Societat

Societat

Un quart de milió d'ocupes

Un estudi avalua el problema de l'ocupació il·legal de pisos a tot l'Estat

La irrupció de delinqüents organitzats enverina una pràctica amb un origen social

Els experts avisen que el problema no es resol sol

Tot l'Hospitalet de Llobregat. Els que viuen a la rambla Just Oliveras, a la carretera de Collbanc i als blocs de pisos de Bellvitge. Tots els veïns de l'Hospitalet de Llobregat són ocupes, viuen ocupant de manera il·legal l'habitatge on s'estan. Això, evidentment, no és així, però aquesta és la imatge gràfica i la comparació que va fer servir ahir l'enginyer i director general de l'Institut Cerdà, Carles Cabrera, per il·lustrar la magnitud de la dada principal que conté el seu informe sobre el fenomen de l'ocupació il·legal a l'Estat espanyol i a Catalunya. El treball indica que al conjunt del territori espanyol hi ha fins a 87.500 famílies, equivalent a 265.000 persones, que viuen en un habitatge al qual han accedit esbotzant-ne la porta i sense el permís de la propietat.

Cabrera va presentar el seu estudi ahir a Barcelona en unes jornades en què van participar experts en habitatge de diversos àmbits municipals. S'hi va posar de manifest que el fenomen de l'ocupació, que té una causa i un origen clars en la problemàtica de l'exclusió social, es veu enterbolit cada cop més per la irrupció de delinqüents, ja sigui perquè funcionen com a immobiliàries il·legals o perquè destinen els habitatges a pràctiques que no tenen res a veure amb la suposada funció social, fet que ha provocat un increment de la conflictivitat derivada de l'ocupació. La visió que en tenen els municipis és que majoritàriament les màfies són les culpables d'aquest increment de l'ocupació il·legal.

L'advocat i especialista en dret de l'habitatge Pablo Feu va explicar que és habitual que hi hagi pisos ocupats que es destinin a plantacions de marihuana, que funcionin com a punts de distribució de droga o que es dediquin a altres activitats delictives.

La irrupció dels delinqüents també suposa un problema fonamental als professionals de l'administració pública, ja siguin treballadors socials o policies, en el moment de distingir quins casos d'ocupació responen a persones vulnerables, sense recursos, i quins no.

Vulnerabilitat

El mateix Cabrera, en el seu estudi, adverteix que hi ha quatre tipus d'ocupes: els vulnerables conflictius, els no vulnerables conflictius, els no vulnerables no conflictius i, finalment, els vulnerables no conflictius. Aquest últim grup és el més nombrós i és el que respon a aquelles famílies que han hagut de buscar de manera il·legal un habitatge on viure després de ser expulsades del seu. La delinqüència és la boira que ho enterboleix tot, però el paisatge veritable i real del fenomen de l'ocupació il·legal de pisos és el que formen les persones sense recursos que no tenen cap altra sortida que donar una puntada de peu a una porta.

Els paràmetres macroeconòmics estudiats per Cabrera demostren que tots els indicadors que expliquen l'eclosió que ha experimentat el fenomen de l'ocupació il·legal vinculada a la crisi econòmica encara continuen en nivells preocupants. Des del 2008, el nombre de llars on no hi ha cap tipus d'ingrés econòmic ha augmentat un 51% i el nombre de desnonaments s'ha multiplicat per 2,47, mentre que el nombre d'habitatges nous buits només s'ha reduït un 12%. Amb aquest panorama, l'autor de l'informe avisa que, tot i que la situació econòmica del país ha millorat, el problema de l'ocupació es mantindrà durant temps si no s'actua: “Això no s'arreglarà sol”, va dir.

L'habitatge buit

De la magnitud del problema, en va deixar constància Anna Pla, tècnica d'Habitatge de la Diputació de Barcelona, que va explicar que hi ha un nombre creixent de municipis que es dirigeixen a l'ens supramunicipal que ella representa per demanar ajuda i assessorament a l'hora d'abordar aquesta problemàtica. “L'any passat hi va haver moltes més consultes”, va explicar Pla, que va advertir que el gran problema és el parc d'habitatges buits. En aquest aspecte, hi va estar d'acord Josep Ramon Mut, diputat d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona.

Tots els ponents van coincidir que un dels problemes de l'ocupació és que la casuística és molt àmplia, i això dificulta actuar amb un protocol fix. No és el mateix un ocupa de Vacarisses en una casa particular amb jardí o piscina que un ocupa en un pis públic de Badia.

El mite legal del marge de les 48 hores

Moltes ocupacions s'inicien un divendres o un dissabte al matí amb la idea de passar el cap de setmana i arribar a dilluns havent consolidat una situació que en teoria només es pot revertir amb la intervenció d'un jutge. La responsable del servei d'assessorament legal dels Mossos, Maria Pau Martí, va advertir, però, que “en cap llei diu que una ocupació queda consolidada després de 24, 48 o 72 hores d'haver-hi entrat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Barcelona aprova provisionalment reservar el 30% dels nous immobles a habitatge social

barcelona

Dones de Lleida denuncia a la fiscalia la publicitat d’un prostíbul que “incita a la prostitució infantil i la pederàstia”

13 policies investigats per l’actuació a l’Escola Ramon Llull on Roger Español va perdre un ull

Un de cada deu universitaris ha tingut idees suïcides en el primer any de grau

Barcelona

Les consultes per al·lèrgia alimentària han crescut un 50% a Catalunya en els últims 10 anys

Hospitalet de Llobregat

Arrenca la cimera per abordar les necessitats del sistema sanitari públic

Barcelona

El Homrani reconeix que l’arribada de menors no acompanyats a l’estiu “ha superat” els serveis d’atenció a la infància

Barcelona

Recórrer de tornada els camins de l’exili el 1939, pel retorn dels exiliats

mORELLÀS

En marxa la Setmana de la Mobilitat Sostenible

GIRONA