Societat

Seguretat viària

La Plataforma Prou Morts a l'N-240 torna a tallar la via i adverteix que endurirà les protestes

La Plataforma Prou Morts a l'N-240 -que aglutina una quinzena d'ajuntaments i la Cambra de Comerç de Lleida- es planteja endurir les mobilitzacions per aconseguir d'una vegada per totes que el ministeri de Foment respongui a la reivindicació de millorar de seguretat del tram lleidatà de la via, que acumula una trentena de morts en vuit anys.

Aquest diumenge han convocat a Torregrossa, al Pla d'Urgell, el sisè tall de la carretera des de l'octubre, quan es va registrar l'últim accident mortal, que ha aplegat un centenar de persones. Són mobilitzacions que s'han convocat cada mes i que de moment no han aconseguit que hi hagi cap concreció del titular de la via per respondre a les demandes del territori, que són l'alliberament de l'autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc i que es dupliqui la via amb quatre carrils entre Lleida i les Borges.

Segons l'alcalde de la capital de les Garrigues i portaveu de la Plataforma Prou Morts a l'N-240, Enric Mir, “ens consta que el Ministeri hi està treballant però no sabem en quina direcció ni a quin nivell” i per això exigeixen que els convoquin per mantenir una trobada que fa mesos que demanen.

És per això que en les pròximes setmanes es tornaran a reunir tots els membres de la Plataforma per plantejar “una acció més contundent” i pressionar així perquè Foment faci algun pas en ferm per reduir la sinistralitat de la via. El dia i el lloc de la mobilització es fixarà en aquesta trobada. Fins i tot es podria proposar el tall de l'autopista AP-2, tot i que Mir ha assegurat que “hi ha diferents alternatives” i no ha volgut avançar res fins que no es decideixi conjuntament pels membres de l'entitat.

En tot cas, el portaveu de la Plataforma s'ha queixat que “estem insistint perquè ens rebin a Madrid però per l'altra part no veiem que hi hagi cap interès”. És per això que “ho haurem de forçar tornant a insistir o fent una reivindicació amb un caire més fort perquè d'una vegada per totes ens escoltin “. Els alcaldes reclamen explicacions de primera mà sobre les opcions que suposadament estaria estudiant Foment per millorar la seguretat a la via i exigeixen mantenir la reunió “quan més aviat millor” perquè, de moment, “no ens fan el cas que ens mereixeríem per la problemàtica que tenim en aquesta carretera”.

Per la seva banda, l'alcalde de Torregrossa, Josep Maria Puig, ha reconegut que la gent es pot desmoralitzar després de tants talls de carretera sense resposta, “i no es tracta d'això, es tracta que la gent es continuï mobilitzant, que se sàpiga que tenim un problema i que no hem d'esperar a tenir més accidents mortals perquè s'hi faci alguna cosa”. Per això, insisteix que “hem de continuar treballant entre tots, Plataforma, ajuntaments i entitats, però costa que es vegi una solució”. I com a exemple ha posat la mateixa rotonda de Margalef a Torregrossa, “que ha costat deu anys perquè es pogués arribar a fer, i si hem d'esperar deu anys més per solucionar la sinistralitat de l'N-240 ja sigui per l'alliberament de l'autopista o per les millores a la via, anem malament”.

Aquest diumenge al migdia un centenar de persones han tallat durant mitja hora l'N-240 a la rotonda de Margalef, a Torregrossa, sense afectacions al trànsit, ja que els Mossos han desviat els vehicles per vies alternatives. Com en cada protesta, també hi han assistit familiars de Marta Soria, l'última víctima mortal al tram lleidatà de la via. El seu pare, Carles Soria, ha reclamat que s'actuï amb urgència perquè la mort de la seva filla sigui l'última ja que està convençut que si la via hagués estat desdoblada l'accident no hauria passat.

La sisena protesta des de l'octubre

Des de l'últim accident mortal a la via, que va tenir lloc la matinada del 16 d'octubre passat i en el qual va morir una veïna de les Borges Blanques de 27 anys, la Plataforma Prou Morts a l'N-240 ha organitzat sis protestes per exigir a Foment millores en la seguretat i mobilitat de la via. Aquest diumenge s'ha fet a la rotonda de Margalef, al terme de Torregrossa (Pla d'Urgell), mentre que la del febrer va consistir en un tall de mitja hora a l'accés de AP-2 a la capital de les Garrigues. Les anteriors es van convocar a la mateixa N-240, en concret al quilòmetre 83 de la via, entre Lleida i Juneda (al punt on va morir la jove borgenca); al quilòmetre 71, davant del complex Masia Salat; al quilòmetre 72, a l'altura de la Cooperativa de Juneda, i al quilòmetre 74 també a Juneda, a l'enllaç amb la carretera LV-2001, que connecta amb Mollerussa. D'altra banda, s'havia previst un altre tall a l'abril, a l'alçada de la rotonda d'accés a l'N-240 des de la ciutat de Lleida però la propera mobilització finalment es decidirà en una nova reunió de la Plataforma i es podria optar per una acció més contundent.

La proposta de dur a terme talls a la carretera va sorgir arran de la reunió de la plataforma Prou Morts a la N-240 que es va celebrar d'urgència el passat mes d'octubre, després de l'últim accident mortal. L'entitat la conformen els ajuntaments del Vilosell, l'Albi, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Castelldans, Juneda, les Borges Blanques, Artesa de Lleida, la Floresta i Vinaixa – tots ells governats pel PDeCAT – Torregrossa, on mana ERC, Arbeca i Lleida, on governa el PSC, Puigverd de Lleida, on mana MES, l'Albagés i Cervià de les Garrigues amb independents, i la Cambra de Comerç de Lleida.

El passat 3 de febrer el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, en una visita a les Borges Blanques es va referir a les negociacions que el Govern manté amb Foment per buscar solucions per reduir la sinistralitat al tram lleidatà de l'N-240. En aquest sentit, Rull va explicar que s'està treballant en tres línies d'actuació, la principal de les quals se centra en la reclamació de la duplicació del tram d'aquesta carretera entre Lleida i les Borges Blanques, per tal d'ampliar la capacitat de la carretera incorporant un carril més per sentit.

Però a la vegada, Territori i Sostenibilitat defensa la necessitat que es pugui aprofitar el tram de l'AP-2 entre Montblanc i la capital de les Garrigues, que discorre paral·lel a l'N-240, i també de buscar com es pot gestionar el pas de vehicles de gran tonatge, plantejant un possible desviament dels camions per l'autopista. Aquesta darrera reivindicació també l'estaria reclamant el Govern per l'N-340.

El conseller va afirmar que “només una mesura de desviar camions sense garantir la plena gratuïtat no és suficient, sinó que cal una inversió per a la duplicació i per fer més permeable l'AP-2”. En relació amb la reivindicació del territori d'alliberar l'AP-2 entre Lleida i Montblanc com a mesura provisional mentre no s'executi la duplicació de l'N-240, Rull va remarcar que “ni que permeabilitzéssim l'AP-2, seguiríem tenint un problema a l'N-240 perquè els polígons són on són”.

D'altra banda, la Comissió de Seguretat Vial del Congrés va aprovar el 21 de febrer una proposició no de llei impulsada pel PDeCAT que exigeix al Govern de l'Estat posar en marxa aquestes dues mesures per millorar la seguretat a la via, tant la bonificació del 100% del peatge com l'inici dels treballs perquè la carretera tingui quatre carrils. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de tots els grups excepte PP i C's.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Proposen fer pressupostos participats solidaris a Girona

girona

Valls ja sobrevola el govern Colau-Collboni

barcelona

L’heliport del Trueta, no apte per a vols nocturns

girona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Demà es reprenen les visites al llegat de l’alcalde Caimó

El projecte de la cooperativa La Fageda, premiat als Estats Units

Santa Pau

Art antifeixista de l’olotí Karris a Oradour

Olot

Collserola tindrà un centre d’atenció immediata als MENA que arribin a l’estiu

Barcelona
blanes

Salvador Macip, el pregoner de la festa

Salut

El Vall d’Hebron es dota d’un pioner robot radiològic

Barcelona