El govern posa els 5 milions per salvar el Parc Científic
Deixa sense arguments l'Estat per evitar la liquidació del Parc Científic dipositant un xec davant de notari
Recrimina al PP que hagi menystingut acords de govern i no els hagi informat de res
El secretari d'Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, va anunciar ahir a la tarda que ja s'havia dipositat davant de notari un xec de 5 milions d'euros per evitar la liquidació del Parc Científic i Tecnològic (PCiT), tal com exigeix el Ministeri d'Hisenda. Navarro, flanquejat pel delegat a Girona, Eudald Casadesús, i el director dels serveis territorials d'Empresa i Coneixement, Ferran Roquer, no es va estar de relacionar les traves de l'executiu espanyol per salvar el parc amb el procés que es viu a Catalunya. Navarro va aprofitar la roda de premsa per fer una duríssima crítica al Ministeri d'Hisenda destacant que la Generalitat sempre havia complert amb les condicions estipulades en el conveni, tot i no ser patró del PCiT (ho va remarcar diverses vegades). I encara més: va dir que l'aportació del xec que es va fer ahir a la tarda mateix “era absolutament innecessària” perquè aquestes s'havien refermat sobradament en dos acords de govern, el darrer aprovat dimarts al matí: “És una situació paradoxal, per ridícula, que l'Estat ens vingui a dir que els acords de govern no valen; això vol dir que els del Consell de Ministres tampoc?”
Una situació que ha arribat a l'extrem, segons Navarro, quan el mateix Estat va denegar l'autorització del govern a endeutar-se i aquest va haver d'aprovar un acord de govern autoritzant l'Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya a atorgar un préstec de 5 milions d'euros a 20 anys a l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). Aquesta operació ha de servir per adquirir el 64,54% del dret de superfície de l'edifici ICRA/H20. En aquest sentit, Eudald Casadesús va anar més enllà i es va preguntar com era “que es permetia a la Diputació fer un crèdit per comprar també una part d'un edifici i, a l'Ajuntament de Girona, pagar a vint anys quan aquests sí que són patrons del parc”.
Un dels principals arguments que va exposar Arcadi Navarro a la seu de la delegació de la Generalitat és que mai es “podrà posar en dubte la voluntat del govern de salvar el parc”. En aquesta línia, va criticar la manca d'informació per part de l'Estat explicant que tota la informació que havien tingut durant les negociacions, en el marc del concurs de creditors, havien estat a través del rector de la UdG, Sergi Bonet . Precisament, Bonet és, a la pràctica, el principal artífex de tirar pel dret i imposar a totes les parts, incloent-hi l'Estat; una solució pel deute del parc, d'uns 45 milions d'euros, a través d'un concurs de creditors, el gener del 2015.
Decisió definitiva
Avui al matí s'ha de celebrar a les 10.00 h la junta de creditors en la qual, ara sí, no hi hauria d'haver cap impediment –sempre que el xec estigui adreçat a nom del ministeri que pertoca i entregat a la notaria corresponent– perquè les parts aportessin l'acord signat davant de notari per un valor de 13,8 milions, que són els que l'Estat vol cobrar al comptat. La resta, també de 13,8 milions, i complint-se les primeres condicions, no ha de ser obstacle per signar un segon acord sobre el qual el Ministeri d'Hisenda aplicaria una quitança del 45% a retornar a 10 anys. Ara mateix, i sobre la base de totes les condicions que ha anat exposant el rector, no hi hauria d'haver cap impediment perquè es pogués evitar anar a la liquidació.
LES FRASES
El rector de la UdG, la gran gota malaia
La gestió de la crisi del Parc Científic formalment es va iniciar el gener del 2015 quan el rector i president del parc va optar unilateralment per la via del concurs de creditors per buscar una solució al descomunal deute del parc, de 45 milions d'euros. Llavors es va obrir un procés que ha estat frenètic en els darrers mesos; quan, de fet, totes les parts han tingut temps des del 2015. En el procés, el paper de Bonet, davant la manca de concreció documental i d'intencions de les parts, l'ha portat al seu terreny amb una jugada d'escacs erigint-se ell en una autèntica gota malaia, corcó o flagel per als implicats. Durant el curs inaugural de la UdG, va recriminar davant tothom la manca d'implicació dels patrons (Diputació, Ajuntament de Girona, FOEC, Cambra de Comerç) i a partir d'aquí ha administrat la crisi gestionant tota la informació en erigir-se, ell, en únic portaveu.