medi ambient
pla de boscos
Pla per activar boscos terapèutics
Se'n desplega la primera xarxa a les comarques gironines, amb set boscos
La previsió és posar en marxa els primers itineraris, dirigits al turisme de salut i el patrimoni natural, perquè siguin operatius a partir de la tardor
Independents per la Selva lidera la proposta des de la Diputació
El desplegament d'una xarxa de boscos terapèutics a les comarques gironines és una iniciativa que des del 2013 ha tingut el vistiplau de diverses institucions i administracions, però, exceptuant experiències com la de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, al bosc madur de Can Serra, a les Preses, no s'ha consolidat plenament. Ara, la formació Independents per la Selva (IdS) vol activar, des de la Diputació de Girona, un pla per implementar cinc boscos terapèutics a la demarcació de Girona, amb el suport de l'Associació Sèlvans , amb l'objectiu de desenvolupar un nou servei, el “bany de bosc”.
La xarxa de boscos terapèutics té, segons la formació selvatana, molt de potencial, sobretot amb vista al turisme d'alta qualitat o sostenible, ja que combina la salut i el benestar –cada vegada més es descobreixen propietats que beneficien l'organisme, tant en l'aspecte psicològic com físic– amb la riquesa paisatgística del patrimoni forestal que poden oferir les rouredes centenàries, per exemple. Per tant, els destinataris d'aquests boscos no només són persones amb malalties cròniques, sinó també famílies i persones sanes, com una opció d'estada de cap de setmana.
El projecte que lidera IdS s'inspira en el que es va dur a terme a Alemanya, al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, conjuntament amb 53 balnearis i centres de salut, i en el qual s'inclou el bosc terapèutic com un nou producte de turisme de salut.
El pla que impulsa Independents per la Selva promou el model de bosc en custòdia; és a dir, el propietari obté una petita compensació dels ingressos, un percentatge a l'entorn del 15%, a canvi d'un contracte per l'ús terapèutic de la finca. En aquest sentit, es busca la complicitat del propietari a l'hora de negociar, per exemple, el temps de la cessió –cada conveni és diferent, però el mínim són cinc anys–. També s'hi inclouen peticions, com en el cas de la propietària del bosc de Vidrà, a Osona, que demana que hi hagi rutes guiades. La voluntat és implicar-hi tots els actors de la zona –promovent convenis amb ajuntaments i amb els gestors dels espais naturals– i que també puguin ser partícips del valor que pot oferir el bosc.
En concret, els set boscos que configurarien la primera xarxa són Palau-sacosta, a Girona, que seria el primer de caire urbà; Can Fornaca, a Caldes de Malavella, que fa un any ja havia posat en marxa el projecte en solitari; Can Serra, a les Preses; les Arenes, a Sant Hilari Sacalm, amb el valor afegit de trobar-se a les Guilleries, i els Aigols, a Vidrà, que surt dels límits de la demarcació. Hi ha dos boscos que s'hi han afegit de fa poc i la cartografia no està encara detallada: s'ha arribat a un acord amb l'Ajuntament de Tossa de Mar pel bosc de Sant Grau i amb el propietari del bosc de Requesens, a la Jonquera, al costat del castell.
Cada bosc tindrà un projecte concret amb un pressupost a l'entorn dels 30.000 euros per a cadascun, que inclou l'arranjament de senders i de la vegetació. A més de definir un itinerari, també es preveu la necessitat d'ubicar-hi un espai de descans pensat per fer-hi activitats de relaxació o meditació. Els boscos en custòdia no seran d'accés lliure i caldrà entrar-hi amb guiatge, per això es preveu formar guies forestals terapèutics. Els boscos de titularitat pública, com el de Palau-sacosta, són d'accés lliure. La idea és començar al juny la implementació dels itineraris a Palau-sacosta i a Can Fornaca i més tard els de Can Serra i al bosc de les Arenes. La previsió és que tots els boscos estiguin operatius a la tardor.
LES XIFRES
Beneficis dels banys: molt més que abraçar arbres
G. Busquets
El concepte és japonès, shinrin-yoku (‘bany de bosc'), i des del 1982 l'Agència Forestal Japonesa ha configurat una xarxa de 48 boscos terapèutics amb un guiatge professional que rep uns deu milions d'usuaris a l'any. Els beneficis d'aquests boscos són que serveixen de reforç en teràpies curatives o pal·liatives per a pacients amb patologies i malalties de naturalesa diversa. És el que es coneix com a medicina forestal. A França, Suïssa i Bèlgica hi ha iniciatives privades que treballen en el concepte de silvoteràpia sobre el poder curatiu dels arbres.
Des del 2014, hi ha hagut experiències en boscos de la Garrotxa que han estat avalades per un assaig clínic liderat pel coordinador de neurologia de l'Institut Català de la Salut a Girona, Secundí López-Pousa. Hi ha estudis dels beneficis de passejar o fer exercici físic en entorns naturals, però l'assaig de López-Pousa és el primer que determina la relació directa entre aquests espais i la millora significativa dels símptomes de la fibromiàlgia com ara el dolor i l'insomni. Els participants en l'assaig –persones afectades de fibromiàlgia– van comprovar que els baixava la pressió arterial i el ritme cardíac, així com la intensitat del sistema nerviós, després de la passejada, que definien com una “carregada de piles”. El neuròleg manté que els boscos madurs alliberen substàncies volàtils, provinents de la vegetació i dels fongs, que són beneficioses quan s'inhalen. La capacitat de desprendre aquestes substàncies beneficioses es produiria més a l'estiu que a la tardor.
