Llinares afirma que el Palau va servir per “finançar” CDC
L'exdirector de l'ens ratifica les sospites vers els diners de Ferrovial, tot i que admet que va demanar a la constructora que seguís el patrocini
L'Audiència denega a Millet i Montull absentar-se del judici
Els lladres confessos del Palau de la Música hauran de continuar assistint al judici que l'Audiència de Barcelona realitza contra ells i catorze persones més per l'espoli de l'ens. La presidenta del tribunal, la magistrada Montserrat Comas, va informar ahir a l'expresident del Palau Fèlix Millet i a la seva mà dreta Jordi Montull que, tot i les greus patologies que pateixen, els forenses han determinat que “no s'agreujaran pel fet d'assistir al judici oral”, i com que es reduiran força les sessions, davant la renúncia de testimonis, la secció desena els denega que marxin a casa seva, si no és per un motiu puntual sobrevingut.
Abans, en l'onzena sessió del judici va declarar com a testimoni Joan Llinares, exdirector del Palau, posat en el càrrec per les administracions incloses en el Consorci del Palau, el qual va detallar les seves descobertes, en assumir aquesta tasca, el 30 de juliol del 2009, una setmana després de l'escorcoll policial. Llinares, que va ser acompanyat per l'exregidora de Barcelona Itziar González i l'exdiputat de la CUP David Fernández, va ratificar que des del Palau es finançava Convergència de forma “il·legal”.
En una exhaustiva declaració, Llinares va explicar que les primeres “sorpreses” que ell i els auditors es van trobar al Palau van ser factures de viatges a països llunyans que les famílies Millet i Montull van fer amb els diners del Palau. També van trobar factures d'obres fetes a casa de tots dos. Millet i Montull, a través d'una carta, van confessar haver-se gastat en les obres uns 3,6 milions del Palau. La confessió va ser el 16 de setembre del 2009, i segons Llinares, el dia 3, a les juntes de la Fundació i de l'Orfeó del Palau, “ja els havíem informat d'unes quantitats superiors”. Llinares va explicar que totes les troballes les aportava a la fiscalia o al jutge, com ara factures falses. Va afegir que va trobar “reticències de col·laboració” de Gemma Montull, encara directora financera, i que se'l va informar que en la planta d'ella “s'estaven destruint documents”.
La trucada de Felip Puig
Amb les factures falses i l'estructura jurídica de l'Orfeó, amb un munt de comptes corrents no declarats, Llinares va assegurar que era evident que en el Palau “hi havia un finançament polític il·legítim”, i que “Convergència era l'entitat destinatària”. En aquest context, van descobrir els convenis amb la Fundació Trias Fargas, propera a CDC, i que Llinares –segons va declarar ahir– va trucar-los perquè tornessin els 600.000 euros cobrats i que la junta de l'Orfeó no havia permès. Llinares també va revelar ahir que el novembre del 2009 va rebre una trucada de l'exdirigent de Convergència Felip Puig per preguntar-li si ja estava resolt el tema de la Trias Fargas i si hi havia més coses, i li va respondre que s'estava revisant tot.
I, el novembre del 2010, van trobar en un ordinador d'una secretària de Montull un requadre, on surten aportacions de Ferrovial, i pagaments a la Trias Fargas i al Palau. “Vam veure que la relació amb Ferrovial anava més enllà del patrocini”, va sostenir Llinares. A preguntes de Cristóbal Martell, defensor de Pedro Buenaventura, exdirectiu de la constructora, Llinares va admetre que no s'havia fet cap auditoria sobre si les obres fetes per Ferrovial al Palau hi havia un perjudici per a l'entitat. Llinares també va admetre que ell mateix va demanar a Ferrovial que es quedés com a patrocinador del Palau.
Llinares va deixar la direcció del Palau el desembre de 2010 i –interrogat per Àlex Solà, lletrat de l'acusació popular de la FAVB– va admetre que hi va haver un desacord amb la direcció. Va dir que Josep Maria Busquets, que va assumir la direcció de la Fundació i de l'Orfeó va “maniobrar” perquè el Palau no acusés CDC, i Llinares va assegurar que va dir-los que “si el Palau no acusava es convertia de víctima a encobridor”.
Per la seva part, Joan Segura, exsecretari de la Fundació i de l'Orfeó, va declarar que el Palau “funcionava a meravella”. Amb tot, i en paraules del fiscal Emilio Sánchez Ulled, va admetre la seva “deficient atenció” als comptes de l'Orfeó, i que es feien pagaments en metàl·lic a diverses persones com ara el cunyat de Millet. A més, va facilitar a Millet i Montull les societats amb les quals van intentar vendre un local a l'Orfeó, amb unes elevades plusvàlues per a ells.
