El govern buscarà els nens robats

Ha estat una travessia pel desert que s'ha allargat set anys, però ara, per fi, l'entitat SOS Bebès Robats comença a pensar que la lluita no ha estat en va. El Parlament de Catalunya es mostra realment disposat a burxar i a destapar una pràctica malèfica: la desaparició dels fills acabats de néixer. Els seus inicis es remunten a l'època de la Guerra Civil, però es va intensificar als anys seixanta, setanta i vuitanta. Fins i tot consta algun cas del 1996.

Molt aviat es constituirà un grup de treball impulsat pel govern de Junts pel Sí –hi participen fins a cinc conselleries–, però integrat per totes les forces polítiques del Parlament. S'hi afegiran un reconegut grup d'experts i SOS Bebès Robats. Al capdavant de tota la feina, que ja s'ha iniciat, hi ha la diputada Magda Casamitjana (Moviment d'Esquerres). El grup de treball cristal·litzarà aquest mes, però Casamitjana va per feina. De fet, té avançada bona part d'una tasca que desembocarà en l'aprovació d'una proposició de llei que reguli la lluita de centenars de famílies. “Ara hem començat i això no té aturador”, subratlla Casamitjana, que de seguida va empatitzar amb la lluita de les mares que, després de passejar-se per diverses conselleries, van aterrar en mans de la diputada de JxSí.

El grup de treball haurà de fer quatre o cinc trobades, segons els càlculs de Casamitjana, abans no s'elevi a votació la proposició de llei. “Abans d'un any, hem d'estar votant”, diu la diputada de JxSí. Si només depengués d'ella, els terminis s'escurçarien. Té molt clar quin és el camí que el Parlament ha de seguir. Entre els reptes, a grans trets, hi ha reconèixer la condició de víctima de les persones afectades, facilitar-los suport psicològic i jurídic, implicar els cossos de seguretat en la investigació dels fets, accedir als arxius, crear una base de dades genètiques i gestionar els retrobaments.

“Catalunya ha de ser i serà capdavantera en la recerca dels bebès desapareguts.” Amb aquesta contundència defineix Casamitjana com afronta el Parlament aquest nou repte. Andalusia va ara al capdavant. Va ser la primera comunitat on la llei de memòria històrica va incorporar un apartat sobre bebès robats. Altres territoris, com les Canàries i el País Basc, també porten avantatge.

La presidenta de SOS Bebès Robats, Adelina Ruiz, ja no sap a quantes persones han demanat ajuda sense èxit, però ara, per primer cop, se li dibuixa un somriure quan descriu l'esperança que tenen dipositada en el nou grup de treball. Aquesta entitat catalana explica que a casa nostra hi deu haver més de mil famílies afectades per aquesta pràctica infame. L'entitat té sota control prop de 300 casos. La seva lluita per esclarir la desaparició d'uns fills que van donar per morts però que mai van arribar a veure no té fre. Haver de pair com la fiscalia arxiva un cas darrere l'altre per falta de proves no les farà defallir. Actualment, la fiscalia només té set expedients oberts a Catalunya. Hi ha famílies que busquen els fills robats. I a la inversa: persones que cerquen la seva veritable identitat.

A la lluita de SOS Bebès Robats, s'hi afegeix l'empenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors (ODFM). El grup, que aporta rigor científic a la investigació, es va presentar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que el va derivar a Magda Casamitjana. Ara és una peça clau en l'engranatge. La presidenta de l'ODFM, Neus Roig, és doctora en ciències humanes i socials per la Universitat d'Almeria i la seva tesi va pivotar a l'entorn dels nens desapareguts.

La va intentar desenvolupar a Catalunya, abans de viatjar cap al sud, però tot eren entrebancs. La seva tesi fa encongir el cor. Mares a qui arrabassaven els fills quan eren empresonades per la seva condició de republicanes, famílies desesperades per tenir un fill i que fingien embarassos amb coixins fins que els arribava un nadó del qual ni tan sols es preguntaven la procedència i, ja amb la democràcia reinstaurada, bebès que seguien desapareixent en hospitals tant públics com privats. Al darrere, gairebé sempre, un orde religiós. Entre els adoptants, també moltes famílies enganyades que pensaven que acollien un nen o nena abandonat per la mare. “Es calcula que entre el 1938 i el 1996 van desaparèixer a l'Estat espanyol 300.000 nadons”, detalla Roig. El jutge Baltasar Garzón va xifrar en 30.000 els bebès sostrets entre el 1938 i el 1952. L'any 1996 aquesta pràctica es va aturar gràcies a l'entrada en vigor de la llei d'adopció i ara tothom té dret a accedir al seu origen biològic.

Neus Roig es mostra il·lusionada amb la feina conjunta que els partits polítics i la societat civil estan a punt d'emprendre. “Aquesta vegada va de debò, n'estic convençuda, perquè no permetrem que ningú hi posi fre”, alerta.