les parelles és que a partir d'un moment –i això potser afecta més les dones que els homes– hi ha un cert enyorament del festeig. En el festeig la concentració i l'atenció eren màximes, però no s'hi podria viure. I per tant es diu que a partir dels tres o quatre anys hi ha un afebliment de la producció de determinades substàncies que serien les de l'amor fort. Però l'amor es manifesta de moltes maneres i per tant pot durar molt de temps.

Serà una gran reflexió sobre la lectura. El nostre cervell, originalment, no està fet per llegir perquè el llenguatge està fet per ser processat a través dels sentits que arriben per l'oïda. Aleshores, com és que ens hem adaptat tan aviat a la lectura i per tant podem parlar amb els ulls? Si el llenguatge ha de ser oral, si està fet per entendre a partir de l'oïda, com pot ser que puguem gaudir de la lectura i que s'hagi produït aquesta mena de transvasament que ha fet que es pugui parlar fins i tot amb els morts? Puc llegir Aristòtil o Plató i arribar-me. I a partir d'aquí, l'estat de benestar que podem trobar a través de la lectura. La lectura ens fa més creatius, mes empàtics i al mateix temps ens dona més benestar emocional.