Pèrits d'Hisenda confirmen pagaments en metàl·lic del Palau a tresorers de CDC

Els pèrits de l'Agència Tributària han ratificat avui que el Palau de la Música va pagar en efectiu als extresorers de CDC Carles Torrent i Daniel Osàcar quantitats que la constructora Ferrovial els feia arribar mitjançant aportacions a la Fundació de l'entitat cultural.

Tècnics d'Hisenda, de l'auditora Deloitte, que va analitzar el desfalc del Palau de la Música, i pèrits econòmics designats per les defenses de Fèlix Millet i Jordi Montull han comparegut avui davant el tribunal de l'Audiència de Barcelona que jutja el saqueig, en la segona de les tres sessions que s'han previst perquè detallin els moviments de fons que van examinar.

L'interrogatori dels pèrits s'ha centrat avui en el destí dels 18 milions en efectiu que Millet i Montull van aconseguir fer desaparèixer del Palau de la Música entre 2002 i 2008, 10 d'ells mitjançant xecs al portador que es van pagar en finestreta de sucursals bancàries, sense identificar qui els cobrava.

Les explicacions dels tècnics de l'Agència Tributària han alimentat les tesis de la Fiscalia, en concloure que els extresorers de CDC van rebre diners en efectiu que prèviament s'havien cobrat mitjançant talons en comptes del Palau de la Música.

Els pèrits han assenyalat la proximitat temporal entre aquests cobraments i les aportacions que Ferrovial feia a la Fundació del Palau de la Música, en conceptes de patrocini, per això conclouen que els diners que la constructora pagava a l'entitat cultural sortien poc després mitjançant talons al portador, els imports dels quals anaven a parar a mans de Torrent, ja mort, i després a Daniel Osàcar.

La Fiscalia sospita que els extresorers de CDC van cobrar mitjançant aquest sistema 3,7 milions de la constructora Ferrovial -en presumptes comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obra pública-, que se sumen a altres 2,9 que la formació hauria rebut a través dels convenis de col·laboració amb la Fundació Trias Fargas -actual Catdem- i facturació falsa d'empreses proveïdores del partit.

Segons els tècnics d'Hisenda, aquests talons cobrats en efectiu que suposadament van anar a parar als extresorers de CDC es van girar a uns comptes del Palau de la Música que no es van fer constar en la comptabilitat oficial de l'entitat cultural.

També sobre comptes aliens a la comptabilitat oficial del Palau es van expedir els talons amb els quals la fundació Trias Fargas, afí a CDC, va rebre 630.000 euros, entre els anys 1999 a 2008, en virtut de convenis anuals de col·laboració per a la promoció de la cultura catalana, han afegit els inspectors d'Hisenda.

Els pèrits també han assenyalat que, dels 18 milions d'euros espoliats del Palau mitjançant disposicions en efectiu, un total de 7,8 milions van anar a parar a les butxaques de Millet i Montull, més de 500.000 euros a costejar els seus viatges de vacances i altres 400.000 euros a unes altres despeses particulars, principalment els seus serveis domèstics.

Per arribar a aquestes conclusions, els pèrits s'han basat en un llibre de comptes que va ser trobat en un caixa de seguretat que Millet tenia al banc, a la qual es va arribar a través d'un llistat intervingut a la caixa forta que l'expresident del Palau de la Música posseïa al seu despatx.

En aquest llistat, que detallava moviments d'ingressos i sortides, s'han basat els pèrits d'Hisenda per concloure que Millet i Montull es repartien habitualment els diners cobrat en efectiu al banc en una proporció de 80 i 20%, respectivament. “Aquest percentatge es repeteix en altres documents”, ha assenyalat una pèrit d'Hisenda.

De la seva banda, els pèrits designats per les defenses han intentat justificar el destí de prop de 8 milions dels 10 que la Fiscalia i l'Agència Tributària creuen desapareguts.

Segons aquests tècnics, 2 milions corresponien a pagaments en negre a treballadors del Palau, 1,5 a les dietes dels membres dels cors de l'Orfeó Català i altres 5 al pagament de diferents factures emeses per l'entitat cultural.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha posat en dubte la veracitat d'aquestes factures amb les quals els pèrits de la defensa intenten justificar els 5 milions desapareguts i, com a mostra, ha recalcat que una d'elles va ser confeccionada en català malgrat ser emesa per una empresa de Lleó