Habitatge
Tallen la Via Laietana per reclamar pisos de lloguer
Una vintena d'entitats demanen que un edifici buit de 18.000 metres quadrats es transformi en 160 habitatges
L'Ajuntament n'estudia els possibles usos i escoltarà les propostes de les entitats
Tallada a ritme de Traviata. La Via Laietana va ser escenari ahir d'una acció convocada per una vintena d'entitats que va comportar talls de trànsit, totals i parcials, mentre un centenar d'activistes ballaven a la calçada amb àries de Verdi i altres peces de fons i la calçada s'omplia de lletres que reclamaven una Vida Laietana. Tot plegat va passar a l'altura dels números 8 i 10, on s'aixeca un centenari edifici que ha atret les mirades del teixit associatiu de Ciutat Vella per pal·liar el dèficit de pisos de lloguer. Les entitats convocants –entre altres, la Federació d'Associacions de Veïns i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca– reclamen que l'edifici públic, buit amb excepció de la planta destinada a oficines de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), es transformi en pisos de lloguer.
La convocatòria era a les 11 del matí. Un quart més tard, el centenar de concentrats baixava a la calçada i tallava la Via Laietana, primer només el carril de pujada i, durant un quart, la totalitat de l'avinguda. Onze dels activistes portaven unes cases de cartró que, alineades davant de l'edifici, conformaven la llegenda Vida Laietana. “Volem vida de barri a Via Laietana 10”, concloïa el comunicat que va llegir una portaveu de la plataforma, Hortensia Fernández. Una vida alterada per “la voracitat de la indústria turística i del mercat immobiliari”, que està provocant a Ciutat Vella “una sagnia irreversible i sense precedents, que expulsa el veïnat i els comerciants dels seus barris”, segons el manifest.
Parc públic d'habitatge
L'estratègia per fer front a l'expulsió dels residents és, segons les entitats, dotar Ciutat Vella i tots els districtes d'un parc públic d'habitatge de lloguer i de petit comerç protegit. I un edifici de 18.000 m² al bell mig de la Via Laietana, gairebé buit des del 2010, és una gran oportunitat. L'arquitecte Martín Garber explicava ahir que l'edifici, construït el 1929, albergava en els seus inicis pisos de la Compañía Arrendataria de Tabaco. Posteriorment va ser seu d'Hisenda i de jutjats, fins que aquests es van traslladar a la Ciutat de la Justícia i l'edifici va quedar gairebé lliure, excepte la planta que ocupen les oficines de l'INE.
Els activistes han calculat que s'hi podrien habilitar 160 pisos d'entre 50 i 70 m². Ahir van voler fer visible el dèficit d'habitatge i l'existència de l'immoble, i esperen ara que l'Ajuntament, propietari de la majoria de l'edifici, mogui fitxa. Fonts municipals van assenyalar ahir que el consistori està estudiant a quins usos es pot destinar l'edifici i van afirmar que estudiaran les propostes de la ciutadania. Per això convocaran les entitats la setmana que ve a una reunió.
