Missioners catalans al món
L'Observatori Blanquerna crea missioners.cat, un mapa portal multimèdia per localitzar els religiosos catalans que hi ha pel món
Són gent que, més enllà d'anunciar l'Evangeli, han fet de dedicar-se als altres una opció de vida
El setembre de l'any passat uns delinqüents comuns van assassinar a Haití la monja catalana Isabel Solà Matas, de 51 anys, quan sortia d'un banc de la capital, Port-au-Prince. Aquell crim ens va posar sobre la taula la gran tasca que feia aquella dona, de la congregació de Jesús-Maria, en aquell país pobríssim assolat pel terratrèmol del 2010. Ella vivia amb els més pobres i estava muntant un centre ortopèdic. Per saber on són els missioners catalans i fer visible la seva feina, l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, en col·laboració amb la direcció general d'Afers Religiosos, ha fet el mapa dels missioners catalans al món.
Missioners.cat és un portal multimèdia que permet conèixer alguns d'aquests missioners i missioneres. De moment, i després de dos anys de feina, se n'han localitzat i entrevistat una seixantena, la majoria, d'edat molt avançada. El portal consta d'un mapa interactiu, amb infografies, miniclips i fitxes sobre qui són aquests missioners, què fan i quina és la seva forma de veure la vida.
“Fins avui no hi havia cap cens oficial dels missioners repartits pel món tot i que se sap que hi havia una llista oficial a la Generalitat ja que, de tant en tant, se'ls enviava una carta”, explica Jordi Sánchez, sotsdirector de l'Observatori Blanquerna i la persona que ha viatjat per tot el món per posar-se en contacte amb els missioners. Entre d'altres països, Sánchez ha localitzat missioners a l'Índia, el Japó, Cuba, Veneçuela, Perú, Bolívia, Argentina, Moçambic, Madagascar, Togo o Benín. “El problema dels missioners –diu– és que les seves congregacions a vegades els canvien de país i el canvi no es comunica. També passa que, malauradament i com que molts són molt grans, moren i els seus ordes o diòcesis tampoc ho fan saber, per la qual cosa des d'aquí no se'n té constància.” Per això a la pàgina web missioners.cat hi ha la possibilitat d'enviar-hi missatges perquè potser alguna persona té un parent missioner en algun país del món del qual no es té constància.
“Són testimonis increïbles. La majoria estan en països realment molt pobres i la seva implicació és total. Escoles, hospitals... però també ajuden personalment moltes famílies o ajuden comunitats a buscar recursos per tirar endavant infraestructures... fan de tot”, diu Sánchez. Però també hi ha missioners a, per exemple, els Estats Units. “Sí, també hi ha molta pobresa als EUA, sobretot a les zones de frontera”, especifica l'investigador.
Ser missioner és anar a anunciar l'Evangeli, diu el diccionari. “Però ells diuen que això ho pot fer tothom”, explica Sánchez. I manté: “El que jo veig és que aquest anunci que fan ells no és tant de paraula com d'acció. Són testimonis.” Molts fa seixanta anys que donen aquest testimoniatge. “He constatat que alguns missioners i missioneres que de tant en tant venen a Catalunya a visitar amics i família, quan fa un mes que hi són ja tenen ganes de tornar a marxar perquè veuen que allà fan feina i que els necessiten. El concepte de vacances no l'acaben d'entendre. Són gent que treballa molt”, explica Sánchez, que admet que amb molts d'aquests missioners que ha anat a visitar ha acabat tenint-hi “una relació d'amistat”.
La idea de missioners.cat és anar ampliant el cens de religiosos catalans repartits pel món i, sobretot, poder parlar amb els de més edat, perquè no es perdi la tasca que han fet i el seu testimoni. “Per entendre'ns, tothom sap què fa el bisbe Pere Casaldàliga al Brasil, però desconeix el que fan molts altres capellans que com ell fa tota la vida que també treballen amb els més pobres al Brasil. És a aquests, que han romàs anònims, als qui intentem posar-los rostre en un mapa i divulgar les seves experiències.” Al Brasil, precisament, hi anirà Sánchez properament per trobar tots els missioners catalans que hi treballen i, en tractar-se d'un país tan gran, haurà de fer una tasca de recerca prèvia de “molta feinada”.
Entre les experiències més dures de missioners hi ha les d'aquells que viuen en països on hi ha conflictes bèl·lics. En aquests casos no volen marxar mai. Massa vegades i per quedar-se amb la seva gent han acabat perdent la vida.
LES FRASES
LES XIFRES
Donar-se als altres i ser feliç
La gran diferència entre una persona que se'n va a fer de voluntària amb una ONG i un missioner o missionera és que aquests darrers n'han fet una opció de vida. “El seu compromís és per sempre”, fa notar Jordi Sánchez, sotsdirector de l'Observatori Blanquerna. “Ara tot és molt fàcil, i pots agafar un avió per anar a qualsevol racó del món. Abans no era així. A molts missioners quan fa molts anys i eren joves els van enviar a l'altra punta del món els van dir que potser mai més tornarien a casa. I, en alguns casos, això ha estat així.” Alguns no han tornat mai a la seva terra. “Aquestes persones –assegura– quan hi ha una guerra, es queden fins al final” perquè aquella guerra també és la seva, perquè ells han deixat la seva casa i la seva cultura i han arrelat en un altre lloc. Sánchez explica que quan se'ls pregunta què és per a ells la felicitat responen: “Donar-se als altres i ser coherents amb l'Evangeli, no esperar res a canvi i oblidar-se d'un mateix.” I, efectivament, el 99% dels missioners entrevistats han assegurat que són absolutament feliços fent la seva tasca. “I realment jo quan parlo amb ells els veig contents. Molt contents.”
