habitatges de lloguer
Els llogaters s'organitzen per defensar uns lloguers dignes
Veïns de Barcelona, amb el suport d'entitats, impulsen un sindicat per reivindicar els drets dels inquilins i pressionar l'administració
Reclamen mesures efectives de control dels preus i la derogació de la llei d'arrendaments urbans
“Els contractes s'acaben i ens fan fora de les nostres llars i barris, però hem dit prou. Els propietaris sempre han estat organitzats i és l'hora que els inquilins també ho fem. A Barcelona 200.000 famílies vivim de lloguer, més d'un terç de la ciutat: si ens organitzem, què no podrem aconseguir?” La pregunta la llançava ahir Jaime Palomera, un dels portaveus del Sindicat de Llogaters, que acaba de néixer a la capital catalana per fer front a la bombolla del lloguer. La iniciativa ha estat impulsada per veïns i l'objectiu és “combatre la precarietat del lloguer i l'abús immobiliari que vulnera el dret a l'habitatge”. “Farem servir tots els mitjans al nostre abast per pressionar l'administració i els interessos privats que s'estan lucrant injustament amb l'extracció de les rendes del lloguer”, va advertir Palomera. La vaga de lloguers del 1931 es té, aquí, ben present.
El Sindicat de Llogaters s'ha anat gestant durant els últims mesos i té el suport de setze entitats, entre les quals hi ha l'Observatori DESC, l'associació 500x20, el col·lectiu Desllogades, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. La iniciativa no parteix de zero, ja que hi ha moviments veïnals que des de fa temps treballen per defensar el dret a l'habitatge als barris, amb els quals treballaran junts. Tampoc no hi falten els referents internacionals. A Suècia, per exemple, existeix un sindicat de llogaters des del 1923 –amb mig milió d'afiliats– i cada any negocien el preu del lloguer, tant del parc públic com del privat.
La presentació pública del Sindicat de Llogaters es farà divendres al Casinet d'Hostafrancs i allà hi haurà la possibilitat d'afiliar-se. La quota ordinària és de 30 euros anuals, tot i que s'han establert quotes en funció de la capacitat econòmica dels afiliats. El sindicat impulsarà la mobilització política, oferirà assessorament tècnic i jurídic –de manera individual i col·lectiva– i preveu fer de mitjancer en casos de conflicte entre llogaters i propietaris. En els pròxims dies s'engegarà una campanya de micromecenatge per recollir els 20.000 euros necessaris per iniciar l'activitat, uns diners que es destinaran sobretot a pagar el treball d'advocats i arquitectes que donin suport a la seva tasca.
Una “injustícia flagrant”
El sindicat treballarà per “combatre l'estigmatització del lloguer” i el seu objectiu és convertir-lo “en una opció estable, justa i assequible, tan digna com la compra”. Irene Sabaté i Lourdes García, que també en són portaveus, van advertir que la bombolla del lloguer no només afecta els barris més cèntrics, sinó que s'ha estès a tota la ciutat i a l'àrea metropolitana. Sabaté va denunciar que els llogaters estan en una situació “d'injustícia flagrant” i va posar xifres damunt la taula. Va detallar que el preu mitjà dels pisos a Barcelona és de 800 euros i que un de cada tres treballadors en cobra menys de 843. Hi va afegir que el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i que el 83% dels desnonaments a Barcelona l'any 2015 van ser per impagament del lloguer.
Sabaté va explicar que els “preus excessius” també causen “desplaçaments invisibles” –aquells que es produeixen quan els veïns es veuen obligats a marxar de casa perquè els pugen el lloguer– i es va referir a la inestabilitat dels contractes, que es van reduir de cinc a tres anys arran de la reforma de la llei d'arrendaments urbans (LAU), el 2013. Aquest any, segons el sindicat, finalitzaran a Barcelona 44.000 contractes. La portaveu va recordar també que molts llogaters viuen en pisos que estan en males condicions d'habitabilitat i que s'estan multiplicant els casos de violència immobiliària, on el deteriorament persegueix la substitució dels llogaters. “Els barris estan perdent llars i esdevenen un territori de lucre per als inversors”, va dir.
El sindicat vol tenir capacitat de negociació, ser un interlocutor amb l'administració i tenir veu davant els propietaris. Reclama mesures efectives de control dels preus, la creació urgent d'un veritable sistema públic d'habitatge de lloguer –la qual cosa implica mobilitzar els habitatges buits– i contractes de llarga durada que afavoreixin els projectes de vida estables. En aquest sentit, exigeix la derogació de la LAU i substituir-la per una llei “més justa i equilibrada”. Els portaveus es van dirigir també al govern d'Ada Colau, que va considerar una bona notícia la seva creació. “Li demanem valentia i decisió a l'hora de garantir el dret a l'habitatge i que prioritzi l'ús residencial de la ciutat per sobre dels usos financers i turístics”, va reblar Palomera.